NÄNIE – JOHANNES BRAHMS

(Artículo en castellano)

Avui us presento una obra impressionant. Poesia polifònica i coral. Una obra potser no de les més conegudes del compositor però que a mi personalment m’entusiasma per la seva desmesurada bellesa. Tancar els ulls i deixar-se endur per aquesta música és un dels plaers més impressionants que hom pugui experimentar. Una tensió melòdica profundament bella et té atrapat des de l’inici fins al final de l’obra.

És una obra absolutament imprescindible, magnífica, plena d’una bellesa extrema d’una línia melòdica que ens acosta a l’èxtasi sonor contínuament. Nänie parla de la mort, és un lament fúnebre que comença dient en el primer vers de manera dolorosa “Inclús la bellesa ha de morir!” amb una quasi serenitat contemplativa, amb una pau impertorbable.

Brahms va pensar en compondre música sobre la Nänie de Schiller el 1875, però va aplaçar el projecte. La mort del pintor Anselm Feuerbach, amic de Brahms, el gener de 1880, va motivar al compositor a tornar a treballar-hi.

Obra romàntica per excel·lència, inspirada en el pensament antic,parla de la mort, de déus i d’homes. Brahms va escollir un text de Schiller en el que evocava als Noeniae, processons cantades pels parents dels difunts de la Roma antiga, tot i que el contingut del poema sigui finalment un homenatge a l’art, que dóna consol i atorga vida més enllà de la mort.

Comença l’obra amb l’orquestra sense cor, en un moviment andante que interpreta magistralment l’oboè i que seguidament de manera solemne la polifonia de Brahms  s’anirà desplegant fins a entrar el cor de veus que ens donarà una dimensió més profunda i reconfortant, ja que tot i el seu dramatisme i la seva potència, ens acosta a la mort d’una manera suau, tendra, humana, sosegada.

Obra de gran delicadesa poètica i amb un missatge de consol i esperança.

Us deixo la traducció per que ho gaudiu millor:

.

<<< Veure tota la serie ‘Els Oratoris’

.

<<< Veure tota la serie ‘El Lied’

tf-1
About these ads