JAZZ de New Orleans a la Fusion – II –

1930 – 1940 El Swing

El swing tècnicament correspon al balanceig d’un temps a altre del compàs que genera una sensació dual de tensió-relaxació que es produeix alternativament a cada cop de ritme.

Neixen les grans orquestres, formacions més habituals en el jazz de aquells anys, la divisió de seccions i la utilització dels arrengaments més o menys preescrits, i música sobre tot de ball, son les seves caracteristiqes. Van ser escola de fenomenals solistes que més tard amb la evolució del jazz esdevindran les seves grans figures.

[splashcast QDEA6791PL]

Particularment aquestes “maquines de fer swing” amb els seus arranjaments tant encrostats, fixen massa rígidament el lloc i la durada de les intervencions, massa “riffs” (frases curtes i repetitives), abusen de la utilització dels registres alts dels instruments, no em fan del swing una música atractiva, em cansa el ritme tant continuat i les melodies popular de music-hall que fan servir.

Ara s’ha de reconèixer el gran nombre d’excel·lents músics que d’elles han sortit, i la importancia que agafa un instrument la bateria com a base rítmica i l’aparició de les grans veus del Jazz, principalment femenines.

També crec que és important el “Mainstream” o corrent principal que marca i traca el camí estilístic que seguirà en dècades posteriors.

Bigs Bands importants les de Benny Goodman, Sidney Bechet, Jimmie Luceford i les de l’escola de Kansas Count Basie i Lionel Hamptom, músics que posteriorment m’han agradat i van sortir del Swing, Lester Young, Teddy Wilson, Roy Eldridge, el bateria Cozy Cole, Lennie Tristano, Coleman Hawkins i les tres grans veus Holiday, Fitzgerald i la Vaughan.

Discografia:

fatswallerjointbasico.jpgjohnkirbybasico.jpg005_duke_ellington.jpgbennygoodmancarnegie.gifcountbasiebasico.jpgbillieholidaybasico1.jpgteddywilsonbasico.jpgglenmillerbasico.jpgimaages.jpg

 

Advertisements