HELP ME: s’acosta la depre

Ahir en vaig tenir la primera evidència. Estava prenent un cafè al abarrotat Zuric i de cop i volta, de reüll, vaig tenir una sensació que una espurna s’encenia a la meva esquerra, vaig tombar-me i de sobta ho vaig veure. Em vaig sentir una fredor estranya al front i unes ganes de fugir corrents.

Ahir varen encendre els llums de Nadal.

De sobte em van venir totes les imatges tòpiques que any rere any em produeixen una tristesa infinita i no parlo en conya.

Les aglomeracions pel Portal del Àngel i la batalla per passar el pas de vianants de la cruïlla amb Fontanella o del carrer Pelai, les bosses i els paquets i la visa que es fon de tan passar per l’escletxa maleïda.

L’obsessió per comprar-ho tot, per tenir-ho tot i per menjar-ho tot.

Les colònies i les corbates, els papás noels patètics oferint caramels a les portes de les botigues. Les cançons que ens castiguen des de els inicis dels temps, a tota pastilla pels altaveus dels carrers (campanilleros al paredón).

L’ornament lumínic sempre tan poc original i de disseny ranci. Els arbres sintètics i els anuncis pornogràfics per la TV. Els programes resums del any.

Les alegries o no, familiars, amb les baralles post dinars pantagruèlics, quan l’alcohol ens deixa més o menys fora de combat i l’enemic més begut que tu t’ataca per l’esquena.

La revetlla de cap d’any i el concert de Viena.

Un moment màgic, unic, en tota aquesta paranoia, la tarda del dia 5 de gener i la cavalcada. Tan sols la cara d’un infant bocabadat em pot. Pobres, no saben quina enganyifa els espera. 

Tot, ja ho albiro tot. Ja ho tenim a sobre.

Help me, please!

 

Que se quiten los triunfitos…

Aquest vídeo que emociona a molta gent en si no te massa importància, tret de que analitzis algun comportament i et preguntis…

.Quantes vegades jutgem al dia, idees, fets, comportaments, coses, persones, etc ?
.Com ho fem sens tenir tota la informació ?
.Per què no veiem mes enllà del que hem après quasi sens saber com ?
.Tenim altres opcions que tinguin una visió mes ampla o simplement altres opcions ?
.Hauran après de la experiència, per tenir en el seu inconscient una opció més ?
.Perquè ens emociona el vídeo?

Segur que hi han moltes preguntes més a fer-se…

Des el meu punt de vista un jurat ( si en aquesta “banda” se’ls pot anomenar així ), no hauria d’ al·lucinar a priori. Les coses no son sempre com ens les imaginem i tot que al·lucinar és gratis, si impliquen a un tercer més val anar amb compte.

Un noi grassonet, amb cara de tímid, insegur amb pànic escènic, no pot cantar opera bé. Es aquest el patró que utilitzen el trio abans d’escoltar?. És possible.
Resumint, el jurat no te masses opcions, jutgen a priori (una al·lucinació), error greu i ho fan amb un patró que no funciona en aquest cas.

I si tot això ens emociona que passa?, potser el fet ens fa reviure alguna situació viscuda similar…?, o simplement encara hi gent que viu les emocions amb certa llibertat. I quina es l’emoció del moment, ? Tant és.

Es possible que el noi “triomfi” (cales i fama?), però de ven segur que algun mànager li recomanarà que abans es faci una bona ortodòncia.

Per acabar una anècdota que explica el que és una al·lucinació.

Diu que hi ha una parella sopant en un restaurant i de cop i volta el company comença a lliscar de la cadira fins que queda sota la taula.
El cambrer que ho a vist, corre cap a la taula i li diu a la senyora tot preocupat: senyora, senyora! el seu marit acaba de caure sota de la taula !.
La senyora contesta al cambrer, no senyor no es el meu marit, el meu marit es aquell senyor que entra per la porta.

Espero que os agradi el vídeo,

Salut,

Raül

 

Dia històric

Avui ha estat un dia històric.

Més enllà de les exquisideses del sopar i la posterior clatellada, dissimula amb professionalitat i savoir faire, de les anècdotes reials i del impacte que suposa accepta un desconegut o molts, depèn del costat on es miri l’afer, avui ha estat veritablement un dia històric.

Gràcies per deixar-me compartir una estona amb vosaltres. Es veritablement envejable aquest grup. Després de tant anys encara sou capaços de rebre l’enèsima lliçó i la bronca per no haver entès res.
Envejable la vostre amistat i simpatia. Envejable també el vostre sentit del humor i la vostre fidelitat.

Deixar-me compatir això és un bon regal que us agrairé sempre.

Us deixo un vídeo de fragments de J.S.Bach en clau jazzística i humorística. És a dir la simbiosi d’aquest sopar.

 

Sí és possible

Els documents que os adjunto tenen relació amb quelcom que ens passa prou sovint. De cop veiem coses que pensen que no son possibles.

En l’ésser humà no hi res que sigui impossible. Tot allò que ens proposem es assolible, doncs tots tenim les capacitats necessàries.

Que ens cal ?, doncs primer de tot definir be la meta que volem assolir, creure-hi i treballar. Es fàcil ?, doncs probablement mes del que ens imaginem.

Os adjunto dos fitxers, el primer es una historia, ‘NO ES POSIBLE’ que cal llegir-la abans d’obrir l’altre fitxer que es un vídeo. En el primer es possible entendre el PERQUÈ moltes vegades pensem que quelcom es impossible, en el segon el COM tot es possible.

Espero que os agradi, però sobre tot que ho apliqueu cada dia. No teniu límits, sou vosaltres i els demès qui els posem.

Raül - Coach

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

No es posible

Había una vez dos niños que patinaban sobre una laguna totalmente congelada.
Era una tarde nublada y muy fría pero los niños jugaban sin preocupación, cuando de pronto, el hielo se fisuró y uno de los niños cayó al agua a través de la grieta.
El otro niño viendo que su amiguito se ahogaba desesperadamente bajo del hielo, tomo una piedra y empezó a golpear con todas sus fuerzas hasta que logró quebrarlo y así salvar a su amigo.
Cuando llegaron los bomberos y vieron lo que había sucedido se preguntaron:

“¿Cómo lo hizo?”
El hielo esta muy grueso, es imposible que haya podido quebrarlo, con esa piedra y sus manos tan pequeñas!!!
En ese instante apareció un anciano y dijo:

“Yo sé como lo hizo”
“¿Cómo?”….

Le preguntaron al anciano y contestó:

“No había nadie a su alrededor para decirle que no podía hacerlo”