Avui quan un alt càrrec d’un client em convidava amablement a acabar la reunió i sortir del seu despatx, adduint que tenia pressa per arribar a casa per jugar amb la seva filla a un nou joc que li han regalat, he pensat per n-èssima vegada en el dia d’avui que no em mereixo aquest tracte, que tants anys d’estudi i treball no és per acabar així.
Per dissimular les vergonyes que he passat i per acabar de fer-me el simpàtic, m’ha vingut al cap preguntar-li que si era un joc de la play o de la wii.. Què dius, i ara!.. m’ha contestat. No home, a casa no tenim televisió… I jo he pensat.. què desgraciat! S’està perdent els càstings d’OT ??, pobre meu…. No, es tracta amic meu dels jocs de puzles que venen del Japó i que estan fent furor… Jo penso, definitivament no està bé…
El biòleg Edward O. Wilson rep el Premi Internacional Catalunya
El president Montilla lliurarà avui al vespre el XIX Premi Internacional Catalunya al prestigiós biòleg nord-americà Edward Osborne Wilson, considerat el pare de la sociobiologia i de qui l’editorial Empúries acaba de publicar la traducció al català del llibre ‘La creació. Una crida per salvar la vida a la Terra’. Wilson assegura que la meitat de la flora i la fauna del planeta podrien desaparèixer durant el pròxim segle, tot i que la catàstrofe encara es pot evitar.
Aquesta tesi és la que defensa al llibre que acaba de publicar en català, on també explica que la ciència i les humanitats, incloent-hi la religió s’haurien d’aliar per plantar cara als desafiaments del segle XXI: la destrucció de l’hàbitat, la pol·lució, la superpoblació, l’extinció d’espècies i la introducció d’espècies invasives. Segons Wilson el ritme d’extinció de la biodiversitat s’ha multiplicat per mil des de l’aparició de l’home. De fet els científics ja fa temps que admeten que l’home va causar la primera gran extinció animal, la de la megafauna, quan encara no havia sortit de l’etapa prehistòrica.Ara doncs, Wilson considera que cal protegir, sigui com sigui, els punts clau del planeta: el 4% de territoris del planeta que contenen prop de la meitat d’espècies en perill d’extinció. I ell treballa a la seva manera per protegir la biodiversitat; un dels seus projectes més engrescadors és el de l’enciclopèdia de la vida, que ha de ser un catàleg digital i de lliure accés amb tota mena d’informació sobre els organismes vius del planeta.
Wilson, que té setanta-vuit anys i és especialista en l’organització social de les formigues, considera que el Premi Internacional Catalunya és un dels millors que ha rebut perquè també reconeix la tasca que ha fet al camp de les humanitats, que considera imprescindible per obtenir una visió global en les recerques que fa. També en destaca que és un premi concedit per un país, Catalunya, i no per una organització. (Vilaweb)
Encetem un apartat de jocs que es veu que fan furor a la xarxa.
En aquest cas es tracta del Bloxorz:‘L’objectiu es moure el bloc fins fer-lo caure per forat’
Feu clic a la foto per començar i passeu de les dues primeres pantalles clicant ‘Start new game’ i després ‘Skip Instructions’. A partir d’ací simplement feu servir les fletxes per fer caure el bloc al forat.
Aprofitem per recuperar dos famosos jocs de la ‘nostra època’:
Reprodueixo un dels últims articles que corre per la xarxa. Al llegir-ho us ve algú a la ment?
Autoestima i estupidesa: l’efecte Dunning-Kruger
L’efecte Dunning-Kruger és un fenomen psicològic descrit per científics de la Universitat de Cornell (Nova York, EUA) segons el qual les persones amb escàs coneixement tendeixen sistemàticament a pensar que saben molt més del que saben i a considerar-se més intel·ligents que altres persones més preparades. El fenomen, rigorosament demostrat en una sèrie d’experiments desenvolupats pels psicòlegs Justin Krugger i David Dunning publicats en The JournalofPersonalityandSocialPsychology el desembre de 1999, es basa en els següents principis:
1.Els individus incompetents tendeixen a sobreestimar les seves pròpies habilitats
2.Els individus incompetents són incapaços de reconèixer les verdaderes habilitats en els altres.
Tant Kruger com Dunning havien investigat anteriorment sobre el fenomen conegut pels psicòlegs segons el qual la majoria de la gent tendeix a valorar-se a si mateixa molt per sobre de la mitjana, quan és estadísticament impossible: així, és difícilment comprensible que el 98% dels catedràtics d’Universidad, segons un estudi, estigui convençut que treballa millor que els altres.
Seguint aquests indicis, els professors Krugger i Dunning van dissenyar un experiment consistent a mesurar les habilitats intel·lectuals i socials d’una sèrie d’individus i demanar-los una posterior avaluació. Una vegada finalitzats els test, els resultats van ser realment reveladors:
- Els estudiants més brillants, molt superiors als seus companys, van estimar que estaven per sota.
- Els estudiants mediocres es van considerar per sobre de la mitjana
- Els estudiants rematadament dolents es van mostrar convençuts de ser entre els millors: de fet, quant més inútil era l’individu, més assegurava que feia les coses bé.
Així doncs, els més incompetents, segons la doctora Kruger, sofrien un doble greuge: “no només arriben a conclusions errònies i prenen decisions desafortunades, sinó que la seva incompetència els impedeix adonar-se d’això”. En tot cas, i com s’ha apuntat freqüentment, l’efecte Dunning-Kruger és una espècie de ratificació de la màxima de Charles Darwin:
“La ignorància engendra més confiança que el coneixement”.
