Taller de fotografia (1)

Encara busco la raó del per què enceto aquesta nova secció: ‘Fotografia Digital’. Però suposo que després de molts anys de càmeres analògiques reflex i digitals, primer compactes i després reflex, estaria en bona disposició de compartir amb vosaltres alguns trucs i experiències, tant en temps d’execució de la fotografia com al post-procés amb software de retoc fotogràfic.

Avui, en aquesta primera entrega us parlaré de la ‘Llum’ a la fotografia.

Com controlar la lluminositat en una fotografia?

Aquest és probablement el tema que més m’atreu d’una fotografia: el poder captar la llum correcta a les diverses zones d’una fotografia. Si teniu una càmera compacta totalment automàtica aneu a llegir article del Disc de la setmana o salteu directament a ‘In Fernem Land’. Si mínimament teniu opcions per poder manipular el diafragma, la velocitat o senzillament la ‘sub’ o ‘sobre’ exposició aleshores continueu.

iphoto_icon.jpgFer una fotografia és com un petit ritual. Cal perdre uns segons mirant l’escena sense la càmera, imaginar-se la fotografia i enquadrar-la mentalment al temps que et fas la pregunta: ‘Què hi veig?’, ‘Com reaccionen el meus ulls?’, ‘Com és la lluminositat dels objectes que vull que surtin a la fotografia?’…. Els resultats son infal·libles.

Tota càmera digital té un sensor que informa al ‘xip’ de les condicions d’apertura i velocitat, que combinades provocarien una exposició correcta en quant a la lluminositat que ha de tenir la fotografia. Aquesta era la bona noticia. La dolenta és que normalment no correspon a la informació que els nostres ulls passen al cervell i cal, diguem-ne, enganyar al sensor. Fem-ho senzill.

1. Partirem d’una exposició automàtica, i sobre aquest punt de partida hi farem uns petits retocs.

2. Estudiem per uns segons el següent paisatge:

dock1-1.jpg

Què hi veieu? Com han reaccionat els vostres ulls?…. Correcte!!! Hi un cel clar i heu hagut de tancar-los una mica per veure la resta amb claredat. Això és el que ha percebut també el sensor i ha donat l’ordre de tancar el diafragma. És evident que el cel de darrera aporta al quadre una més gran lluminositat que l’escena del primer pla, que està a l’ombra. El resultat? Si no feu res la foto sortirà fosca. I és el que ha passat.

3. Què podeu fer? Enganyar al sensor. Com? Fàcil, si aquest ha donat l’ordre de tancar el diafragma aleshores contraresteu aquesta reacció donant-li l’ordre d’obrir-lo: Estem parlant de sobre-exposar la foto (fixeu-vos que és contrari al que semblaria heu de fer amb un cel tant clar). Simplement incrementeu un o dos punts l’exposició.

dock2-1.jpg

4. Doncs el consell no sembla massa bo, no? Efectivament amb la sobre-exposició hem aconseguit veure amb claredat el primer pla però òbviament el cel ha quedat sobre-exposat (cremat com es diria). Hem sacrificat veure el primer pla per un cel ‘blanc’, gens ‘blau’, sense vida.

5. El tema s’ha acabat ací. La sobre-exposició te efecte sobre tota la fotografia i per tant hi han zones que heu de sacrificar per què altres es puguin veure clarament. La solució la trobem en el ‘revelat’, és a dir amb el tractament de la fotografia amb software. Al mercat el software més estès (caríssim si l’heu de comprar) és el Photoshop d’Adobe. però en hi ha d’altres, fins i tot gratuïts, com el iPhoto pels qui teniu un ‘mac’, que permeten simular l’exposició fotogràfica, sometent la fotografia a un tractament com la subexposició o sobre-exposició.

6. Si heu de fer servir aquests programes cal actuar diferent en el moment d’execució de la fotografia ja que una fotografia final com la de l’apartat 3 NO te REMEI. Aquest cel és impossible d’arreglar. La sobre-exposició és perillosa ja que pot malmetre totalment la fotografia.

7. Jo em quedo amb el pas previ, és a dir amb la foto inicial (fosca), però ara amb tractament digital (software de retoc fotogràfic) tinc dues opcions:

a) Augmentar l’exposició: (disponible a tots els programes de retoc fotogràfic). El resultat és com si haguéssiu sobre-exposat en el moment de tirar la fotografia.

dock6.jpg

b) Utilitzar l’equilibri d’ombres: Aquesta és una funció només disponible amb els aplicatius més cars (i a l’iPhoto en el cas dels macs), però que té la virtut de poder variar la lluminositat de forma selectiva: Mireu l’efecte d’haver aplicat aquesta funció: (cel amb el color original, primer pla clar: foto equilibrada)

dock3-1.jpg

8. Aquest és el millor resultat que es pot aconseguir: el domini de les ombres. Aquest domini ens apropa molt a la tècnica HDR, que ja us en parlaré un altre dia. De moment us deixo una foto tractada amb tècnica HDR:

[rockyou id=94188438&w=500&h=374]

Hi veieu alguna cosa especial?

Aplicant aquesta tècnica de la sub o sobre-exposició no tindreu cap problema en contestar aquestes qüestions (que ja desenvoluparem en una altra entrega):

Com faríeu una foto de cara al mar (per exemple des de la platja)?

Com faríeu una foto d’un paisatge nevat?

Com faríeu una foto amb objectes negres o foscos?

Com faríeu una foto a una posta de sol?

 

Espero us hagi estat d’utilitat. Si teniu alguna foto que la donàveu per impossible envieu-me-la a info(arroba)toies.com.

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Anuncis