La F1 torna a MONTJUÏC

Diumenge al mati, fa solet, un bon dia per gaudir del món de les quatre rodes de la benzina, dels motors, de la velocitat… Els que ens agrada el món de l’automòbil de competició i sóm una mica romàntics, hem agafat i cap a Montjuïc.

Deu del mati, puntuals, ja som a la recta de l’estadi. No hi ha massa gent, ho veurem bé. Després de veure passar un grup de Ferraris molt “pijos” tots ells lluint el seus meravellosos cotxes vermells decidim anar a un lloc amb més morbo, cap a la font del gat, corbes, no s’estimbarà ningú? Coll…. si que matina la gent està a “tope” no i cap ni una agulla, sant tornem-hi, ara sí agafem un bon lloc que ja no ens mouran en tot el matí. Recolzats darrera una tanca “Ajuntament de Barcelona”,es clar, càmera a punt i a fotografiar tot lo que es mogui inclòs l’helicòpter del RACC.

Ara sí comencem amb els mítics R8TS com el meu (si l’hagués guardat, “mecachins”). Tot un seguit de cotxes més o menys antics: GT, esport prototips, F2 i uns 15 F1 de totes les èpoques. Interessant desfilada, uns qüasi no podien, d’altres encara farien feina, uns feien soroll a llauna, d’altres quin goig, t’havies que tapar les orelles… quin brogit!

Passen les hores i pesen les cames, qüasi tres hores, les esperes comencen a cansar. Mires “el ambientillo”: un que vol pujar-se a una parada de Bus “xiulets”, una xicota ben maca, els ulls la segueixen i fotos i més fotos. Renoi si no fossin digitals, quin dispendi quasi 150 fotos per aprofitar-ne deu segur. Soroll, un altre cop el cotxe de la guàrdia urbana “maqueado pa la ocasión” amb mil llumetes i darrera Emerson Fittipaldi amb el Lotus JPS de color negre i daurat, aixeca un ooh!!!! entre el públic. Aquest decibels ja no es poden aguantar, una miqueta més i el Ferrari 2006 pilotat per en Marc Gené. Això és velocitat, arriba, 2 segons i ja està ni temps de gaudir-lo, torna ha passar… per sort.

Tornada cap a casa; el cotxe per molt que trepitgis no fa el mateix soroll i de la velocitat ni parlar-ne, la qüestió és: arribar sans i estalvis, no?. M’ha agradat molt, eren uns 200.000 (segons la tele) i un espectacle d’aquells que només Barcelona sap organitzar. El lloc (han respectat el original traçat del circuit) el temps i la gent, un bon matí de diumenge.

Text JC Garcia

Fotos Carles Garcia

 

Playoffs RMA-FCB

Obrim aquest missatge per què anem comentant com veieu els playoffs.

 

Cap de setmana maleït

Ha estat horrible.

Ha estat el ‘vull i no puc’ elevat a la màxima expressió, el posar-nos ‘pepsi’ i calentar-nos el mateix divendres a la nit i anar-nos ahir al llit ben ensopits, morruts i amb una ràbia que va merèixer doble dosi de Valeriana.

Què capullos! Quan ho pots tenir tot i no tens res.

On eres Raül per fer-los coaching? On erets per dir-los que ‘voler és poder’? que no hi ha res impossible?….
Està clar, no llegeixen el nostre Blog, no tenen ni idea de Coaching ni de PNL. Son uns malparits.
Uns malparits que juguen amb la salut de milions de ciutadans i ens fan canviar contínuament de medicació per suportar els seus fracassos que ens els fem com propis.

I ara què?
Hem de tornar a tirar de la fe? De els espelmetes i les pujades a genolls a Montserrat? O en el cas dels agnòstics de la teoria de la probabilitat?

Ves, home ves.
No jugueu més amb mi.

Naturalment parlo dels poca-vergonya del barça de futbol i els no-estan-bé-del-cap dels de bàsquet.

 

CBS Campió !!!

 

Què us va semblar la final 4?

Aquesta del 96 ens va deixar mal gust de boca…

 

Semifinal a Atenes

Ho sento per l’Unicaja però si els dròpols del Barça no haguessin fet el paperina a Màlaga ara estariem probablement escrivint una altra crítica.