Volem més ximos !

Sorprèn el titular?

woiphp.jpg Home, a dir veritat personalment ja en tinc prou amb un, el genuí, un altre o desenes d’ells li traurien la gràcia i originalitat que té. A més estarien competint contínuament pel bloc més visitat. El meu ximo no ho resistiria..
Però no amics, el titol del meu article dels divendres és per reclamar a la societat (aquella que en un altre article estem discutint si s’autoregula o no), als nostres governants, a l’associació d’internautes de Sant Andreu o a les joventuts populars que aquesta societat necessita més ximos per educar-nos en la cultura musical, per compartir la seva saviesa, per fer-nos gaudir, excitar i anava a dir ‘correr’ amb la música i la resta d’arts musicals.
La raó d’aquesta proclama, que deu tenir al propi ximo mullat de dalt a baix és l’indignació que he sentit quan ministres o consellers teòricament de ‘cultura’ fan declaracions com la que escoltareu a continuació (en aquest cas és ja de fa un temps quan les galicies eren populars).

És només el preàmbul d’una discussió que m’agradaria compartir amb vosaltres. Tornant a l’article de ‘Nova Llei’, Mestre Raulb ens fa falta molta, molta educació i valors per mínimament considerar de nou la teva proclama en somni.

Educació musical. Ací està la qüestió? Es un tema d’educació escolar?, de preus populars?, de grans plans quinquennals a l’estil dels estats socialistes? De tenir 6 en lloc d’1 Liceu i 1 Auditori? de posar fil musical a les oficines?

Que el poble (subconjunt toies) parli.

cb.jpegNota: Carl Orff va prendre els texts de Carmina Burana (s XII i XIII) per compondre una cantata escènica amb el mateix nom el 1937, el fragment més conegut del qual és l’O Fortuna, que constitueix la primera part del preludi i que es repeteix al final de l’obra. Orff va subtitular la composició: Cantiones profánae cantóribus et choris cantándae comitántibus instrumentis atqüe imáginibus mágicis (en llatí: ‘cançons laiques per a cantants i coreutas per ser cantades al costat d’instruments i imatges màgiques’). La versió d’Orff forma part d’una trilogia al costat de “Catulli Carmina” i “Trionfo vaig donar Afrodita“. En la cantata, a més de l’orquestra i cors, intervenen solistes (soprano, tenor, sota), destacant seu abundant i esplendida percussió. Quan Orff va compondre la cantata, la hi va dedicar a Adolf Hitler, canceller d’Alemanya en aquell moment.

Sr. Conselleiro miri’s aquest fragment:

Anuncis