ESCOLTAR O SENTIR

Toies, em teniu una mica preocupat.
L’activitat inicial d’aquest fantàstic Blog, sembla que està una mica adormida i no voldria pensar que es que no teniu motius per visitar-lo, doncs no m’ho crec.
Un cop descarregat d’aquest neguit, que espero que no sigui censurat per l’administrador, us vull parlar una mica d’escoltar i sentir.
Normalment, i si no fixeu-s’hi, la gent sent però no escolta. Ho fem amb els companys, els amics, la família, la parella, davant la tele i es clar, amb la música. La sentim, però no l’escoltem, potser necessitem una banda sonora per anar fent coses, però escoltar, no ho fem.
Escoltar és parar atenció, sentir és percebre. Si no escoltem, difícilment ens arribarà res, anirem fent i prou. Podem sentir l’emotiu adagi per cordes de Samuel Barber mentre traiem la pols o netegem els vidres, però també ens podem commoure escoltant-lo.
Cal una certa “mise en scene”, per escoltar la musica. Un espai interior, mental, propici per fer-ho i un espai físic que ens ajudi. Difícilment ho podrem fer al menjador de casa amb tot el xivarri habitual, però segur que podem trobar el moment i el racó per deixar-nos seduir per la música.
A vegades les sales de concert o els teatres d’òpera no ajuden a escoltar-la de manera correcta. Per l’actitud del públic, sempre mal educat, tossint de manera ensordidora amb uns constipats que més aviat semblen tisis galopants. Immediatament desprès, desembolicant uns caramels que per l’estona emprada i el soroll que fan, sembla que haurien de ser gegantins, o per aquesta plaga dels mòbils impertinents, que son capaços de destrossar els moments més íntims i màgics d’un concert (s’haurien d’habilitar a les sales i teatres, de dispositius que anul·lessin la cobertura).
No és fàcil escoltar, ho reconec, cal un cert esforç i ja sabem que tot allò que requereix un cert esforç ens fa mandra, però renoi, quan t’arriba, el plaer és extraordinari.
Ja ho se que els àudios que us pugui deixar en aquest post, no s’escolten de la manera més idònia, però en canvi, les estones que passem davant de l’ordinador, acostumen a ser bastant tranquil·les (ja sigui per l’hora o l’espai que tenim a casa destinat a aquest pervers invent), i ens poden permetre una certa atenció i concentració. Si a més a més, teniu un cert grau de sofisticació auditiva en el vostre equip, el resultat pot arribar a ser acceptable.
Per aquest motiu us deixaré tres coses a escoltar, que espero que us agradin, com també espero que deixeu algun comentari, crítica o improperi sobre les bestieses que us dic.

L’esmentat adagi per a cordes de Samuel Barber

La soprano americana Renée Fleming canta el lied de Schubert, Nacht und Traume.

Cant a la lluna, de l’òpera Rusalka de Dvorak, cantada per Pilar Lorengar.

Certament avui us he proposat músiques molt suaus i relaxants, properament us prometo donar-vos més canya. Què ho ESCOLTEU de gust i fins la setmana vinent!!!

Anuncis