Aquells anys...


che.jpg

Diario Público 14-10-2007.

(Leer artículo)

No es un artículo de opinión. Han tirado de hemeroteca y se nos muestra con crudeza como evoluciona nuestra sociedad. Sólo diez años y ya podemos ir retirando los posters del Che, las gorras, los mecheros. Ya no es nuestro héroe. Ahora sólo es un totalitario nacionalista asesino. Basta ya de romanticismo. Abajo la utopía. ¿Para qué un mundo mejor igualitario?. ¡Viva la globalización! ¿Para qué sostener mitos temerarios? Nos queda James Dean, Marilyn Monroe, Paquirri. Mitos fuera de toda sospecha.

Mis hijas no han querido descolgar el poster. claro que ellas creen que es una estrella del pop. No pienso convencerlas de nada. Por si las moscas.

Escolteu el vídeo mentre llegiu.

(Quartet Borodin) Andante del quartet per a cordes nº 1 de Txaikovsky que trobo que s’escau molt com a banda sonora dels insignificants records estiuencs.  

Records dels estius a Bagà. 

Recordo els matins alegres de banys al saltant del Bastareny i més tard a la piscina. Els mercats dels dimecres i tothom endiumenjat per anar a la missa d’onze.

La Festa Major i els primers balls al envelat.dibuix de la plaça de les voltes (Bagà)

Records de les tardes caloroses d’estiu. Sol i passejada cap a la font, després d’una migdiada plaent i el berenar de pa amb xocolata o si teníem una mica de sort, coca ensucrada de forner.

Recordo a ma mare arrossegant-nos a mon pare, a ma germana i a mi, amb la canalla de mig carrer, estiuejants i del poble i la pregunta de cada tarda, a quina font anem avui?.

Tardes precioses, tranquil·les, amb un llibre sota el braç, una volta amb la bicicleta que em deixaven. Els camps de blats segats i el primer raïm, el moscatell que ens menjàvem a quilos. 

Les tronades d’estiu i la pluja d’agost que tot ho neteja i la embriagadora olor dels camps xops i de la terra mullada.

La fresqueta del capvespre, la olor de vaques pels carrers i la gent anant a buscar la llet acabada de munyir.

El sopar estiuenc, i els jocs al carrer fins tard.

El rellotge del campanar de l’església de Sant Esteve que ens anunciava que havíem acabat un altre inoblidable i irrepetiblement monòton dia de vacances, mentre ens cridaven del balco estant per anar a dormir. 

BON ESTIU A TOTES LES TOIES QUE ES FAN I ES DESFAN.