Disc de la Setmana : Jacky Terrasson “A Paris…”

A hores d’ara quan tenim el cap posat en la vacances més que en altres coses, i per contra és quan més ens estreny la feina, tot són presses i aclaparaments, en aquest moment en el què creiem que ja ens enfonsem, però encara no sé, per quin instint de supervivència seguim aixecant-nos cada dia i passant jornades sense quedar-nos asseguts en un racó cridant no puc més!!. Per a intentar fer més suportables aquestes últimes setmanes us recomano aquest disc Jacky Terrasson “A Paris…”, un disc amb temes tranquils, suaus relaxants com antídot a l’estrès, o per a escoltar en aquestes aclaparadores nits d’estiu, on la calor i la humitat no ens deixen dormir…

A mitjan dels anys 90, el pianista Jacky Terrasson

 

Lectures d’estiu

Ja estem al Juliol! i entre uns i altres comencem ja un parell de mesos on de ben segur en algun moment farem les tan merescudes i esperades vacances i que segur podrem superar el ja clàssic ‘No tinc temps‘ i podrem dedicar-nos a la vida contemplativa, a fer fotos i per què no.. a llegir.

El llibre que us recomano i que és el que hauria d’iniciar una ronda amb les vostres recomanacions, és un llibre curtet, intens sí però de relativa lectura ràpida tot i que jo, i d’altres que compartim les classes d’anglès, m’he vist amb l’obligació de llegir-lo en aquest idioma i la veritat és que he patit força ja que la riquesa en que aquest bon home descriu les situacions és senzillament al·lucinant…

 

Buscant maçons amb nom propi (4)

Satanisme i conspiració judeo-maçònic-comunista

Bé, després de tres articles buscant maçons amb nom propi, segur que espereu que us desvetlli la recerca que vaig fer a l’Archivo General de la Guerra Civil, a Salamanca. Concretament, que us informi sobre les dades que vaig trobar sobre el triangle que es va fundar a Sant Feliu de Llobregat durant els anys trenta del segle passat i sobre els santfeliuencs que van ser processats per maçons després de la Guerra Civil. Abans de tot, permeteu-me unes últimes pinzellades sobre la maçoneria de finals del segle XIX i del segle XX, per tal d’entendre millor com en el segle passat es va associar

 

Margot at the Wedding

Després de les nominacions i premis a desenes que en Noah Baumbach obtenia per la seva ‘Una Historia de Brooklyn‘ no és d’estranyar que es despertés una certa expectació per la seva nova pel·lícula ’Margot at the Wedding‘ (Margot i la boda), a més la presencia de la Kidman, auguraven un altre gran èxit del ara director de moda.

El cert és que aquesta boda no és comparable a les altres bodes cinematogràfiques, ni la del millor amic ni la dels funerals. És una boda o millor dit presumpta boda que intenta apropar-se

 

Disc de la Setmana: Esbjörn Svenson Trio

Un petit homenatge a un gran pianista que va ser una de les grans figures del jazz escandinau (especialista a donar grans músics de jazz). Va morir l’altre dia, als 44 anys a causa d’un accident quan practicava submarinisme, en estranyes circumstancies , inconscient amb greus ferides que van fer impossible salvar la seva vida, un possible cas per al seu paisà Henning Mankell.

Tan tràgic succés trenca de manera dràstica

 

Canal Sortim “Vijazz Penedès”

Aquest any si ¡¡, i no em refereixo que el Barça guanyi la lliga, això és un miracle que deixo al nostre benvolgut Conseller perquè li pregui a la Moreneta, aquest any si ¡¡.

Em refereixo a la segona mostra que prepara l’Acadèmia Tastavins del Penedès “VIJAZZ Penedès”, el primer cap de setmana de Juliol, mostres i degustacions de vi i caves de la terra i concerts de jazz. L’any passat vaig plorar no poder escoltar a

 

Buscant maçons amb nom propi (3)

Formació esotèrica i exotèrica III

Una aportació educativa molt influent

La maçoneria comporta una formació esotèrica (que es comunica només als iniciats i va lligada a rituals) i una altra exotèrica (el vessant més públic, transmès generalment per escrit). Ja en les confraries o gremis medievals, la formació ético-religiosa dels maçons va ocupar un lloc important juntament amb la formació professional. Aquesta formació, que tenia un caràcter esotèric, es va reforçar, fins al primer terç del segle XIX, gràcies, en gran part, a la vinculació amb importants filòsofs i pedagogs, com

 

Tino Soriano al Palau Robert

La nova vitrina del fotògraf del Palau Robert de Barcelona està dedicada a Tino Soriano, i més concretament, a una col·lecció d’una trentena de fotografies que resumeixen els deu anys de la seva continuada col·laboració amb la prestigiosa revista National Geographic.

La relació de Tino Soriano amb la fotografia es remunta a principis dels anys seixanta. “Acostumava a entretenir-me mirant la col·lecció

 

Dintre del Guernica

Avui, potser perquè he passat pel davant del Reina Sofia, he pensat en proposar-vos que de tant en tant podríem també parlar d’art, no d’art fotogràfic, del qual n’estem servits i fins i tot una mica farts, sinó d’art en general, de pintura, escultura,…

La primera vegada que vaig veure el ‘Guernica’ de Picasso, en viu clar, crec que vaig tenir un petit cobriment de cor i molt possiblement va ser el principi del que ara he de pal·liar amb mitja pastilla per la pressió cada matí. Obra magnífica de la que us voldria fer cinc cèntims després de descobrir que algun friki l’havia refet en 3-D i ara era possible explorar-la en totes les seves dimensions. Un nou món que ens obren les noves tecnologies, ara tan de moda i que fins i tot de tant en tant ens atrevim a opinar…

 

Lars and the Real Girl

Quan una setmana comença amb l’agradable sorpresa de veure un Cinturó del Litoral lliure de camions i penses ‘aquesta pot ser una de les setmanes més felices de la meva vida’ ha d’acabar amb una altra agradable sorpresa. ‘Lars and the real girl‘ és un meravellós regal de Craig Gillespie, nominada al ‘Millor guió original’ dels Oscar 2008 i crec que injustament perdedora en front a ‘Juno‘ que, vistes totes dues, no li arriba ni a la sola de la sabata.

Per a molts aquesta havia de ser una pel·lícula sense substància, a la que esperaríem veure al mateix Jim Carrey fent de les seves i que vaig pensar ‘mira, la vida està plena de desgracies.. anem a passar una estona divertida’.

I què equivocat estava…