Moonrise Kingdom (2012)

(Artículo en castellano) Entre tantes sortides de cap de setmana i celebracions varies, feia ja alguns dies que no podia anar al cinema. La cartellera no està precisament en els seus millors moments i la pel·lícula d’avui era a priori una mica d’aire fresc a Vengadores, Americans Pie o les Blancaneus de Rupert Sanders tot i la fantàstica Charlize Theron fent de madrastra.

Wes Anderson és una texà en els seus 40’s que ja és conegut per les molt especials històries que ens ha contat en els darrers deu anys, Los Tenenbaums. Una familia de genios del 2001, Life Aquatic del 2004, Viaje a Darjeeling del 2007 o la darrera pel·lícula d’animació, Fantástico Sr. Fox del 2009. Una carta de presentació extraordinària, a la vegada que irregular però sempre sorprenent, que feia pensar que en aquesta darrera història alguna cosa s’havia d’inventar per produir una molt especial cinta, bella en estètica i música i que ens explica un conte d’adolescents que és tot menys el que sembla.

Moonrise Kingdom (2012) – 94 min

DIRECTOR: Wes Anderson, GUIÓ: Roman Coppola, Wes Anderson, MÚSICA: Alexandre Desplat, FOTOGRAFIA: Robert D. Yeoman, REPARTIMENT: Jared Gilman, Kata Hayward, Bruce Willis, Edward Norton, Bill Murray, Frances McDormand, Tilda Swinton, Jason Schwartzman, Bob Balaban, Harvey Keitel

He de reconèixer, potser per la meva passió per la fotografia, que des del primer minut ja havia comprat la pel·lícula. Una estètica dels 60’s i 70’s pròpia dels grans mestres de la fotografia en color de la segona meitat del segle passat, com ara Eggleston o Sternfeld. Però ja de bon començament, com si ens estigués donant-nos una classe d’introducció a la música per adolescents, les Variacions i fuga sobre un tema de Henry Purcell de Benjamin Britten és un seriós avís del que podem esperar de la banda sonora al llarg dels 94 minuts. Francament excepcional.

Sam i Suzi son dos jovenets molt especials, però no més dels molts que ens envolten. Junts emprenen una aventura que ens permetrà endinsar-nos en les seves ments, els comprendrem i recolzarem en la seva esbojarrada història, magistralment interpretada per Jared GilmanKata Hayward, acompanyats per les divertides i no menys sorprenents interpretacions de Bruce Willis, Edward Norton, Bill Murray o Frances McDormand. Un repartiment excepcional que ens permet veure registres insòlits, especialment del Norton que per una vegada no fa de dolent.

La pel·lícula porta indubtablement el segell personal de Wes Anderson, ja no només en la seva especial i acurada estètica i el seu particular exotisme pictòric sinó en l’ús d’eines narratives, la seqüencies i plans en travelling, especialment als primers minuts, en un intent magistral de presentar-nos la família de la Suzi i més tard en la vida al campament de scouts on és en Sam. Genials les dues seqüencies. Com genial és el seu humor, que fa d’aquest drama d’adolescents un continu de seqüencies divertides, surrealistes i poca-soltes, que en mans d’un Bruce Willis o d’un Norton encara semblen més extravagants. Tot plegat una borratxera de color, música i diàlegs.

Potser la fotografia, el muntatge i la forma tan particular d’explicar la història no és suficient per què us acabi de fer el pes la pel·lícula, però en moments de mediocritat absoluta tot intent de fer un cinema diferent és d’agrair. Espero que la gaudiu.

tf-1
About these ads