Fotografia i realitat

(Artículo en castellano)

Una de les primeres coses que va aprendre el fotògraf és que la fotografia tractava de la ‘realitat’. Així aprenia a valorar que el món li oferia grans obres, grans moments que simplement havia de saber captar, en ocasions fins i tots a saber avançar-se per convertir-los en obres permanents. Però a la vegada també se’n adonava que fotografia i realitat eren coses diferents, per bé que sovint es semblaven. Aquesta és la responsabilitat del fotògraf, saber distingir de entre la realitat que l’envolta i una imatge d’una petita porció. El fotògraf ha de prendre decisions.

La imatge fotogràfica és encara considerada avui com un mitjà que representa fidelment la realitat i per tant com un document que ens explica com és el món. Aquesta credibilitat descansa en la idea de que la fotografia és fidel a la realitat perquè es tracta d’un procés mecànic de producció d’imatges en el que la ‘mà del fotògraf’ no sembla participar. La tècnica és objectiva i l’aparell no pot manipular la realitat, a més es tracta de donar compte dels indicis i senyals que envia el món per mitjans químics o electrònics….

La nostra fe en la veritat de la fotografia radica en la creença de que l’objectiu és imparcial i mostrarà al model tal i com és, ni més noble ni més humil. Aquesta fe pot ser ingènua i enganyosa, doncs tot i que l’objectiu mostra al model, és el fotògraf qui el defineix, però persisteix. La visió del fotògraf ens convenç fins a tal punt que la seva mà acaba desapareixent. El Ojo del Fotógrafo – John Szarkowsky.

La història de Ivan Istochnikov

El coronel Ivan Istochnikov, pilot de la nau soviètica Soyuz 2, va desaparèixer durant un viatge espacial fa tres dècades. Les autoritats del seu país van dissenyar un pla per camuflar el fracàs del projecte, i van esborrar a Istochnikov de la faç de la terra.

El 26 d’octubre de 1968, en plena batalla per la conquesta de l’espai, la nau soviètica Soyuz 2 va rebre l’impacte d’un meteorit durant el transcurs d’una missió. El cas es va arxivar ràpidament. Es tractava, segons els comunicats oficials, d’una nau no tripulada. Les autoritats soviètiques mentien: la nau estava pilotada pel cosmonauta coronel Ivan Istochnikov.

Es va ocultar el succés per no retrocedir en la batalla espacial que mantenien amb els nord-americans, afirmant una i mil vegades que era un vol automatitzat sense tripulació. Es va confinar a la família del pilot a la fi del món, es va fer xantatge als seus companys perquè romanguessin en silenci, es va esborrar la seva imatge de les fotografies i es van manipular els arxius. Van pensar que havien fet desaparèixer Istochnikov per sempre.

Però un cop de el va tornar a la realitat. El destí portaria a Michael Arena, periodista nord-americà membre de la Smithsonian Institution, a una subhasta de material espacial rus al Sotheby’s de Nova York. Arena adquireix un lot format per escrits i fotografies de Giorgi Beregovoi, pilot de la Soyuz 3 el 1968. Entre aquestes últimes destaca la imatge d’un grup format per sis cosmonautes que, reunits a les portes del Kremlin, esperen el començament d’una desfilada commemorativa de la Revolució d’Octubre. El reporter nord-americà reconeix la fotografia, però veu alguna cosa estranya en ella i decideix buscar-la en els seus arxius. En el llibre Rumbo a las estrellas (1975) apareix la fotografia, realitzada a partir del mateix clixé però, sorprenentment, només amb cinc cosmonautes. La imatge de Istochnikov havia estat esborrada.

Les primeres investigacions revelaven que el dia 25 d’octubre de 1968 va ser llançada la nau Soyuz 2 amb el cosmonauta-pilot Ivan Istochnikov a bord. Només l’acompanyava un altre ésser viu: una petita gossa anomenada Kloka. Aquesta nau havia de servir de blanc perquè una altra, la Soyuz 3 pilotat pel tinent coronel Giorgi Beregovoi, realitzés amb ella un acoblament orbital 24 hores després. “Eren els temps en què els Estats Units i l’URSS treballaven contra rellotge per arribar els primers a la Lluna“, recorda Arena i continua “Després d’un intent fallit d’acoblament, la Soyuz 2 i la Soyuz 3 es van distanciar i van perdre el contacte. Quan l’endemà es van retrobar, Istochnikov havia desaparegut i el seu mòdul presentava l’impacte d’un meteorit”. En realitat, mai es va saber del cert què havia passat i l’enigma es va saldar amb una suma de conjectures. Però, decididament, les autoritats soviètiques no estaven disposades a admetre un nou fracàs i maquinaren una solució maquiavèl·lica: declarar que la Soyuz 2 havia estat un vol automatitzat, no tripulat. A efectes oficials Istochnikov hauria mort a causa d’una malaltia uns mesos abans. (Font de la fotografia: http://www.pensarlibre.com/2011/11/ivan-istochnikov/)

…..

Una història fascinant però… totalment falsa, ja que tant Istochinikov, com les fotos i els textos que acompanyen la seva història no són més que una elaborada obra de Joan Fontcuberta, que convençut de la capacitat tècnica de manipular la imatge i amb això la ‘realitat’ va viatjar a Rússia per documentar i fer les fotos que després utilitzaria com ‘proves’ un cop convenientment alterades.

