Dia històric
Avui ha estat un dia històric.
Més enllà de les exquisideses del sopar i la posterior clatellada, dissimula amb professionalitat i savoir faire, de les anècdotes reials i del impacte que suposa accepta un desconegut o molts, depèn del costat on es miri l’afer, avui ha estat veritablement un dia històric.
Gràcies per deixar-me compartir una estona amb vosaltres. Es veritablement envejable aquest grup. Després de tant anys encara sou capaços de rebre l’enèsima lliçó i la bronca per no haver entès res.
Envejable la vostre amistat i simpatia. Envejable també el vostre sentit del humor i la vostre fidelitat.
Deixar-me compatir això és un bon regal que us agrairé sempre.
Us deixo un vídeo de fragments de J.S.Bach en clau jazzística i humorística. És a dir la simbiosi d’aquest sopar.
Benvolgut ximo,
Crec representar a la colla quan afirmo que va ser tot un plaer i que les expectatives creades de tants mesos parlant de tu i llegint els teus posts d’altíssima qualitat van ser absolutament complides i superades. Mantenir l’amistat després de més de.. (bé, tota una vida) no és un fet únic però sí que no es veu massa sovint, i conjuntament amb el contacte cibernètic gairebé a diari fa del nostre grup un fenomen que supera les trobades regulars d’amics de la feina, del gimnàs o dels companys de bici.
Com no podia ser d’una altra manera no t’has limitat a escriure un missatge, diguem-ne que normal, no. Havies de posar aquest video fantàstic? Aprofites qualsevol oportunitat per fer aquest l’article el més vist del mes i ja saps com ho porto això.. (què cabron…´veu-Maragall’).
Gràcies i fins la propera.
Com va dir aquell “QUE BUENO QUE VINISTES”.
Normalment vas agafant idees preconcebudes de la gent, per comentaris, per imatges, en el teu cas, per coses que he llegit i he escoltat, i ja era un plaer tindre’t de company (cibernètic,es clar..), d’opinions, afeccions…i vas idealitzant.
Moltes vegades quan arribes a conèixer a la persona en viu, hi ha un risc de quedar decebut, no és el teu cas, és un gran plaer el poder compartir taula i copes amb tu. Et vem deixar compartir la nostra amistat, però que sàpigues que la porta que et vem obrir l’altre nit, ja tens les claus per poder entrar quan vulguis,(pel menys per a mi), es un plaer, parlar, escoltar i riure amb tu, fins molt aviat ( en una paellada, al Delta, Euskal Herria, o a St Feliu que és lo més factible), de veritat .
Pd. No serè jo qui posi més pressió al administrador i no posaré cap vídeo perquè és tingui que superar.
Joaquim,
Jo també vull agrair-te que tinguessis el valor d’apuntar-te a un sopar de desconeguts (jo no sé si ho hauria fer, però es que sóc molt tímid), però ara ja està fet, i ara ja és més fàcil perque ens coneixes, i saps que cada escú a la seva manera, va trobar en tú un bon company. Jo el que més valoro d’aquesta colla es que essent tant diferents, ens aguentem els uns als altres prou bé. Bé, a mi em fa una mica de vergonya escriure sentiments, i segur que alguns altres no trobaràn mai aquesta nova entrada al blog i per tant no et contestaràn, però de ben segur que parlant amb la gent Divendres a la nit, et vas adonar que ja ets part del ‘extended toies club’. Fins aviat.
Bueno ya está bien. Me recordais a aquella memorable escena de Pulp Fiction en el que el Sr. Lobo comenta “Señores, no empecemos a chuparnos las pollas todavía”. Yo me lo pasé muy, pero que muy bien, y Ximo es un personaje de lo más interesante. Espero que pronto pases de tu adopción a Toies a ser hijo de pleno derecho.
Salud,compañeros
Francament Toies, em teniu una mica acollonit.
No ni ha per tant.
Fa molt temps que us teniu molt vistos i jo he estat la novetat, però a part d’això, sóc ben normalet, res d’extraordinari. El Mario que em coneix, sap que quan se’m gira un dels 4 geminis que tinc dintre lluitant entre ells, puc arribar a ser fins hi tot normal.
Una abraçada i moltes gràcies, un cop més per la vostre hospitalitat i rebuda.
Ara prou, d’acord?. Intentaré buscar un tema que ens puguem tirar els trastos pel cap.
Bona nit
Hola Ximo,
Jo no m’estendré tant com els meus companys. Només vull dir-te que benvingut al club de les toies. Com vas comentar que ets un gran amant de l’opera, et dedico una obra mestre (espero que riguis).
http://youtube.com/watch?v=STNH7Sc_Nek
Per cert, la propera vegada que ens reunim esperem que assisteixis, ja que has de pagar les copes com a novatada.
Una abraçada