Eastern Promises

DIRECTOR David Cronenberg
GUIÓ Steven Knight
MÚSICA Howard Shore
FOTOGRAFÍA Peter Suschitzky
REPARTIMENT Viggo Mortensen, Naomi Watts, Vincent Cassel, Armin Mueller-Stahl, Sinéad Cusack, Donald Sumpte
Valoració: 7 / 10

easternpromises.jpgThriller. Drama. Màfia / SINOPSI: El misteriós i carismàtic Nikolai, nascut a Rússia, és el xofer d’una de les famílies més importants del crim organitzat d’Europa Oriental. Encapçalada per Semyon, l’encantador amo d’un car restaurant rus que amaga una naturalesa brutal i freda darrere del seu somriure, la sort de la família trontolla per culpa de Kirill, el seu esbojarrat fill, que fa més cas a Nikolai que al seu propi pare. Però la cautelosa vida de Nikolai canvia de cop quan coneix a Anna, una llevadora que treballa en un hospital de Londres. Anna està molt afectada per la situació en la qual es trobava una adolescent que mor donant a llum, i decideix buscar la família de la noia basant-se en el diari que va deixar escrit en rus. En furgar al diari, Anna desencadena involuntàriament la ira dels mafiosos… (FILMAFFINITY)

Després de Crash i Una Historia de Vilolencia esperava amb certa impaciència aquesta nova entrega de David Cronenberg. La cinta no et deixa indiferent, el tractament de la historia i dels seus personatges és excessivament realista i el resultat és totalment absorbent, 99 min de cert hipnotisme davant de la cruesa visual de la pel·lícula.

Personalment des de l’Alatriste a aquest Mortensen li tinc una mica de mania però ací recupera el seu registre més pur, tot i que potser no calia ensenyar-nos les seves parts més intimes en una de les escenes més dures que he pogut veure i que malauradament, mentre el cinema es quedava mut, una boja del darrere va esclatar a riure, no sé si per què se’n va adonar que el Viggo estava molt més ben donat que el seu novio o simplement li tocava l’atac de les 11 de la nit.
La Naomi és bona noia, però de tant bona la vaig trobar una mica tonta. No m’acaba de fer el pes, si bé surt guapota i fa el seu paper.

En definitiva, estem davant de potser unes de les pel·lícules de l’any, envoltada per l’atmosfera mediàtica que Cronenberg va obtenir amb Crash però que no acaba de donar el mateix resultat no sé si pels Viggos i Naomis o pels rotets sincrons d’orujo que volien mantenir-se com a protagonistes únics del cap de setmana.

Anuncis