Disc de la Setmana: Paolo Fresu “Incantamento”
(Records de Sardenya)
Tardor 2006, Sardenya, passejant per la ciutat de L’Alger vaig entar en una botiga de música buscant algun músic de jazz de la terra, ací descobrí a Paolo Fresu, el seu Cd en va acompanyar en quatre meravellosos dies de sol, paisatge, i millor companyia. Les emocions i aquest so interior d’arrel mediterrània que transmet la seva trompeta, encara avui, quan ho escolto, em transporten a la quietud i intensos colors blaus-maragda de la illa.
el començament de la seva consagració internacional, que li arriba tant al capdavant de la seu quintet habitual com amb el Paolo Fresu Projet. En 1986 va viatjar a Estats Units com integrant del grup de Giovanni Tommaso, en 1987 va ser Anglaterra la seva destinació amb Michael Nyman. Actua regularment amb l’orquestra Barga Jazz que dirigeix Tommaso. Publica assíduament articles en la premsa especialitzada i anima diverses emissions radiofòniques per la RAI.
splashcast c QNOY6639QQ
| Artista |
Paolo Fresu
|
| Àlbum | Incantamento |
| Cançó que escoltes | Mind time |
Paolo Fresu és el representant més important del jazz italià d’avui. Les propietats del seu so introspectiu i recollit s’uneixen al gust per la melodia pura, el lirisme d’arrel mediterrània i l’afany d’investigació. El 16 de març de 2001, Fresu va rebre el prestigiós premi internacional Django d’Or, en la categoria de millor músic de jazz. Fresu ha gravat al voltant de 150 discos, una vintena com líder del seu grup.
Si bé és cert que el compositor i trompetista Paolo Fresu treballa en una gran varietat de grups des de el trio a sextet, és indiscutible que els quintet li dona les millors oportunitats per a l’expressió creativa. Aquest disc “Encantamento” en monstre un Fresu més cool interpreta la música de Tino Tracanna. La banda és sorprenent:Paolo Fresu (tromba, flicorno); Roberto Cipelli (piano); Ettore Fioravanti (batteria); Tino Tracanna (sax soprano e tenore); Attilio Zanchi (contrabbasso).
Fresu ofereix la seva àmplia gama de tons per a expressar els molts matisos i teixidures de la balada de jazz. Fraseix càlid i relaxat que duu a l’oïdor a meravelloses dimensions líriques.
Pd. Podrem veure’l els pròxims dies en el festival de Jazz de Terrassa en un projecte arriscat i poc comú en el jazz.
Extraordinària música i extraordinari muntatge de la illa. SI no fos per què hi he estat quasi compro directament. No sé com t’ho fas per fer dels teus viatges records musicals meravellosament ubicats amb el paisatge. De Sardenya, on vaig haver de prendrem una biodramina per dia tot i que conduïa tinc records més proper a la Raffaella Carra, espècimens ‘Castelldefels dels 70’ a Cagliari, calor i gent guapa a Porto Cervo. Una meravella d’illa força més destroçada que la costa valenciana. Ara, escoltant aquesta suggerent música potser que busqui un RyanAir i li dongui una segona oportunitat. La recomanació de l’amic Fresu, com és habitual, molt bona.
Viatjo poc, però els viatges que faig m’agrada omplir-los de sensacions, paisatges, emocions,… records que posteriorment em facin tornar aquells dies.La música com part de la meva vida, també ho és dels meus viatges, una cançó, un disc sempre em retornen un record. Jo vaig anar a la part nord de la illa, i em va semblar bastant verge encara, amb nombrosos racons, paisatges i aigües de increibles de bellesa i colors. Llocs com Fertilia, Stintino, Catelsardo, Santa Madalena, Palau, Capo Testa són recessos de pau, potser és perquè era finals d’octubre i els turistes que per ella transitàvem érem quatre.
Retroenllaç: 27è Festival de Jazz Terrassa (avanç del programa) « Bloc de toies.com