Charles Avison, un music desconegut
Estem acostumats a escoltar sempre el mateix, de fet, jo crec que volem escoltar sempre el mateix, amb aquesta conformitat que ens caracteritza en general. Les sales de concert s’omplen sempre que es programen les grans obres, però amb propostes de obres i compositors desconeguts, l’aforament mai s’omple.
Per sort encara hi ha persones inquietes amb ganes d’aprendre i veure, escoltar i fer, coses noves.
Les cases discogràfiques, quan gravaven, és dedicaven a treure la enèsima versió d’una simfonia de Beethoven o del concert nº 1 per piano i orquestra de Txaikovski. El món de la música clàssica és repetitiu i en canvi hi han compositors que pràcticament no hem sentit mai i que varen composar música bellíssima, sempre dintre dels cànons estètics de l’época que varen viure. Tan sols sigui per escoltar noves melodies, ja val la pena parar l’orella i escoltar amb atenció la proposta d’avui.
El segells discogràfics més modestos i desconeguts, sovint ens proposen compositors i obres diferents. És l’única manera que tenen per competir amb les multinacionals, que immerses en la profunda crisi del món del disc, no han sabut fer propostes innovadores i arriscades.
El segell Alpha, com tants d’altres segells més modestos ha apostat per la música barroca, font inesgotable de tresors i per un compositor anglès molt poc escoltat.
Charles Avison va ser un compositor anglès que va néixer a l’any 1709 i va morir al 1770. Estem parlant doncs, d’un compositor barroc.
Sovint se’l compara amb Scarlatti, sempre beneficiant al segon i això és degut a que Avison va ser un defensor i impulsor de la música del napolità Scarlatti, a Angleterra.
Charles Avison provenia d’una família de musics. Va estudiar a Itàlia, encara que segurament no va conèixer a Scarlatti. Quan va tornar a Anglaterra va estudiar amb Francesco Geminiani (1687-1762), marcant, aquest fet, definitivament la seva carrera.
En el seu temps la música d’Avison com la del seu mestre, varen ser veritables hit parades. Si un editor feia normalment 150 còpies d’una obra musical, en el cas d’Avison i Geminiani les còpies editades eren 500.
Avui us proposo escoltar un concert d’Avison, el concert nº5 en re menor. Són 10 minuts per escoltar i mirar, doncs amb la musica d’aquest compositor us proposo l’obra pictòrica d’una pro toia bastant amagat, que de mica en mica es va deixant anar en el món de la pintura i em fa molta gràcia fer de marxant virtual.
A compositor desconegut, pintor desconegut.Una proposta de descoberta per aquesta setmana, espero que la fruïu.
La teva capacitat de sorprendre és il·limitada. Què cabron !!! (cal posar entonació de Maragall). De nou excel·lent musica, si bé per aquells que estiguin interessats potser caldria que investiguessin Corelli i el mateix Scarlatti. En quant a la pintura, he quedat tan sorprès que massa no donava crèdit del que veia. Primer per com has aconseguit tota l’obra i segon per què amb orgull puc dir ‘Eh, que jo també conec a l’artista!’. Felicitats a tots dos !
Muy interesante tu aportación musical. Yo sólo conocía a Henry Purcell como maestro del barroco inglés y me ha sorprendido muy gratamente Avison. En cuanto a tu magnífica presentación, la mezcla entre barroco e impresionismo pictórico me ha cautivado.
Guapo, muy guapo, Ximo!!!
M’he està agafant mal de cap, he perdut el nord no se on anar ¡, si us plau companys feu-me trobar la llum.
Ara farà un any vaig estar a l’Alguer, y per casualitat de la vida, i en el meu afany de conèixer coses, em vaig ficar en una botiga de Cds, a remenar: sota la premissa de Jazz Itàlia., després de una bona estona vaig sortir amb un Cd de un trompetista Italia “Paolo Fresu”, (vaig tindre que pagar suplement, al tornar el cotxe de lloguer, pel desgast del reproductor de CDs, de tant que el vaig escoltar).
Arrel de això estic fen un treball de recerca de music i gravacions de Jazz Itàlia, hi fet un bon nombre de descobertes molt però que molt grates e interessants. Aquest dematí mentre organitzava el nombrós material recollit, es despatxà en Ximo amb la seva aportació CHARLES AVISON, amb una primera lectura rapida he llegit Charles Aznavour, m’ha sobtat, però… , quan hi tornat ja he llegit correctament Charles Avison, perfecte, anem a veure…play, encantadora, musica barroca, encisadora, ja no sé on era, ja no se que escoltar, estic a punt de cremar tot el jazz recollit aquest dies i dedicar-me a esoltar Avison, Corelli, Ecarlatti, Geminiani, tinc tal “lio mental”, que ja no sé que m’agrada, S.O.S. estic perdut, acabaré per anar a una benzinera y comprar-me la col.leció sensera de “exitos del flamenco espanyol”, Juanita Reina, Manolo Caracol, El Fari…….
