Disc de la setmana: Lágrimas negras
[splashcast FXZL2820XC]
Artista: Bebo Valdés & Diego El Cigala
Àlbum: Lágrimas negras (2003)
Canço que escoltes: Eu sei que vou te amar
Canviem de terç.
Un dels discs preferits de la meva col·lecció és aquesta gravació antològica d’en Bebo i en Cigala. Probablement ja l’heu escoltat i difícilment us sorprendré però val la pena re-viure’l.
‘Lágrimas negras’ és el títol d’una cançó composta en els anys 30 pel cubà Miguel Matamoros (1894-1971) i que roman en les memòries: ‘Encara que tu m’has abandonat / encara que tu has mort totes les meves il·lusions… ‘. ‘Lágrimas negras’ és també el títol del disc que presenten el llegendari pianista cubà Bebo Valdés i el cantaor Diego el Cigala, un projecte de Carrer 54 Records, amb Fernando Trueba al capdavant, el que significa que és una història de sentiments apassionats. El de Fernando Trueba cap a la música llatina és de domini públic des que va dirigir el film Calle 54, reflex d’una passió vital. L’enamorament sobtat de Diego el Cigala amb Bebo Valdés i la cançó ‘Lágrimas negras’ l’explica el cineasta en el seu particular ‘diari de sessions’ de l’enregistrament que documenta i enriqueix aquest disc, com l’enriqueix i documenta el text escrit per Ángel González.
Aquest disc fantàstic, tinc el honor de tenir-lo, gràcies a un regal que m va fer per Nadal, el molt honorable FBA, en un d’aquells regals d’empresa que en el post d’avui, he comentat que em predisposen a la depre.
El disc és magnífic.
Tinc que confessar que el tinc és un molt bon disc, i dic confessar, ja que la música llatina mai m’ha acabat d’agradar (ja ho sé que es reconduible la meva fòbia amb una bona teràpia), però el son i el jazz barrejat no m’acaba de fer el pes, i en Bebo particularment no em diu res (estic combatiu avui, com em deia en Ximo abans).
Ja et vaig comentar, quan parlàvem del Festival de Jazz de Barcelona “No estic gens emocionat per el programa de aquest any, no tinc interès especial per cap concert, ara ni en Camilo ni en Bebo, estan dintre dels concerts que jo aniria a veure”, pel menys soc conseqüent amb les meves manies que son moltes.
Me posiciono, en este caso, junto a los que disfrutan de la buena música que ofrece este disco.