No tot és cultura, política o economia…

pa.jpg

Potser aquest estúpid article serveixi per canviar la dinàmica dels últims dies i ens posem a escriure les nostres experiències al bloc, que és del que es tracta. No?

L’experiència viscuda després de gairebé 2 hores de cua i espatllar-se l’atracció unes 4 o 5 vegades en aquest període, no donava crèdit quan em vaig poder seure a la segona fila d’aquest artefacte que només mirar-lo fa por.

Era ja fosc i a l’exterior del recorregut no es veia absolutament res. Després d’uns segons on et passen un curt vídeo on representa que ets el tap d’una ampolla de cava (m’ho van explicar per què no vaig entendre res) sense avisar clar, surts cagat llets arribant a 135 Km per hora en 3 segons.

No recordo res, simplement m’ho vaig fer a sobre i vaig pensar que era el meu darrer dia en aquest món (només patia pel futur incert del bloc). Vas tant, però tant de pressa que crec que vaig perdre el coneixement, ja que no recordo els molts tirabuixons que dona l’artefacte. Els crits son tant intensos que sembla una sessió doble del ‘Orfanato i Los Otros’ condensats en no més de 45 segons.

Simplement al·lucinant. No és ni cinema, ni jazz ni òpera però m’ho vaig passar com un animal. Avui estic tan relaxadet que ben bé passo de tot.

Salut companys.

Advertisements