Elefante Blanco (2012)

(Artículo en castellano) El mes de juliol no ve normalment carregat de grans estrenes, però aquesta setmana ens han bombardejat per tots els mitjans possibles la poca-soltada de ‘El Dictador‘, on Sacha Baron Cohen torna amb el seu humor per fer-nos, després de la selecció espanyola, fer-nos riure per oblidar-nos de la crua realitat que estem vivint. No, no hi jugo… Amagada a la cartellera s’hi podia trobar una nova pel·lícula del Darín. Ja només per això valia la pena assabentar-se de què anava…

Elefante Blanco és la nova cinta de Pablo Trapero, ben conegut per Carancho (2010), Leonera (2008) i El bonaerense (2002). El seu cinema realista sempre m’ha agradat i la seva darrera cinta, Carancho, havia estat aclamada pel desenvolupament d’un guió tan original. A Elefante Blanco, Pablo Trapero es vesteix de llarg per contar-nos una apassionant història per bé que potser es passa de frenada i vol explicar-nos masses coses en els 106 minuts de la cinta.

Elefante blanco (2012) -  106 min

DIRECTOR: Pablo Trapero, GUIÓ: Pablo Trapero, Martín Mauregui, Alejandro Fadel, Santiago Mitre MÚSICA: Michael Nyman, FOTOGRAFIA: Guillermo Nieto, REPARTIMENT: Ricardo Darín, Jérémie Renier, Martina Gusman, Federico Benjamín Barga, Mauricio Minetti, Walter Jakob.

La pel·lícula transcorre en una de les ‘villas’ de Buenos Aires. Les ‘villes’ son assentaments de barraques i construccions sense cap planificació. Es van a començar a crear amb la crisi de 1930 i en aquests moment només a l’àrea metropolitana de Buenos Aires en hi ha més de 20. Una de les més famoses és la Villa 15, també anomenada Ciudad Oculta, on en els seus límits s’aixeca un monstre de 12 plantes totalment abandonat. Havia de ser l’hospital més gran de l’Amèrica llatina, projectat al 1938, van ser aturades les obres i represes varies vegades. Mai es va acabar i avui és un gran ‘elefant blanc’ al mig d’aquests barris de misèria.

Podria, amb aquest assentament, recordar-nos a ‘Ciudad de Dios (2002)’, però no, és només el continent, no el contingut. Gerónimo (Jérémie Renier) és un home de 45 anys devastat per un succés tràgic. El seu amic Julián (Ricardo Darín) intenta ajudar-lo animant-lo a participar en el projecte d’un poblat marginal dels voltants de Buenos Aires. Els dos són sacerdots catòlics que van decidir dedicar la seva vida als més pobres: Gerónimo al Tercer Món i Julián a l’Argentina. Mentre treballen a la Villa, Gerónimo comença a qüestionar-se si l’Església és la institució adequada per protegir els més febles. Julián, per la seva part, decideix que el millor camí per canviar les condicions de vida dels necessitats és la política. El contrapunt el representa Luciana (Gusman), una assistenta social, que té una perspectiva diferent sobre les reformes socials.

La pel·lícula vol però tocar masses temes transcendentals i aquests acaben tenint molta més rellevància que el que tracta la pel·lícula. Es barreja en un còctel explosiu la realitat de les villes, la política, el treball dels sacerdots, la mort i l’amor, això sí, amb, extraordinàries i espontànies interpretacions d’un Darin que fa bé li donis el paper que li donis, una implacable Martina Gusman, que ja havíem vist a Carancho, i un molt posat en el seu paper Jérémie Renier, ben conegut del cinema francès.

Però ni la gran posada en escena, plans i magistrals travellings, ni la música de en Nyman treuen tot el que podia donar la crua realitat que viuen a les villes, ni la vida de sacrifici d’aquests homes, amb els dubtes, i no pas de fe, sinó de cansament, d’enviar-ho tot a fer punyetes.. Potser bona culpa de no acabar de connectar amb totes les realitats presentades és del guió, obrint masses fronts i abandonar-los a mig desenvolupament. Però dit això, crec que és just afirmar que estem davant d’una excel·lent pel·lícula, crua i impactant, que no et deixa impassible, tot i un final que et deixa de cop amb els títols de crèdit amb un fals somriure de ‘i què?’

Una bona recomanació per aquests dies i on de nou el cinema argentí ens dona mil voltes. Nosaltres ens conformem amb ‘Carmina o revienta’.

tf-1
About these ads