JAZZ de New Orleans a la Fusion – IV –

1950 – 1960 HARD BOP i COOL

Després de l’apogeu del be bop els anys 50 van sortir dues corrents hereves de la proposta formal amb diversos matisos sovint oposats. Són dos grans moviments identificats en les dues costes nord-americanes, l’oest per el cool i l’est per el hard.

El Hard Bop va ser la resposta del mon del jazz a aquest estil que trencava definitivament amb l‘era swing (via més tradicionalista del Jazz), que situava la música afro americana en un context polític de rebel·lia contra la marginació racista en els EUA. Els seus músics no tenien cap por a mostrar el seu rebuig al que ells consideraven el “amaneramiento” del jazz a principis dels cinquanta sobretot per part de músics blancs.
El hardbop va tenir en 1954 en el club Birdland de Nova York, la seva posada de llarg. Allí es van presentar públicament, els “Jazz Messengers”, un grup liderat pel baterista Art Blakey i el director musical del qual era el pianista Horace Silver. La música que aquest dia van tocar va ser immediatament reconeguda com la legitima i natural hereva del bebop i marcava les distàncies pel que fa als músics blancs que en la costa Oest nord-americana tocaven un estil cridat “cool”.

Músic seguidors del Hard bop Cannonball Aderley, Ray Brown, Donald Byrd, John Coltrane, Sonny Clark, Lou Donaldson, Horace Silver, Brooker Ervin, Kenny Drew, Art Farmer, Dexter Gordon, Benny Golson, Lee Morgan, Sonny Rollins, Sonny Stit, Stanley Turrentine………

44468.jpgb00008kktv03_sclzzzzzzz_.jpg95924.jpg081227479626.jpgarek2.jpgart_blakey_moanin.jpgpic1002_025nove_it.jpgojccd-291-2sonny-rollins-saxophone-colossus-posters.jpga288fc141f268356387d67cafbb517fa.jpg

El Cool, La feliç col·laboració entre el trompetista Milers Davis, i el compositor Gil Evans, va determinar les aparició del anomenat estil cool, una proposta més melòdica què rítmica.

En la gravació de Miles Davis “Birth of the cool” la millor part del treball es devia els compositors i arreglistes i va causar una impressió tan viva que va ser immediatament imitada, sobretot en la Costa Oest d’Estats Units, i van sortir els pilars bàsics del que es va donar a cridar el “Wes Coast Jazz“.

Per a mi, el secret de aquella música, era la perfecta execució en grup, la disciplina dels seus músics, l’imaginació en inventiva dels “solos” i el caràcter reflexiu, líric e introspectiu de la música. El Cool va donar al Jazz una nova visió musical de gran importància.

Músics: Miles Davis, Stan Gezt, Gerry Mulligan, Chet Baker, Art Pepper, Gil Evans, Lennie Tristano, The Modern Jazz Quartet, Jimmy Giuffre, Dave Brubeck, Selly Mane…

064_gil_evans.jpgb00000478k01_scmzzzzzzz_.jpgintui-1.jpgfontessa2.jpgchetemulligan.jpgwest-coast.jpgimg18995552.jpgkonitz_lee_verycool_101b.jpgmiles-davis-birth-of-the-cool-362952.jpg

La pròxima setmana… Free i Fusion

Advertisements