Atonement (Expiación)

atonement.jpg

Ja he comentat alguna vegada que val la pena anar a veure pel·lícules amb la informació justa, necessària en diria jo i que és la que t’ha motivat anar-la a veure, però sense haver llegit ni crítiques ni haver desvetllat allò que et pot sorprendre…(ara cliqueu la música per seguir llegint):

És que m’ha passat amb ‘Atonement’, traduïda per ‘Expiació’, a la qual entrava al cinema amb les pegadolces en una mà i els clinex, per si de cas, a l’altra. Esperava una mena de novel.la d’amors impossibles, de tall anglès i bona fotografia amb la segona guerra de fons. Ha estat més o menys això però amb matisos…

atonement2.jpg

Adaptació de la novel.la de Ian McEwan, en podem dir que com al llibre Joe Wright, el director de Pride and Prejudice, ens explica la història en tres parts ben diferenciades. De la primera he de dir que és una excel.lent introducció dels tres personatges principals, la parella formada per Keira Knightley i James McAvoy i la germana petita, interpretada al llarg de la película per Romola Garai, Saoirse Ronan i Vanessa Redgrave. Uns 60 min impecables amb escenes fins i tot divertides que bé n’hauria hagut prou per emportar-se alguns premis. Però clar, no n’hi havia prou…

La segona part em va al.lucinar, son les escenes al voltant de la retirada dels anglesos a Dunkerque que tècnicament i fotogràficament son d’una bellesa i a la vegada crueltat considerable. És francament de lo millor que podeu veure. Però clar, se suposa que la història ha de seguir… I això és el que no s’aconsegueix. És una part on et fas un lio considerable, amb flashbacks que t’acaben de despistar tot esperant que en algun moment passi alguna cosa que doni sentit al que s’explica….

Això passa a la darrera part que, no en diré ni una paraula, però que crec que la seva existència està causada pels remordiments de l’autor de l’enrenou que ha creat i no té més remei que explicar-ho tot el més clarament possible. És quan al cinema es comencen a sentir els ‘Aaaahhh..’, prova inequívoca que fila a fila anem entenent l’argument.

Vull ressaltar a la Keira, guapa a rabiar, penso que fa una paperàs i el James McAvoy amb una mica més de testosterona després de veure’l a ‘El último Rey de Escocia‘ també ho fa prou bé.

És molt bona la música. Dario Marianelli és tot un expert amb bandes sonores (Pride and Prejudice, La extraña que hay en tí o Los Hermanos Grimm) ens deleita amb una banda sonora a to amb el relat. És interessant la peça que esteu sentint on incorpora la ‘maquina d’escriure’ com a instrument musical. Ací en teniu un altre fragment preciós:

I finalment cal mencionar a Seamus McGarvey, el responsable de fotografia amb unes escenes, com comentava, absolutament espectaculars, tant a la primera part a la ‘campinya’ anglesa com les de la guerra.

Li he posat un ‘8’ perquè crec que les ‘aigües’ que fa no acaba de ser culpa ni del director ni intèrprets i en el seu conjunt és una bona obra. No he llegit el llibre i no tinc arguments per opinar sobre l’adaptació. http://www.expiacion.es/.Penso que en algun moment l’haureu de veure… 

Advertisements