Taller de fotografia (7)

Pels qui encara seguiu aquest taller avui no us mortificaré gaire i ens prendrem aquest capítol amb una mica més de relaxació. Avui parlarem d’un tema ben evident a la fotografia, l’enfoc, que juntament amb la composició, el color i la lluminositat formen els elements bàsics d’una bona fotografia.

Taller de fotografia (7): L’enfoc

Però si això sembla evident, no? Sí, d’acord, però al darrer capítol vam aprendre a crear composicions amb elements al primer pla i concretament parlàvem de la seva disposició al quadre, recordeu? La regla dels terços, que ens permetia, tot situant l’objecte en una de les interseccions, donar força a la composició i situar-la en el seu entorn.

Això pot arribar a ser un problema. Si bé encara estem parlant de tècniques bàsiques que es poden experimentar amb càmeres compactes i automàtiques, la disposició asimètrica dels elements pot portar-nos algun ensurt. Segurament bona part dels lectors han quedat decebuts a l’arribar a casa i al passar les fotografies a l’ordinador trobar-se amb ‘obres d’art’ com aquesta:

4f.jpg

L’esbroncada que et pot caure pot ser monumental… Com pot ser? Una càmera compacta o reflex en mode ‘automàtic’ no hauria de donar-nos aquests disgustos i a diferència dels altres elements com color o lluminositat, l’enfoc no té remei i els programes de tractament fotogràfic, per cars que siguin , no hi poden fer res.

L’enfoc és aquella funció a les nostres càmeres que ens permeten obtenir els objectes amb nitidesa. El concepte és ben senzill si bé les tècniques que Mr Xip utilitza poden ser del més sofisticat, des de l’avaluació del contrast de l’objecte passant per anomenada ‘comparació de fases‘, on Mr Xip utilitza la triangulació de la imatge utilitzant dos sensors a través de la lent. Aquest mètode, anomenat també TTL és el més comú avui en dia, però en hi ha d’altres coml’ús d’infraroigs o ultrasons. De tota manera, si bé es poden utilitzar com abans mecanismes manuals d’enfoc, pràcticament totes les càmeres disposen d’autofocus (AF) i simplement mirant pel visor o per la pantalla de la càmera i apretant a mig camí el disparador Mr Xip ens enfoca amb certa facilitat.

A la figura veieu un exemple del que podeu veure pel visor de les vostres càmeres, des de la més senzilla amb un punt central que pren la referència de l’enfoc a sofisticades reflex amb varis punts per ajudar a Mr Xip a enfocar:

3f.jpg

Enfocar per tant no és pas una tasca difícil en condicions de composicions amb objectes llunyans, paisatges per exemple, però es pot complicar quan volem situar un objecte entre la càmera i el fons. Aquí comencen els problemes. Encara no hem començat a parlar dels elements que controlen l’exposició de la fotografia, com la velocitat i l’apertura del diafragma però cal introduir ja el concepte de profunditat de camp.

2f.jpg

Quan enfoquem un objecte en una fotografia no només estem obtenint una imatge nítida del mateix sinó que hi ha tota una zona pel davant i pel darrera de l’objecte que també queda enfocada: és la profunditat de camp. Ja ho comenceu a captar, no? Vull dir que profunditats de camp molt grans ens permetran obtenir nítidament pràcticament tot els objectes de la fotografia, en canvi profunditats de camp petites ens donaran nitidesa a l’objecte enfocat però la resta quedarà desenfocat. El control d’aquest paràmetre ja l’aprendrem en propers capítols.

Les càmeres compactes però, ens concedeixen profunditats de camp molt grans pel que asseguren pràcticament nitidesa a totes les situacions. Totes excepte els casos on un objecte està massa aprop de nosaltres i enfocant al fons pretenem que surti nítid. Doncs no. Els resultat desastrós pot ser aquest:

1f.jpg

Com ho podem evitar? Tan fàcil que fa riure, però moltes vegades ho oblidem.

Cal simplement enfocar l’objecte principal (així ens assegurem que sortirà nítid) i això ho fem clicant a mig camí el disparador, mantenint el dit pressionant el disparador movem la càmera per composar el quadre com ens agradaria, per exemple situant l’objecte principal a la dreta o l’esquerra i finalment apretant fins el fons els disparador. Fàcil, no?

Bé, ja heu vist que és molt fàcil controlar l’enfoc. De tota manera hi ha situacions extremes, com objectes en moviment, on pot ser molt difícil enfocar a la vegada que composem com ens agradaria, o d’altres on el desenfoc pot ser motiu de creativitat, això ja us ho deixo pels vostres experiments:

5f.jpg

Als propers capítols ja ens anirem endinsant cap a tècniques una mica més avançades.

Bona setmana i fins el proper dilluns.

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Advertisements