Dintre del Guernica

Avui, potser perquè he passat pel davant del Reina Sofia, he pensat en proposar-vos que de tant en tant podríem també parlar d’art, no d’art fotogràfic, del qual n’estem servits i fins i tot una mica farts, sinó d’art en general, de pintura, escultura,…

La primera vegada que vaig veure el ‘Guernica’ de Picasso, en viu clar, crec que vaig tenir un petit cobriment de cor i molt possiblement va ser el principi del que ara he de pal·liar amb mitja pastilla per la pressió cada matí. Obra magnífica de la que us voldria fer cinc cèntims després de descobrir que algun friki l’havia refet en 3-D i ara era possible explorar-la en totes les seves dimensions. Un nou món que ens obren les noves tecnologies, ara tan de moda i que fins i tot de tant en tant ens atrevim a opinar…

 

Avui és Sant Jordi !

Abans de tot, felicitats a Jordis, Jordines, Jorges, Georges,…. i a tothom que li faci il·lusió que el felicitin per alguna cosa…

Avui és Sant Jordi. Un dia especial. Un dia que segur que recordeu de la vostra època universitària, quan era ben normal saltar-se les classes per anar a passejar per la Rambla a tafanejar les paradetes de llibres i tenderets polítics. Quin dia més meravellós !

Ara, vull dir, des de fa ja molts anys, segur que ens han robat

 

La Dominación Invisible

¿Es realmente equitativo el intercambio de servicios entre asalariados y empresarios? .Yo diría rotundamente que no, y no me estoy refiriendo a las consabidas plusvalías que el empresario extrae del trabajo asalariado. Estoy pensando en esa deuda psicológica, inacabable, insaciable e insaldable que el asalariado contrae para con su empresa que le escogió entre los millones de parados. Esa obligación de agradar en todo al que te paga. En llevar con orgullo el logo empresarial en tu gorra o camiseta para jugar a baloncesto o para cortar el césped de tu casa apareada. En mirar con desprecio al de la competencia, sobre todo si la tiene más pequeña, (la cuenta de resultados). Y cuanto mayor es el grado de responsabilidad, mayor es la simbiosis.
Nos molestan los jodidos sindicalistas, tanto o más que los empresarios