Tino Soriano al Palau Robert

La nova vitrina del fotògraf del Palau Robert de Barcelona està dedicada a Tino Soriano, i més concretament, a una col·lecció d’una trentena de fotografies que resumeixen els deu anys de la seva continuada col·laboració amb la prestigiosa revista National Geographic.

La relació de Tino Soriano amb la fotografia es remunta a principis dels anys seixanta. “Acostumava a entretenir-me mirant la col·lecció

 

Dintre del Guernica

Avui, potser perquè he passat pel davant del Reina Sofia, he pensat en proposar-vos que de tant en tant podríem també parlar d’art, no d’art fotogràfic, del qual n’estem servits i fins i tot una mica farts, sinó d’art en general, de pintura, escultura,…

La primera vegada que vaig veure el ‘Guernica’ de Picasso, en viu clar, crec que vaig tenir un petit cobriment de cor i molt possiblement va ser el principi del que ara he de pal·liar amb mitja pastilla per la pressió cada matí. Obra magnífica de la que us voldria fer cinc cèntims després de descobrir que algun friki l’havia refet en 3-D i ara era possible explorar-la en totes les seves dimensions. Un nou món que ens obren les noves tecnologies, ara tan de moda i que fins i tot de tant en tant ens atrevim a opinar…

 

Taller de fotografia (29)

Som-hi de nou. Com ha anat la setmana? Més o menys però ja t’avanço que no he practicat gens… Doncs així no avançarem massa, no?

Avui parlarem més que de conceptes nous de situacions noves… De moment molt excitant… No home, he pensat que podríem aprofitar que s’apropa la revetlla de Sant Joan per treballar algunes situacions que de ben segur ens les trobarem el dia de la revetlla… Què ens ensenyaràs? a tirar petards? No exactament però la cosa va per aquí…

Taller de fotografia (29): Qui ha apagat la llum?

 

Lars and the Real Girl

Quan una setmana comença amb l’agradable sorpresa de veure un Cinturó del Litoral lliure de camions i penses ‘aquesta pot ser una de les setmanes més felices de la meva vida’ ha d’acabar amb una altra agradable sorpresa. ‘Lars and the real girl‘ és un meravellós regal de Craig Gillespie, nominada al ‘Millor guió original’ dels Oscar 2008 i crec que injustament perdedora en front a ‘Juno‘ que, vistes totes dues, no li arriba ni a la sola de la sabata.

Per a molts aquesta havia de ser una pel·lícula sense substància, a la que esperaríem veure al mateix Jim Carrey fent de les seves i que vaig pensar ‘mira, la vida està plena de desgracies.. anem a passar una estona divertida’.

I què equivocat estava…

 

Disco de la semana - Ernesto Jodos “solo”

Esta recomendación de hoy, quiero que sea un pequeño homenaje a mi amigo Carlos http://carlos-musicacarlos.blogspot.com/ ,del que muchos sois asiduos , que después de compartir músicas fantásticas y dejarme aportar mi pequeño granito de arena, harto de soportar el egoísmo, intransigencia y envidias, a decidido cerrar su blog, solo espero y deseo que todo vuelva a la normalidad y podamos seguir compartiendo su música, un abrazote Carlos.

 

Un pianista, paisano suyo, Ernesto Jodos, como tantos otros discos, el nombre del artista no nos dicen nada. Pero no por ello debemos dejarlo de lado, a mi modesto entender, el jazz es

 

‘Da Capo’ al MACBA

Pioner del llenguatge de la instal·lació, Francesc Torres (Barcelona, 1948) reflexiona críticament sobre les diverses manifestacions de la cultura, la política, la memòria i el poder a través de les seves instal·lacions multimèdia, que li concedeixen un lloc singular en l’art de les últimes dècades. La retrospectiva que es presenta al MACBA inclou una selecció d’obres fetes des de finals dels anys seixanta fins al moment actual, amb peces de producció recent.

 

Heterodox@s

Sempre m’han agradat les persones heterodoxes, aquelles que s’atreveixen a pensar per si mateixes i a més a més hi perseveren. Les que porten la seva acció i el seu pensament més enllà del que és segur, del que és recomanable, del que és convenient.

Aquelles qualificades habitualment d’ excèntriques, d’extemporànies, però que ho són de forma natural, sense buscar-ho. Les que brillen amb llum pròpia, no per la seva excentricitat, sinó pel valor de la seva veu, sempre personal. Les que no segueixen

 

Taller de fotografia (28)

Què tal amics? Caram, ja estem pel 28? Sí, la veritat és que sembla ahir quan vam començar, no? Doncs no exactament, a mi se m’ha fet una eternitat…

Avui, si em deixes, sí que us introduiré el sens dubte element més important de la fotografia a color.. Sí, tira, tira… No és més que el ‘color‘, la percepció que tenim dels colors, com es creen i de què depenen.. fins i tot ens atrevirem a donar uns consells sobre quins colors escollir, si podem, alhora de fer una fotografia..

Taller de fotografia (28): El color

 

Before the Devil Knows You’re Dead

Ja ho diuen, després de la tempesta ve la calma… Sí amics, després de la remenada històrica dels Indianes que han provocat fins i tot la no recomanació de veure-la al Perú, necessitava una pel·lícula seriosa, tant se val que passes a Nova York o a Barcelona però que em fes pensar que encara és possible fer bon cinema.

I la sort m’ha portat ‘Abans que el diable sàpiga que has mort‘, una extraordinària cinta avalada per l’octogenari Sidney Lumet, del que en principi no esperava gran cosa després de les seves darreres pel·lícules, més aviat per oblidar, però que alguna cosa havia de quedar d’aquell Lumet de ‘Doce hombres sin piedad‘, ‘Una mirada desde el puente‘, ‘Serpico‘ o ‘Asesinato en el Orient Express‘ per citar-ne algunes. I així ha estat…

 

Disc de la setmana - Toto Bona Lokua

Ja tenim les programacions dels principals festivals de jazz d’aquest estiu, Gasteiz (Wayne Shorter, Sonny Rollins, Casandra Wilson, Herbie Hancock), excel·lent cartell, amb noms tan importants com els abans anomenats, i Donostia (Keith Jarret, Diana Krall, Chick Coreja, Kenny Barron, Steve Coleman), sense paraules, tot un luxe.

Però el Jazzaldia de Donosita, a part de les figures, té un bon grapat d’actuacions (gairebé sempre gratuïtes), de músic sense tant nom però amb una gran qualitat, així aquest any es podrà veure