Avui us proposo un joc:
Avui haurem d’escoltar i desprès votar. A mi aquests posts participatius m’agraden molt i incitar a les toies a donar opinió sobre les preferències de un cantant o un altre, sense saber qui és, pot ser interessant.
Jo us dic que es tracta d’una “coneguda” ària de la Tosca del nostre amic i ja conegut Puccini. El Vissì d’Arte que canta la protagonista abans de ser sotmesa al dolent de la història, i vosaltres heu de dir quina de les tres us agrada més.
Escolteu-les totes tres i després em dieu o:
- el número de la que us ha agradat més (1, 2 ó 3)
- Quin rotllo!!! cap de les tres, això no hi ha qui ho aguanti
- altres contestes (ofensives o no) però que aportin debat.
Apa qui tinguem sort, que us agradi i que no us abstingueu, com darrerament s’ha posat de moda.
la segona
la tercera
Pistes, encara que no es tracta d’encertar qui és, si no quina us agrada més (si és què us en agrada alguna):
Una es morta, l’altra està en actiu i l’altre deu anar d’excursió a Benidorm amb l’INSERSO.
No Ximo, això de joc no en té res.., això és com endevinar el nom d’una empresa pel seu compte de resultats.. (ja sé que t’ho he posat a ou) Home alguna idea pots tenir però és francament difícil, potser després d’escoltar els fragments 20 o 30 vegades el registre em queda gravat i puc arribar a reconèixer a les dives…
Però, com no podia ser d’una altra manera, has tingut una idea molt bona: la de trencar el tòpic pels poc amants de la música clàssica i del cant en particular de que totes les versions son iguals (algú em deia l’altre dia a casa que si me’n havia adonat que tenia varios concerts repetits…).
Ens obligues amb el teu article a escoltar 3 versions realment ben diferents i si no fos per què parlo amb un erudit fins i tot m’atreviria a dir el per què.
Els noms no te’ls puc dir (és qüestió de temps…), però atenent a l’excitació produïda al meu borrissol capil·lar cranial crec que em quedo amb la ‘3’ (tot i crec que cada vegada que les escolto en diria una de diferent). Espero no defraudar.
No Mario, o jo m’he explicat molt malament o no m’has entès.
El vot és per la que us agrada més. És a dir el color, l’expressivitat, la gallina de piel o per si una va més lenta o més ràpida que l’altre.
No hi ha cap altre experiment psicológic-musical-emocional.
El que vull demostrar, és que sense condicionants de cap nom mediàtic, si la nostre elecció serà per la que jo crec, què és la millor de les tres. I si aquesta elecció es de oients no maltractats per anys i anys d’escoltar ópera, amb totes les filies i les fòbies, molt millor i les toies sou verges (ens entenem oi?)
Us haig de dir que totes tres són o han estat, sopranos de Champions League. No he posat cap mediocritat, tot i que per a mi, ni ha una a anys llum de les altres, el Alonso o el Nadal de torn (és broma JC) i tinc molt clar el posicionament de cadascuna en el pòdium.
Jo no votaré fins divendres vinent i aleshores faré públics els noms.
Potser a molta gent no li dirà rés saber el nom i cognom de la 1, la 2 o la 3, però ja me’n encarregaré jo de donar les explicacions oportunes.
Molt interessant el teu vot, però hasta aquí puedo leer. je, je, je
Aclaparat per l’èxit del experiment us passo a informar que les cantants són:
1 Renée Fleming que ahir i diumenge canta al Liceu la Thaïs de Massenet.
2 La gran Leontyne Price, cantant ja retirada que en aquesta gravació de Tosca amb Herbert von Karajan està sublim
3 Per a mi, LA MILLOR DE TOTES (BRAVO MARIO!!!) la mítica RENATA TEBALDI.
Ara, al menys sense la pressió, escolteu-les totes tres sense prejudicis i si a algú li agrada més la 1 o la 2, no passa res.
Gràcies Ximo. Hi ha més gent que me’n ha parlat del teu experiment i simplement ha tingut por de votar, però ha escoltat les versions i s’ha decantat fins i tot per una d’elles. Donat que en general ja veus que la gent entra i mira però no participa podem catalogar com ‘molt interessant’ la teva aportació. Això dels blogs ‘n to n’ encara costa..
La Fleming l’havia encertat, les altres dues ni de bon troç…