Ivan Istonichkov va ser creat pel fotògraf català Joan Fontcuberta el 1997 per a la Fundació Telefónica per tal de presentar la història en exposicions, la primera de les quals va ser al Museu Nacional d’Art de Catalunya, posteriorment a Madrid i a Pamplona, per després seguir en altres llocs del món. A l’exposició s’exhibeixen fotografies del cosmonauta, en realitat es tracta del mateix Joan Fontcoberta, de fet, Ivan Istochnikov és la traducció al rus del seu nom, que en espanyol seria Joan “Fuente cubierta”, de la missió i s’ofereixen nombroses imatges, muntatges, fotos d’altres missions, etc. i detalls tècnics, molts dels quals són erronis. L’exposició va guanyar el Premi Nacional de Fotografia el 1998.

“Un any després del desmembrament de la Unió Soviètica vaig tenir la idea de realitzar un projecte utilitzant la informació que es revelaria de la carrera espacial. Després de recollir moltes dades i aconseguir un patrocinador, la Fundació Art i Tecnologia de Telefónica, va néixer el projecte Sputnik , que barrejava fets verídics amb elements de ficció.
Aquest retrat pertany a aquest projecte, que girava al voltant de la història d’un personatge de ficció que jo mateix vaig inventar: el coronel Ivan Istochnikov. Aquest cosmonauta soviètic hauria pilotat la Soyuz 2 i hauria desaparegut durant l’operació d’acoblament amb la Soyuz 3, el 1968, en plena carrera espacial entre Estats Units i la Unió Soviètica.
En el llibre que forma part del projecte es diu que Istochnikov és esborrat de les fotografies oficials, els seus familiars deportats a Sibèria i els seus amics i camarades comminats a oblidar la mort del cosmonauta, que el règim data en uns mesos abans per una malaltia, ja que no vol fer públics hi falles en la carrera espacial. El fals informe, rescatat anys després per un investigador, explica com el pilot de la Soyuz 3 assisteix a la desaparició de Istochnikov i avalua les possibilitats del suïcidi, una fallada tècnica i fins i tot el sabotatge o l’abducció.

De fet, es tracta d’un autoretrat en què surto caracteritzat com un cosmonauta soviètic i el nom del coronel és, en realitat, el meu propi nom traduït al rus. És una mena de gest de complicitat, ja que el projecte està signat per la falsa Fundació Sputnik, perquè aquells que sabien rus no relacionaren immediatament el meu nom amb el del personatge.
El projecte ha deixat diverses anècdotes, com una trucada de l’ambaixada de Rússia queixant-se que la gent els trucava preguntant si els familiars de Istochnikov encara estaven confinats en un ‘Goulag’ a Sibèria.
També en el programa Cuarto  Milenio, que s’emet a Cuatro, es van fer ressò del cas, presentant-lo com un més dels seus misteris. I no deixa de ser còmic, perquè tafanejant per Internet es troba fàcilment la veritat sobre aquest tema.

La societat sembla acceptar que la fotografia és un fidel testimoni de la realitat, concedint més credibilitat que al propi fotògraf. Jo intento soscavar aquesta credulitat, ja que en tot cas la imatge és una construcció.

No es tracta d’enganyar, sinó de proporcionar instruments per evitar l’engany. Si jo, amb els meus pocs mitjans, he estat capaç de crear això, no vull ni imaginar el que són capaços de fer les grans agències. ” (Font del text: http://www.quesabesde.com/noticias/joan-fontcuberta-cosmonauta-ivan-istochnikov-con-texto-fotografico,1_4865). Joan Fontcuberta.

Una reflexió interessant, com moltes de les que ens ha proposat Fontcuberta en els darrers anys. Els seus llibres ‘Estética Fotográfica: una selección de textos‘, ‘El beso de Judas: Fotografía y verdadoLa cámara de Pandora. La fotografí@ después de la fotografía‘ son lectures obligades per aquells que pensem que ens queda molt per entendre què és això de la fotografia. Al seu web http://www.fontcuberta.com/ podeu trobar-hi el d’avui i altres projectes interessants del probablement millor pensador sobre Fotografia dels darrers anys.

Iker Jiménez presentava en primícia a Cuarto Milenio el cas. “Anem a fer-li un merescut homenatge”, va anunciar. El misteri l’havia investigat Gerardo Peláez, un dels seus col·laboradors en el programa de Cuatro, i es va il·lustrar amb un retrat del cosmonauta Ivan Istochnikov en vestit espacial, una foto amb els seus col.legues davant el Kremlin i una altra posterior en la qual se li havia esborrat , entre altres imatges. Fontcuberta reia…. “Tendeixo trampes destinades als crèduls. No esperava que caiguessin, en una que té nou anys, uns periodistes professionals, que se suposa que han de verificar i contrastar la informació “. Una simple cerca a Google revela que Istochnikov mai va existir.

A internet podeu trobar desenes d’articles que parlen de Joan Fontcuberta fent de Ivan Istochnikov.

Algunes fonts consultades han estat: http://javarm.blogalia.com/historias/40754, http://gatopardo.blogia.com/2009/021301-ivan-istochnikov-o-el-astronauta-que-nunca-existio.php, http://www.microsiervos.com/archivo/leyendas-urbanas/ivan-istochnikov.html, http://es.wikipedia.org/wiki/Astronauta_fantasma, http://www.fundacion.telefonica.com/es/que_hacemos/conocimiento/patrimonio_artistico/artista/79 i http://blogs.elcorreo.com/magonia/2006/06/13/el-cosmonauta-fantasma/.

.

.

<<< Altres articles de la serie ‘Sobre fotografia’

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1
About these ads