Mataharis de la Bollaín

L’única taula que no tenia a sobre la guia de Barcelona i que més o menys s’entenia amb el pakistanès (nascut al Raval) que servia era la nostra. Això passava en un restaurant de Passeig de Gràcia poc abans de dirigir-nos al Comèdia. Era com estar a Bratislava i anar al cinema a veure una pel·lícula espanyola en V.O. Excitant.

mataharis5.jpgLa pel·lícula que anàvem a veure era Mataharis de la Icíar Bollaín. El Comèdia és un d’aquells cinemes de Barcelona que per fora vol ser patrimoni de la humanitat però que a dintre estàs esperant tota l’estona que surti de les cortines del fons un assassí en serie i es carregui seqüencialment les no més de 20 persones que, crispetes en mà, estan disperses en una sala enorme i decorada amb colors de Feria de Sevilla, tot i la intenció de ser una sala construïda en algun moment de la meitat del segle passat.

Anem per feina.

La quarta pel·lícula d’Icíar Bollaín s’ambienta al món dels detectius privats. Les protagonistes són tres dones que treballen en una empresa de vigilància. El seu treball consisteix, moltes vegades, a endinsar-se en els més tèrbols secrets de les persones. El conflicte arriba quan es comencen a adonar de les parts més fosques de les seves pròpies vides.

Però no ens enganyem, no és una pel·lícula d’intriga, és un reflex social de la dona treballadora. Mostra una poderosa narrativa. Visualment és propera i genera involucración en l’espectador. Aquesta directora mostra una consagració que era cada vegada més evident. Una de les seves millors obres, una pel·lícula que sense ser perfecta és rodona i que serà de les tres millors espanyoles el present any.

Personalment disfruto amb aquestes histories que en sí no van en lloc però que estan envoltades de petites coses, de històries intimes. Tampoc amago que soc un fan de la Najwa Nimri i ara que fins i tot ja parla (vull dir que abans xiuxiuejava) està magnífica. El mateix per les altres dues, la Nuria González i la María Vázquez i ja posats, un Tristan Ulloa que ens havia acostumat a papers insípids fins i tot està al seu lloc.

Bona pel.lícula si senyor, tot i que hi haurà gustos per tot. Si la veieu ja direu el què.

Bona setmana.

Advertisements