Cues de postguerra

desdemuytempranoseformaron.jpgSi els gurus Negroponte o Castells, que han introduït els conceptes de ‘Societat de la informació’ i teòricament tant han impulsat la nova era de les tecnologies de la informació i el coneixement haguessin passat pel que he passat jo avui, probablement es dedicarien a una altra cosa. Avui les iniciatives estatals de Red.es i Plan Avanza han demostrat que no han canviat massa de quan als principis dels 80 em feia el primer DNI.

Avui, quan estava a les 6:05 fent cua davant d’una Comissaria de Policia, tenint ja 26 persones al davant (i només donen 30 números) i esperant que la meva teòrica superioritat física em permetés tenir un número al repartiment pel funcionari a les 9:00, pensava amb Cuba, amb l’Havana i aquelles entranyables cues davant del Coppelia per comprar un gelat de ‘Fresa y chocolate’. La diferència és evident, avui no he aconseguit res per portar-me a la boca sinó un tros de paper que ara les autoritats del país on vull anar de vacances han imposat com obligatòri.

Continuem, quan a les 9:00 he aconseguit la cartolina amb el número 27 he preguntat alpasaporte.jpg funcionari que havia d’anar a treballar, què quan em tocaria. I mira, la resposta ha estat tecnològicament a l’alçada: ‘Multiplique Ud. 26 por 7’. I? Pues eso, que le saldrá la hora a la que le tocará. Collons, he hagut de treure el mòbil i fer l’operació. 182 min ! Bé, aleshores si son les 9:00, em tocarà a les 12:02, no?. Torno com un posseït Cinturó del Litoral direcció Besos a la feina. Atenc a les visites, en aquest cas de les Alemanies i a mitja exposició, trucada del número 26: ‘Nen, que ja entra el 23, que vinguis que se’t passa el torn’. Hòstia ! Dic als guiris que tinc ‘personal problems’ i cinturó del litoral direcció Llobregat… Arribo i ja cridaven.. 28, 29… No hay nadie? Explico el meu cas i em deixen passar.

De tot es treu bones experiències, a dintre un senyor gran que estava al darrera, a la demanda del funcionari de ‘Deme Ud. una foto‘, treia un sobre de Fotos Blas amb les fotos 10 x 15 de no sé quin aniversari, demanant si li podien retallar la seva cara.. Mireu, pensava que em moria….

Al final he fet amics entranyables, especialment el 25 (que era el primer a la cua a les 4:15 i per anar un moment a casa al tornar ja li ha tocat el 25) y el 28, aquest darrer un senyor que anava a Tunez el dilluns i estava dels nervis….

Al bell mig del ‘Debate de la Nación’, estem encara en moltes institucions públiques en ple temps de postguerra. Funcionaris que treballen de 9:00 a 14:00, sense cap sensibilitat, cues que suposen pèrdues milionàries per les empreses (la majoria de gent ja no ha anat a treballar) i sensacions de que tot continua igual… Això sí, arreu ens venen l’Administració Espanyola com una de les més avançades d’Europa, tot per què podem fer la declaració per internet.. Prou que s’han espavilat quan el tema és econòmic.

Ara penso amb el patiment dels immigrants a les cues per regularitzar els papers, jo l’he fet per poder sortir, ells per quedar-se…

Però amics, ja tinc passaport nou…

Advertisements