Gone Baby Gone

gbg.jpgQuan des de fa dues setmanes, poc a poc com qui no vol la cosa, comences a rebre missatges com ‘Crec que estrenen una película del Ben Affleck, no deu valdre res…‘, ‘Es guapo sí, però res de l’altre mon…‘, ‘Però tranquil que no surt, només n’és el director…‘, ‘No se si tinc ganes de veure-la…‘, ‘Escull-ne una altra, fes el que vulguis….
Cagada!
Ja podeu apostar quina és la película que he vist avui…. Tot comprant per internet les entrades anava pensant amb la venjança, potser REC en un cinema fred i buit a altes hores de la matinada?
Resignat per l’esdeveniment i tot aprofitant els horaris de màxima audiència futbolística a la televisió (què és el millor moment per endinsar-se a les Barcelones pots-olímpiques) em disposo pega-dolces en mà i caramels d’eucaliptus a veure aquesta, sembla, gran obra d’art d’un més dels guapos de la pantalla que ara els hi dona per voler ser directors, tot rumiant què argumentaré per destroçar-la al més pur estil Gorina.
Una altra cagada!
Doncs resulta que la pel·lícula no és dolenta. És més, resulta que és fins i tot bona.
L’obra de Dennis Lehane (autor de Mystic River) adaptada al cinema per mateix Ben Affleck resulta un thriller trepidant, amb una trama consistent i un ritme d’aquells que et fan mossegar el caramel abans de que es desfasi a la boca. El guapo Affleck, horrible a la pantalla (per sort no surt en aquesta cinta) és bo adaptant guions (de fet aquesta era la seva professió). No se si dirigeix molt bé o molt malament (no ho se notar) ja que la parella Morgan FreemanEd Harris és una garantia d’èxit (per cert que li he de preguntar a l’Ed on s’ha comprat la perruca). La pel.lícula va sola, no cal dirigir-la: excel·lent guió i excel·lents actors de thriller.
El germanet petit Affleck sembla voler seguir les passes del seu germà gran tot i que el producte és més un succedani de Tom Cruise que una altra cosa, però la criatura, que ara està de moda (Ocenan’s 13 i L’Assassinat de Jesse James) fa el seu paper dignament.
El més interessant és la reflexió a la que et porta el guió, que malauradament no puc introduir en aquest article ja que desvetllaria la trama i el final de la película, però diguem-ne que és una barreja dels casos Madeleine i del segrest de nens del Txad i que de ben segur seria d’interès pels nostres lectors (o no).

Una baixada d’internet amb unes crispetes de micro-ones en una tarda de diumenge potser un entorn suficient.

Anuncis