PD: Aquest article està extret d’un altre blog. Si en lloc d’enganxar-hi el text es posés l’adreça de l’article, p.e. http://ejemplo.blog.es/articulo, llavors cada comentari en el nostre blog apareixeria també en el de l’autor (i ara com ara no m’atreveixo…) . Teniu-ho en compte per si voleu experimentar posant links a altres blogs als vostres articles.
La banda ha entrat a la llista dels Top 40 i els seus vídeos reben milers de visites a You Tube
No són una banda de rock a l’ús, però The Zimmers, un grup de quaranta ancians del Regne Unit que superen entre tots els 3.000 anys, han aconseguit amb seu primer senzill entrar en el Top 40 britànic (en una digna vint-i-sisena posició), i a més el vídeo de seu senzill ja ha rebut dos milions de visites a You Tube. Els avis ja són una celebritat: els han entrevistat en els xous dels populars Graham Norton, al Regne Unit, i Jay Leno, als Estats Units.
Aquest grup de jubilats, alguns d’ells centenaris, s’han estrenat en el panorama musical amb una versió del tema My Generation, dels seus compatriotes The Who.
Tot va començar quan un periodista de la BBC anomenat Tim Samuels va decidir fer un programa de televisió sobre els ancians britànics i la marginació que sofreixen i va trobar testimonis com els de les germanes Dolores i Sylvia Murray, de Londres, furioses amb els plans de tancament del seu bingo local, el centre de la seva vida social.
Llavors va tenir la idea: aconseguir que un grup de jubilats gravés un tema i aconseguir introduir-lo en les llistes d’èxits, per a la qual cosa va unir les seves forces amb les de Neil Reed, un dels fundadors del segell musical X-Phonics. “Quan el vam presentar a la indústria musical, van sortir corrent”, recorda Reed.
Però no es van desanimar i el febrer passat van reunir quaranta pensionistes en els estudis londinencs d’Abbey Road, els mateixos on els Beatles van immortalitzar els seus grans èxits. Algunes bandes tarden mesos a gravar els seus temes: els Zimmers ho van aconseguir en quatre hores.
“Crec que tota aquesta experiència m’ha tornat a la vida. Estava estancat en la rutina i ara em sento viu de nou”, va explicar a la BBC Alf Carreta, que amb 90 anys lidera la banda.
No és el més gran del grup. Winifred Warburton té 99 anys i Buster Martin assegura haver complert els 100.
Des que van gravar el seu tema, s’ha desencadenat una autèntica zimmermanía i això que algunes emissores de ràdio s’han negat a emetre el tema.
El vídeo de la seva actuació ha estat vist per més de 2,3 milions persones en YouTube i al voltant de 100 milions a 50 països han vist clips de la banda per televisió.
Dimarts vinent apareixeran en horari de màxima audiència en EUA en el programa televisiu Tonight Show, de l’humorista i presentador de la televisió nord-americana Jay Leno.
I ja tenen organitzada una petita gira de concerts que els portarà també per Espanya, on actuaran del 20 al 22 d’octubre pròxims a Alacant, Barcelona i Madrid.
“Ara que som en les llistes d’èxit, els discjòqueis hauran de posar-nos i amb una mica de sort podrem posar-nos en el Top 10″, comenta el productor Will Daws, un altre dels implicats en el projecte.
En una indústria obsessionada per la joventut, aquesta banda s’ha convertit en tot un fenomen, però també una mostra de rebel·lia.
“Ens hem despertat per mostrar-los al país que som encara vius i hi ha encara coses que podem fer”, explica Dolores Murray, de 64 anys, a The Sunday Times.
Qui li anava a dir a Pete Townshend, el guitarrista de The Who i autor de My Generation, quan el 1965 va escriure allò de ‘Hope I die before I get old’… (Espero morir abans d’envellir…)?
Una delirant candidatura a Eurovisió amb motiu del Dia de l’Orgull Friki arrasa a internet
EL PERIÓDICO /BARCELONA
En el marc de la celebració del Dia de l’Orgull Friki, un col·lectiu d’internautes han proposat que la cançó Hijo de puta, hay que decirlo más representi Espanya en el pròxim Festival d’Eurovisió.
El tema, interpretat pels actors del programa televisiu La hora chanante, recomana en clau humorística fer un ús més elevat d’aquest insult i recórrer a ell en totes les facetes de la vida quotidiana.
Fins al moment, més d’1.500.000 persones han vist el videoclip d’aquesta singular cançó en les diferents versions que apareixen a la web de Youtube.
El 25 de maig se celebra el Dia de l’Orgull Friki, coincidint amb l’aniversari de l’estrena de la pel·lícula La guerra de les galàxies, obra de culte per a aquest col·lectiu, dirigida per George Lucas el 1977.
Toies.com no es fa responsable dels continguts publicats per articulistes i col.laboradors, ni els censurarà ni modificarà, sempre que no siguin ofensius i mantinguin l'esperit que ha portat a la creació d'aquest espai.
L’efecte 
No són una banda de rock a l’ús, però The Zimmers, un grup de quaranta ancians del Regne Unit que superen entre tots els 3.000 anys, han aconseguit amb seu primer senzill entrar en el Top 40 britànic (en una digna vint-i-sisena posició), i a més el 
Per escoltar els podcasts heu de tenir el 
Articles
