Bloc de toies.com

Després de tot un any donant la tabarra, no os puc deixar l’ultima setmana del any sense música. Així la meva felicitació os la dono amb una cançó escocesa, lletra de Robert Burns al 1788 i música popular.

No és una altre que “Auld Lang Syne”…us sona? i si dic “L’hora dels adéus”…ara sí. Aquesta cançó per nosaltres és una cançó d’acomiadament, en el món saxó es relaciona especialment amb el traspas d’any (Any nou).

Us deixo amb set versions del mateix tema. Rés més que desitjar-vos una bona sortida d’any i que l’any vinent sigui una mica millor que aquest…Feliç Any Nou.

(més…)

Die Nebensonnen – Der Leiermann

S’acaba l’any i amb ell s’acaba el viatge. Un viatge cap a les profunditats més abismals de l’home. Aquest genial cicle, confessió íntima de Schubert, com a diari inseparable de la seva vida mateixa. Ell, centre mateix de la seva inspiració.
Schubert va comprendre bé i profundament els sentiments que expressaven els poemes de Müller, reproduint-los en sons de manera que cap cor pot escoltar-los sense sentir una profunda emoció, conduint-nos per les immenses profunditats del cor humà fins allà on es revela el deliri terrible d’un inerrable pressentiment de suau dolor limitador que tanca la frontera del ésser humà:essència mateixa del Romanticisme alemany.

(més…)

Com el que no vol ja ha tornat a passar un altre any, ja emportem uns quants trobant-nos setmana rera setmana al voltant de la música, de la meva música.

Avui no més vull desitjar-vos tota la felicitat que mereixeu. Estem passant temps complicats, foscos amb poques alegries e il-lusions, i amb el meu post setmanal sols vull aportar el meu granet de sorra per ajudar, sense masses pretensions, a apropar-vos un boci de felicitat a través de la música.

I la meva felicitació per tots vosaltres “Toies” no pot ser d’un altre manera que en clau de jazz. Com cada any música nadalenca. Aquest os proposo escoltar el mateix tema en tres veus diferents. “Let it snow” (1945) el tema de Sammy Cahn i Jule Styne. És el meu regal de Nadal per desitja-vos que tingueu molt bones festes.

(més…)

Aquesta setmana passada he anat una mica de bòlit, amb viatge inclòs el cap de setmana, i amb aquest panorama vaig pensar d’introduir-vos un dels pioners de la fotografia, total, vaig pensar, no m’ha de ser difícil exposar una obra senzilla de visionar. Fa cent anys, vaig pensar, els dominis de la fotografia estaven encara tots per descobrir.

Què equivocat que estava ! El fotògraf d’avui no només és un pioner de la fotografia com avui l’entenem sinó una de les peces més importants del que després es va anomenar fotografia conceptual i surrealisme. Una obra tan important, de tanta influència en la fotografia moderna, que necessitaria més d’un capítol simplement per introduir-vos al gran fotògraf d’avui: 87. Eugène Atget

(més…)

Per anar acabant l’any un disc de jazz, jazz del clàssic… hard bop. No és pas un disc excepcional però m’agrada escoltar-lo i ho vull compartir.

M’agrada perquè sona a “club de jazz”, com deia aquell jazz que es feia als 50 i 60, i que simplement per qüestió d’edat no he pogut gaudir fins molt després. Em recorda aquells concerts de jazz sense artificis ni innovacions que gaudia escoltant a la Cova del Drac, al Jamboree o al mateix Cafè Central de Madrid, precisament on vaig veure per primera vegada al músic que avui us presento… Miguel Angel Chastang (1952).

(més…)

<<< Part 1 del viatge

És a partir d’aquest punt quan el viatge va incrementant l’emoció exponencialment. La primera trobada va ser la d’ una manada de zebres de muntanya, totes molt estilitzades. Sota una intensa calor, ens refugiem a l’ ombra d’un arbre per dinar, quan la Dolors rep la magnífica notícia que serà àvia. Protegint-nos del sol i carregant amb aigua fresqueta, que aviat serà calenta, pugem a la Duna Eli; una finíssima sorra vermella, on les petjades del company de davant desapareixen abans de deixar caure la nostra; vegetació espinosa, on els insectes com els escarabats, escorpins i serps van deixant un rastre tan petit com ells. (més…)

Avui us presento un fotògraf que veritablement m’ha sorprès. Vaig deixar de fer la col·lecció de fotògrafs de Magnum perquè el fotoperiodisme, la fotografia de guerra i de desgràcies em saturava, però el d’avui és certament excepcional.

Fidel als més pur axiomes catierbressonians, el d’avui és tot un aventurer. De composicions precises i centrades en el subjecte, sempre busca un motiu, un instant que fa que l’observador quedi magnetitzat amb les seves imatges. Un ús extraordinari del color, un llenguatge propi en diria, que fa del seu portfoli una visita obligada. Amics, avui ens visita: 86. Alex Webb

(més…)

He de reconèixer que no m’agrada recomanar primers treballs, però avui faré una excepció. Paga la pena donar oportunitats i amb la recomanació d’aquesta setmana li donarem a una cantant Belga de jazz…Melanie de Biasio (1978).

(més…)

Probablement el d’avui és un dels fotògrafs més importants de la fotografia contemporània. Conegut per la seva extensa obra, és un dels representants de la fotografia de carrer i de la nova fotografia de color. Seguidor als seus inicis de la més pura tradició de la fotografia de Cartier-Bresson o Robert Frank, l’artista d’avui és considerat, juntament amb Eggleston, un dels pioners de la fotografia en color.

Exquisit en les seves postes en escena, l’obra que ens presenta és tan variada que no seria just encasellar-lo en un tipus o moviment fotogràfic concret. Una fotografia cuidada, elegant i amb potents missatges visuals, s’ha valgut del color per mostrar-nos el seu món, no important-li massa si l’havia de captar en moviment o li li havia de demanar que s’aturés un moment per captar-lo. Amics, avui ens visita: 85. Joel Meyerowitz

(més…)

Tinc necessitat d’escoltar música, però ha de ser un disc vitalista, del que et fan bellugar, dels que aixequen els ànims, dels que et donen aquesta empenta tan necessària per aguantar retallades, “mareas azules”, i tantes males noticies com corren pel mon i que quedi clar que el recomano jo, i no m’ho imposen “los mercados”.

(més…)