Que se quiten los triunfitos…

rb.jpg

Aquest vídeo que emociona a molta gent en si no te massa importància, tret de que analitzis algun comportament i et preguntis…

.Quantes vegades jutgem al dia, idees, fets, comportaments, coses, persones, etc ?
.Com ho fem sens tenir tota la informació ?
.Per què no veiem mes enllà del que hem après quasi sens saber com ?
.Tenim altres opcions que tinguin una visió mes ampla o simplement altres opcions ?
.Hauran après de la experiència, per tenir en el seu inconscient una opció més ?
.Perquè ens emociona el vídeo?

Segur que hi han moltes preguntes més a fer-se…

Des el meu punt de vista un jurat ( si en aquesta “banda” se’ls pot anomenar així ), no hauria d’ al·lucinar a priori. Les coses no son sempre com ens les imaginem i tot que al·lucinar és gratis, si impliquen a un tercer més val anar amb compte.

Un noi grassonet, amb cara de tímid, insegur amb pànic escènic, no pot cantar opera bé. Es aquest el patró que utilitzen el trio abans d’escoltar?. És possible.
Resumint, el jurat no te masses opcions, jutgen a priori (una al·lucinació), error greu i ho fan amb un patró que no funciona en aquest cas.

I si tot això ens emociona que passa?, potser el fet ens fa reviure alguna situació viscuda similar…?, o simplement encara hi gent que viu les emocions amb certa llibertat. I quina es l’emoció del moment, ? Tant és.

Es possible que el noi “triomfi” (cales i fama?), però de ven segur que algun mànager li recomanarà que abans es faci una bona ortodòncia.

Per acabar una anècdota que explica el que és una al·lucinació.

Diu que hi ha una parella sopant en un restaurant i de cop i volta el company comença a lliscar de la cadira fins que queda sota la taula.
El cambrer que ho a vist, corre cap a la taula i li diu a la senyora tot preocupat: senyora, senyora! el seu marit acaba de caure sota de la taula !.
La senyora contesta al cambrer, no senyor no es el meu marit, el meu marit es aquell senyor que entra per la porta.

Espero que os agradi el vídeo,

Salut,

Raül

Anuncis