No us passa el mateix, esteu enganxat a algun disc o estil i qualsevol recomanació (que valgui la pena) sempre es millor, fins que el temps et dona mida exacta de la seva grandesa, ho és que soc molt influeniable? ¡¡Es malo Dr.!!!.
JC.
No has pensat mai que el jazz, Charles Avison i la terremoto de Alcorcón són compatibles?.
Tan sols fa falta una certa organització mental.
Si jo he aconseguit amb el meu post, que t’interessi Avison (era un dels objectius), fes lloc en el teu disc dur,en tens de sobres.
La vida està plena, per sort, de sorpreses i descobriments. Si resulta que a una benzinera trobes un cd de grandes éxitos i t’agrada, QUÉ PASSA? tu orgullós ho penges al blog de toies, que segur que hi ha algú amagat a l’armari, que també ho havia descobert però no s’atrevia.
Amic JC: No tens per què anar en lloc. Queda’t on ets. Quedat amb el plaer de saber escoltar Deep Purple fent que el Bisbe de Catedral hagi de pujar el volum del micròfon al seu sermó o gaudeix del plaer d’escoltar a Charles Aznavour, passant per Crystal Gayle i acabant per la Dinah Shore. Primer experimentes si sents alguna cosa quan escoltes la peça després mires l’estil. Ara mateix m’estic posant tendre amb el Charles Brown i després de berenar a lo millor em dona per posar-me l’Anibal Troilo. I jo que sé. Que vols que et recomani? Si tret de la música regional de Swazilandia ho has escoltat gairebé tot? Tu ves investigant, ja ens diràs. Jo tot el que recomanes m’ho baixo al cap de minuts.
Mestre Ximo: A mi m’encanta la Terremoto d’Alcorcón. Bé, ara ja està retirada pobra meva, la van enganxar baixant-se del emule la música dels seus discs. És veritat. Ella posava la seva veu per sobre. Un monstre.
La meva vehemència no me ha deixat expressar ven bé el que volia dir. Ja ho se que tota la musica es compatible, i en la meva discoteca es un “batiburrillo” de estils, èpoques, ritmes, hi ha moments per tots.
Em referia a la facilitat amb que la ment humana varia de gustos, tot apassionat en trobar un disc de Stefano di Battista “Parker’s mood” que fa dies que el buscava i ara que el tinc canvio de xip totalment al escoltar Charles Avison i en transporta a unes altres emocions, diferents, però en aquell moment ja he oblidat allò que tanta il•lusió em feia ‘ i que cinc minuts abans m’omplia de joia.
Cremar el Cds. Era una metàfora, de canvi en el instant puntual, ara si qualsevol dia el cremo truqueu directament i sense dilació al 091 perquè serà molt greu.
En quina facilitat passem de lo que és prou important avui, a demà ser una insignificança, en tots els aspectes de la vida. Que ràpid passa tot.
Això de tocar dos un mateix ordinador, es un despipote, el der la ontesta d’abans soc yo JC
Si m’arriben a dir que l’Avison tindria més audiència i controvèrsia que el sexe, no m’ho hagués cregut mai. Ara si que crec en els efectes del canvi climàtic.
:shock: :shock: :shock:
No ximo, has anat a petar amb una colla on ens agrada molt la música i com veus qualsevol aportació és un descobriment per a tots nosaltres(i som molt agraïts i educadets). La nostra generació va quedar marcada per una època musical maravellosa (els 70’s), una etapa política emocionant (el fi de la dictadura) i una educació sexual on anavem a teorica però ens vam saltar les pràctiques.
PD: Si això s’ha de convertir en un xat ja tenim el Foro i el nou taulell interactiu.
DONCS A PRACTICAR (ara ho direm així) QUE EL MÓN S’ACABA
Estic emocionat, ves. El quadres com es obvi no m’han sorprès , però la barreja de la musica (preciosa) amb els quadres es tremenda !.
Tinc tota la família revolucionada i encantada clar !.
Veig tot llegint el comentaris de toies que la teva capacitat de sorprendre està intacta. Enhorabona.
Nomes et puc dir que moltes gracies per aquest fantàstic regal.
Ja parlarem amb calma, que em sembla que m’hauràs d’explicar algunes cosetes… sens oblidar mai al mestre-toies, crec que t’estàs superant per moments.
Una forta abraçada.
Be, Raül, tu ets un bon amant de la cuina i saps que amb bones matèries primeres, és molt més difícil que et surti un nyap, però és cert que hi ha maldestres que tan sols saben deconstruir. AU, nou tema pel foro toiero.