Maurits Cornelis Escher

Sempre m’ha al·lucinat. M’he passat hores mirant els seus dibuixos, alguns d’ells impossibles….

Maurits Cornelis Escher (17 de juny de 1898 - 27 de març de 1972) fou un artista neerlandès famós pels seus gravats, litografies i il·lustracions a tinta, que representen construccions impossibles, exploracions de l’infinit i tessel·les.

Maurits Cornelis, o Mauk, com se l’anomenava, va néixer a Leeuwarden, Països Baixos. Era el fill petit de l’enginyer George Arnold Escher. El 1903 la família es traslladà a Arnhem on Escher va aprendre a treballar la fusta i estudià piano fins els tretze anys.

 

On menjar bé, al nostre país

En aquest moments on, per davant de tot, és dóna més importància a “lo bonito”, “lo guapo”, “lo fashion”. El snobisme ja no és una moda, és una careta que estem duent contínuament, per no

 

Els millors restaurants del món

Ja estem calentant motors per les vacances de Setmana Santa!!!

La revista anglesa ‘Restaurant‘ ha publicat, per votació popular, els que son considerats millors 50 restaurants del món al 2007. Interessant guia per si algun d’ells cau en els vostres itineraris. No és sorprenent però potser sí xocant venint d’una revista anglesa que el millor restaurant de la llista sigui el Bulli, ara bé això s’arregla fàcilment concedint a un restaurant anglès la segona posició. A la llista podrem trobar fins a 6 restaurants espanyols !!!
Si ja n’heu experimentat algun esperem

 

Illusion of Safety i en Xavi

Ja us dèiem a ‘Qui som’ que en aquest cony de bloc alguns parlem de les nostres passions (o si voleu els més conservadors en podeu dir aficions o hobbies) i avui li toca a la passió d’un bon company del bàsquet, diguem-ne una mica ‘especial’ jugant sí, però excel·lent persona. És en Xavi.

En Xavi comparteix amb nosaltres la seva passió per la música experimental més enllà de simplement escoltar-la, sinó a més prenent part activa en la promoció de grups i concerts arreu de l’Estat.

Potser no acaba d’estar en línia amb les músiques recomanades en aquest concorregut bloc però sempre ens ha agradat estar oberts a tot i a tots/es i potser ves per on acabi tenint un

 

Después de beber cada uno dice su parecer

Un nuevo estímulo. Espero que con la relación de vinos que aparecerán a continuación, previa cata y a un precio accesible, sintáis el impulso de incorporaros al Blog y expresar, como dice el refrán, vuestros “pareceres”, no solo sobre el vino sino sobre los interesantes temas que nos proporciona el Blog.

Ahora que está muy de moda definir las cosas por el parámetro ” relación calidad-precio”, os facilito una lista de vinos que los entendidos consideran muy interesantes:

 

Música no recomanada

Fa ja unes setmanes que no participo al ‘Disc de la setmana’, la raó no és una altra que la de, al més pur estil dels polítics candidats a les primàries del Estats Units, retirar-se per deixar un mà a mà als nostres estimats col·laboradors JC i ximo… Tot i això no descarto tornar…

Però sí el que faré avui és recomanar els ‘no recomanats’. Avui via menéame descobria el web d’un pirat que, entre altres bajanades, publica una llista de

 

Edward O. Wilson

El biòleg Edward O. Wilson rep el Premi Internacional Catalunya

El president Montilla lliurarà avui al vespre el XIX Premi Internacional Catalunya al prestigiós biòleg nord-americà Edward Osborne Wilson, considerat el pare de la sociobiologia i de qui l’editorial Empúries acaba de publicar la traducció al català del llibre ‘La creació. Una crida per salvar la vida a la Terra’. Wilson assegura que la meitat de la flora i la fauna del planeta podrien desaparèixer durant el pròxim segle, tot i que la catàstrofe encara es pot evitar.

Aquesta tesi és la que defensa al llibre que acaba de publicar en català, on també explica que la ciència i les humanitats, incloent-hi la religió s’haurien d’aliar per plantar cara als desafiaments del segle XXI: la destrucció de l’hàbitat, la pol·lució, la superpoblació, l’extinció d’espècies i la introducció d’espècies invasives. Segons Wilson el ritme d’extinció de la biodiversitat s’ha multiplicat per mil des de l’aparició de l’home. De fet els científics ja fa temps que admeten que l’home va causar la primera gran extinció animal, la de la megafauna, quan encara no havia sortit de l’etapa prehistòrica.Ara doncs, Wilson considera que cal protegir, sigui com sigui, els punts clau del planeta: el 4% de territoris del planeta que contenen prop de la meitat d’espècies en perill d’extinció. I ell treballa a la seva manera per protegir la biodiversitat; un dels seus projectes més engrescadors és el de l’enciclopèdia de la vida, que ha de ser un catàleg digital i de lliure accés amb tota mena d’informació sobre els organismes vius del planeta.

