Mio fratello è figlio unico

msi.jpgNo es pot dir que hagi hagut massa expectació a l’estrena de ‘Mio fratello è figlio unico‘ (El meu germà és fill únic), pel·lícula que arribava d’Itàlia, aclamada per la crítica amb 5 premis de les 11 nominacions dels premis Donatello i gran èxit de públic. A Barcelona únicament s’ha projectat als cinemes Renoir i al no-va-enlloc Alexandra, que un dia d’aquests li donen el títol de patrimoni de la humanitat per què sinó encara hem de veure a en Nuñez i Navarro fent un bloc nou de pisos en plena Rambla Catalunya.

La pel·lícula no és de bon tros ni una segona part de ‘La meglio gioventú‘ ni de l’estil de ‘Saturno Contro‘. Es tracta d’una adaptació de la novel·la “El fasciocomunista” (Il Fasciocomunista) de Antonio Pennacchi, que té la virtut de reviure els anys 60 i 70 a Itàlia amb un personatge central, Accio (Elio Germano) que eclipsa totalment la història i a tot actor/actriu que se li acosta. La pel·lícula és ell. I és ell qui ens fa reviure situacions amb total similitud al nostre país.

Un noiet extraordinari, que interpreta a la perfecció els dos personatges pels qui li toca passar, el feixista i el comunista,  que porta absolutament el ritme d’una reflexiva cinta i que poc a poc et va captant fins a fer-te seu amb una segona part dels 100 min plens de força interpretativa. Tot regat amb magnífiques cançons italianes dels 60 i 70.

En definitiva, nova pel·lícula italiana, amb força i realista, que et deixa un bon regust i que us recomano la pugueu veure abans que s’enfonsi l’Alexandra i els Renoir es quedin definitivament a Madrid.

msi2.jpg

Web:  http://www.mihermanoeshijounico.es

 

Anuncis