Disc de la setmana: Jimmy Witerspoon “Singin’ the blues”

Avui anem de “Blues”, la recomanació d’aquesta setmana és un disc del llegendari cantant de blues i jazz Jimmy Witherspoon (1923). Cantant de arrels blusistiques, que va navegar en diferents estils musicals, va ser un dels creadors del rock & roll al seus inicis.

 

Disc de la setmana: Willie Nelson & Wynton Marsalis “Two men with the blues”

El primer que ens ve al cap, que poden fer junts Wynton Marsalis amb Willie Nelson, és a dir, el més gran exponent actual del jazz de New Orlenas amb el mestre del country? Doncs un disc relaxat, espontani, un disc de blues/jazz titulat “Two men with the blues” (2007).

Gravat al Lincoln Center (temple del jazz), aquest àlbum

 

Disc de la Setmana: Susan Tedeschi “Hope and Desire”

Avui va de blues, un disc d’una excel·lent guitarrista influenciada per Buddy Guy, Johnny «Guitar» Watson, Stevie Ray Vaughan, Freddie King i Doyle Bramhall II…. i una veu suggeridora entre Bonnie Raitt i Janis Joplin, Susan Tedeschi.

| View Show | Create Your Own

Nascuda en Boston en 1970 la seva carrera professional va començar l’any 1995 amb l’àlbum “Better Days”, i al 1998 arriba la seva consagració amb “Just won’t burn” (disc d’or al vendre 500.000 còpies en Estats Units, una fita no molt comuna en els discos de blues), i a partir de aquí diversos discos molt recomanables, entre ells la meva recomanació:

 

Disc de la setmana – Chris Whitley “War crime blues”

Avui em llenço a la piscina de cap i no sé si hi ha aigua, amb una proposta molt arriscada, alternativa, un blues trencat, estripat amb sentiment, minimalista en la música i arranjaments (acústic), gravant sense banda que li abrigalli, solament la seva guitarra i com a rítmica, cops de peu a terra, el seu nom és Chris Whitley i l’àlbum “War crime blues”.

Encara que l’èxit massiu li va ser aliè, Whitley tenia un públic fervorós i gaudia de gran respecte entre els seus col·legues. Era un artista de producció irregular i fins i tot una miqueta erràtica, no tinc una opinió del tot formada, però sí puc dir que els seus discos, presos en conjunt, se m’han fet sempre interessants i

 

Disc de la setmana – Robert Cray “Bad influence”

Amb motiu de la seva pròxima actuació a Barcelona el 5 de juny, un concert en la Sala Apolo, organitzat per JAZZ TERRASSA, us vull recomanar un disc de la Robert Cry Band.

Robert Cray (01/08/1953 Columbia, Geòrgia),considerat un dels més expressius vocalistes i guitarristes de blues, Robert Cray toca R&B, rock, pop, jazz amb la mateixa qualitat

 

Disc de la Setmana: Terry Callier “Alive”

Com pot ser que una veu com la de Terry Callier pugui romandre en l’anonimat? Una veu profunda, plena de matisos, de colors, d’angles. Capaç de transmetre serenitat, energia. Una veu amb cor de soul, ànima de jazz, cos de blues i pell de folk.

Artista	Terry Callier
Álbum	Alive
Cançó que escoltes	Ordinary Joe

Abans d’abandonar el món de la música a principis dels anys 80 per una ocupació estable com programador informàtic en la Universitat de Chicago i per a dedicar-se a cura de la seva filla, Terry Callier havia començat una prometedora carrera musical que es va iniciar en l’any 1965 amb el seu primer àlbum The New Folk Sound of Terry Callier (Prestige, 1965), acollit de forma excel·lent per la crítica, i continuada amb discos com Ocasional Rain (Cadet, 1971) i What Color Is Love (Cadet, 1972), dues obres mestres