Wilson, que té setanta-vuit anys i és especialista en l’organització social de les formigues, considera que el Premi Internacional Catalunya és un dels millors que ha rebut perquè també reconeix la tasca que ha fet al camp de les humanitats, que considera imprescindible per obtenir una visió global en les recerques que fa. També en destaca que és un premi concedit per un país, Catalunya, i no per una organització. (Vilaweb)

 

No tot és cultura, política o economia…

Potser aquest estúpid article serveixi per canviar la dinàmica dels últims dies i ens posem a escriure les nostres experiències al bloc, que és del que es tracta. No?

L’experiència viscuda després de gairebé 2 hores de cua i espatllar-se l’atracció unes 4 o 5 vegades en aquest període, no donava crèdit quan em vaig poder seure a la segona fila d’aquest artefacte que només mirar-lo fa por.

Era ja fosc i a l’exterior del recorregut no es veia absolutament res. Després d’uns segons on et passen un curt vídeo on representa que ets el tap d’una ampolla de cava (m’ho van explicar per què no vaig entendre res) sense avisar clar, surts cagat llets arribant a 135 Km per hora en 3 segons.

No recordo res, simplement m’ho vaig fer a sobre i vaig pensar que era el meu darrer dia en aquest món (només patia pel futur incert del bloc). Vas tant, però tant de pressa que crec que vaig perdre el coneixement, ja que no recordo els molts tirabuixons que dona l’artefacte. Els crits son tant intensos que sembla una sessió doble del ‘Orfanato i Los Otros’ condensats en no més de 45 segons.

Simplement al·lucinant. No és ni cinema, ni jazz ni òpera però m’ho vaig passar com un animal. Avui estic tan relaxadet que ben bé passo de tot.

Salut companys.

 

Discurs de Quim Monzó

Acabo de llegir el discurs del Quim Monzo a Frankfurt, i m’ha semblat, realista, inteligent, sarcastic, molt bo, fa temps que un discurs de aquesta mena m’ha interesast tant, que os sembla?

Veure el vídeo del discurs: http://www.vilaweb.tv/?video=4976

Senyores i senyors,

Com que de discursos no n’he fet mai (i no sé si en sabria) els explicaré un conte.

El conte va d’un escriptor que sempre parla molt de pressa i que per aquest motiu sovint s’entrebanca. Doncs a aquest escriptor, un dia —l’any que la cultura catalana n’és la convidada— li proposen de fer el discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt.

Abans d’acceptar l’encàrrec, l’escriptor en qüestió —català i, per tant, gat escaldat— dubta. Pensa: “I ara ¿què faig? ¿Accepto la invitació? ¿No l’accepto? ¿La declino amb alguna excusa amable? Si l’accepto, ¿què en pensarà la gent? Si no l’accepto, ¿què en pensarà també la gent?”

No sé com van les coses a d’altres països, però

 

Emilio Calatayud

Emilio Calatayud: “Hay que cambiar la mentalidad de una justicia internista a una justicia reparadora y reinsertadora”

C@MPUS DIGITAL / Emilio Calatayud, Juez de Menores de Granada, intervino en el curso del Centro Mediterráneo y Aldeas Infantiles SOS “Niños del siglo XX, jóvenes del XXI” con una reflexión sobre la Ley de Protección de Menores y los derechos y obligaciones que tienen los chavales, así como las consecuencias derivadas de su incumplimiento y la respuesta que se le da a través de la ley de justicia juvenil.

Según Calatayud, se están dando los primeros frutos de la aplicación de la Ley de Menores, “lo que pasa es que esto supone un cambio de cultura en la sociedad sobre la delincuencia juvenil; hay que plantearse si la sociedad lo que quiere es una justicia punitiva e internista o si por el contrario quiere trabajar con la delincuencia desde el punto de vista de unas medidas reinsertadoras y de medio abierto”.

Éxito de las sentencias

El éxito de las sentencias dictadas por Calatayud lo demuestran