JAZZ de New Orleans a la Fusion – V –

1960-70 a ….. FREE JAZZ i FUSION

Avui parlarem de les últimes dues grans tendències del jazz abans d’arribar al jazz contemporani, beuen de dos vessants molt diferents, per a mi son les que més s’allunyen del jazz clàssic difícil d’entendre una i l’altre que en mestissatge amb altres músiques en fan del jazz molt més assequible.

[splashcast GDIS3218OL]

FREE JAZZ

Els anys seixanta van veure com els moviments polítics i socials afroamericanos tenen cada vegada major dimensió amb líders com Martin Luther King o Malcom X en una llarga lluita per acabar amb l’herència de més de tres segles d’esclavitud. Mentre una part de la música afroamericana -gràcies al blues i el soul- arribava a una dimensió com mai s’havia conegut, el jazz, instal·lat en 

els clubs, veuria l’adveniment del free jazz, una radical alteració de tots els principis musicals que havien regit fins a llavors en la improvisació. Músics com Ornette Coleman, Don Cherry, Albert Ayler. Archie Shepp o Cecil Taylor van liderar aquest moviment revolucionari que transgredia l’ordre estètic com si es tractés d’un reflex de les convulsions que sacsejaven a la societat.

La reacció majoritària davant aquesta música que canviava tots els valors establerts de ritme, harmonia i melodia, va ser de no considerar-la ni tan sols com música, sinó “simplement soroll”, qualificatiu que el jazz, al llarg de la seva història, ha rebut en nombroses ocasions. Totes les transgressions estilístiques del free jazz, antiacademic en la interpretació , en l’estructura i en l’harmonia dels temes – estaven encaminades a crear un nou univers sonor en el qual era més important la construcció d’un ambient, d’un clima musical, en el qual el discurs era la conversió del so dels instruments en pur crit de rebel·lia.

036futuristic1.jpgl8752.jpgb000002i4w01lzzzzzzz.jpg095_don_cherry.jpg517ty6mrqjl.jpgas5.jpgb0001clzpg01lzzzzzzz.jpgshepp400.jpgdolphy_eric_outtolunc_101b.jpg

 

JAZZ FUSION

A la fi dels anys 60, els músics del jazz van començar a barrejar les formes i les tècniques de improvisació del jazz amb els instruments elèctrics del rock, els ritmes del soul i el R&B. Al mateix temps, algun artistes del rock van començar a agregar elements del jazz a la seva música.

[splashcast CTRC1811XL] 

És un retrobament amb las músiques més populars i amb el mestissatge, aquesta tendència porta a unes músiques menys complicades que el jazz i moltes vegades a un camí sense retorn, El fenomen de la fusió crec va ser sens dubte la conseqüència d’una tendència lògica i inevitable cap a les hibridacions, així i tot el jazz ha anat endavant a pesar dels mútiples moviments capa altres músiques, als anys 50 música cubana, als 60 R&B i soul, als 70 Brasilera (Bossa Nova) i el Rock, posteriorment amb ritmes llatins, flamenc, música electrònica…., fusions que han anat evolucionant cap a estils que han conservat las seves propies i solides senyals d’identitat.

Músics com Joe Zawinul, Cick Corea, Weather Report, Mahavishnu Orchestra, Soft Machine, Herbie Hancock, altres com Chucho i Bebo Valdes, Machito, Stan Getz, Astrud i Joel Gilberto, Paco de Lucia, Tomatito, Michel Camilo, Chano Dominguez, de arrels llatines/americanes, blus/soul Aretha Frankil, Ray Charles, John Mayal…,

1182554068_folder.jpg61kiit3fkgl.jpg1154598469_f.jpg32430cb2260b6c785d72c3597ab6a62a_full.jpg6fe47220eca07abfd2696010l.jpgojccd-447-2dizzy-gillespie-and-machito-afro-cuban-jazz-moods-posters.jpgb00004vwa801lzzzzzzz.jpgwater.jpgfrontcover1.jpg

 

I ja estem practicament en l’actualitat…..80-90-2000….. on es conjuguen, sense exclusió, tots els estils i cada dia amb més adeptes, així el clàssic, accid jazz, world, fusió…tenen el seu lloc.

Músics i discos hi ha un bon grapat, els aniré recomanant en el “disc de la setmana”.

 

Anuncis