El tenor mediàtic

Tanta polseguera que es va fer arrel dels concerts dels tres tenors i mai l’òpera es va divulgar tan i a tanta gent com en aquell gran negoci que es varen muntar el malaguanyat Luciano, el encara actiu Plácido i el “forçosament retirat” Josep.

No us vull parlar del que em sembla el Pavarotti tenor, però si arran de la seva mort, he reflexionat que si no arriba a ser per aquesta tasca mediàtica que va començar ell i després tots els altres es varen apuntar, alguns més tard, després de fer escarafalls mil (Alfredo Kraus el primer).

L’òpera no ha de sortir dels teatres. Tot el que siguin representacions al aire lliure, fins hi tot en auditoris tan solvents i amb tanta tradició com l’espectacular Arena di Verona, és una desnaturalització de la essència operística, pensada per fer-se en teatres tancats i de dimensions molt més minúscules que fins hi tot els nous teatres i auditoris fets al segle XX o XXI.

Els macroconcerts no són òpera, son això concerts, amb la música i la veu amplificada i amb un auditori predisposat a fer una festa continua, on les proeses vocals, son més aviat evitades i això si, hi ha molta concessió a la galeria. Tampoc hi ha la part escènica i manquen les altres veus que haurien d’acompanyar al artista solista. Això no és òpera, són fragments i prou.

Pavarotti va fer molt per que el gènere operístic, més que l’òpera, la coneixes el màxim de gent possible.

Avui, que tots els telenotícies i demà els diaris, encapçalin amb la notícia de la seva mort vol dir, que tot aquesta llarga feina d’apropar al públic, el va fer popularíssim. És cert que la seva veu, tan clara, tan meridional i espectacular ha ajudat molt, però això tan sols amb la veu és difícil d’assolir. La seva personalitat tan propera, de carnisser del costat de casa, va ajudar molt.

Ara toquen els homenatges i les tv’s públiques ho passen o es passen. El veritable homenatge dels mitjans no ha de ser tractar a Pavarotti com un famós, tipus Corazón Corazón. Avui els segons canals de les cadenes, haurien d’haver canviat la seva programació de nit i haguessin hagut de programar una òpera de les moltes que te gravades en DVD l’amic Luciano, o si no volien ser tan “elitistes”, haguessin hagut de treure del armari un dels milions que varen fer els tres tenors i haguéssim hagut de tornar a escoltar alló de:

OOOOOOOOOOO SOOOOOOOOOOOOOOOOLE MIOOOOOOOO!!

El 33 ha programat alguna cosa (aquest cop han estat be) i la 2 a la 1 de la matinada d’un dia feiner programa un concert. GENIAL!

Anuncis