Taller de fotografia (8)

Al darrer capítol vam estar jugant amb l’enfoc, una senzilla i intuïtiva classe que completava les tècniques bàsiques per fer bones fotografies amb càmeres compactes i automàtiques. Si heu anat practicant al llarg de les darreres 7 setmanes ara hauríeu de ser capaços de controlar la lluminositat i el color que juntament amb les composicions i enfoc correcte ja us ben valdria per crear petites obres d’art. Avui ens endinsem a les tècniques una mica més avançades que ens permetran tenir un millor control sobre la nostra càmera.

Taller de fotografia (8): Els elements de la càmera

Per treure més profit del qua ja hem anat aprenent i controlar la nostra càmera l’hauríem de conèixer una mica més i saber els elements bàsics dels que està formada. Anem a obrir el capot del cotxe i donem una ullada al motor:

taller81.jpg

Els elements bàsics de la càmera son els que veieu al dibuix: El cos, que conté l’obturador i la pel·lícula (sensor en el cas de les digitals) i les lents que contenen l’òptica i el diafragma. És una descripció molt bàsica però necessària per conèixer el funcionament de la càmera.

Mireu, d’una forma molt senzilla el mecanisme no fa una altra cosa que captar la llum d’un objecte que mitjançant una lent (o grup de lents) forma una imatge de l’objecte en una pel·lícula o sensor sensible a la llum. El sensor del nostre amic Mr Xip necessita una certa quantitat de llum per poder ‘formar’ la imatge digital.

Per regular la ‘quantitat’ de llum que entra tenim el ‘diafragma‘ i el temps que permetem deixar passar la llum ‘l’obturador‘. És ben simple, el diafragma no és més que un ‘forat’, del qual podem variar el seu diàmetre, que permet passar la llum i l’obturador una mena de ‘porta’ que està sempre tancada i que només s’obre el temps que necessita per deixar passar la llum, tornant-se a tancar immediatament. Enginyós, no?

El símil, però, que sempre m’ha encantat per poder entendre el ‘secret’ de la fotografia és el de l’aixeta que raja aigua per omplir un recipient:

taller8aigua-1.jpg

Mireu que interessant, imagineu que la ‘quantitat de llum’ que necessita una fotografia per poder crear la imatge és la línia que marquem del recipient. Ja veieu per on vaig, no? Efectivament, per arribar a omplir el recipient fins a la línia puc fer-ho de moltes maneres, obrint poc l’aixeta però deixant-la oberta molt temps o obrir-la molt i per tant l’hauré de tancar abans. Si em passo del límit estic sobre-exposant i si no hi arribo sub-exposant.
Doncs aquest és el ‘secret’. El cabdal de l’aixeta el representem pel ‘diafragma’ (molt cabdal=apertura gran del diafragma) i el temps que la deixem oberta és el temps que deixem que l’obturador s’obri (molt temps rajant l’aixeta= alt temps d’exposició).

Ei, jo ja tinc la primera pregunta… Aleshores per tirar una fotografia puc fer-ho de moltes maneres, no? Sí, i aquesta és la gràcia de la fotografia, sinó tot seria enfocar i disparar. Efectivament, hi ha moltes combinacions que capten la mateixa llum de la fotografia i totes elles son combinacions de com s’obre el diafragma i el temps que ho fa. És la relació màgica entre ‘Apertura’ i ‘Velocitat’.

Què és això de la relació màgica? Avui no entrarem en detall, simplement vull que entengueu el concepte… Doncs que per diferents apertures de diafragma hi ha diferents velocitats d’exposició que estan relacionades donant el mateix resultat en quant a la lluminositat de la fotografia.
No podem fugir però, tot i que encara no ho entenem, que a la càmera el control de l’apertura del diafragma i la velocitat en que l’obturador queda obert ve donat per una serie de números. Ara no importa entendre el significat:

taller83.jpg

La qüestió es entendre que números baixos d’apertura de diafragma signifiquen que està molt obert, mentre que números alts vol dir que està molt tancat. Una apertura de ‘2,8’ significa que el ‘forat’ per on entra la llum és més gran que quan posem una apertura de ’32’. Bé tranquils, no és la primera vegada que ens trobem que les coses son el contrari del que semblen..
I la velocitat? Va en segons, ‘1/1000’ vol dir que deixem que la ‘porta’ de l’obturador s’obri per permetre el pas de la llum una mil·lèsima de segon, mentre que 1″ vol dir ‘1 segon’. De fet el típic ‘soroll de la càmera al disparar’ el provoca l’obturador’.

Per poder controlar aquestes combinacions la majoria de càmeres taller86.jpgque tenen capacitat de variar l’apertura i la velocitat tenen les opcions de prioritat. M’explico. La modalitat de ‘prioritat de l’apertura’ (Av) significa que tu esculls l’apertura’ i Mr Xip calcula la velocitat que li toca per obtenir la lluminositat correcta de la fotografia. I la modalitat de ‘prioritat de la velocitat’ (Tv) el que fa és que ets tu qui selecciona una velocitat i el nostre amic Mr Xip calcula l’apertura per obtenir el resultat anterior. Ja hi tornarem en següents articles.

Ah, ja ho entenc, però no sé perquè serveix, si el resultat de posar una o altra combinació és sempre el mateix quan hem de fer servir una o l’altra? Bona pregunta, mireu el següent exemple, les fotos tenen exactament la mateixa quantitat de llum (mireu el recipient) però han estat tirades amb diferents combinacions:

taller84.jpg

Haurien d’haver sortit igual? Mireu-les bé, veieu la diferència?
Segon gran descobriment d’avui que ens obre la porta al món de la creativitat de la fotografia i que tractarem en propers capítols. Les conseqüències d’escollir la combinació apertura-velocitat és una de les ‘claus’ de la fotografia i els efectes ja veureu que son molt interessants.

taller85.jpg

Ei, que jo tinc una càmera compacta i no puc practicar la lliçó d’avui ! Bé, intentarem arreglar-ho tot i que penso que una càmera sense possibilitat de manipular l’apertura i la velocitat té molt capades les capacitats artístiques de la fotografia. Mira si a la teva càmera hi ha ‘programes de fotografia’, una mena d’icones que et suggereixen diferents situacions, retrats, paisatge, fotos nocturnes… No permeten la flexibilitat de poder escollir lliurement la combinació apertura-velocitat però tenen efectes que si apropen. Ho teniu explicat al dibuix.

Us he de demanar que practiqueu aquesta setmana. Sense pràctica el que heu llegit acabarà oblidant-se.

L’objectiu del taller d’avui és simplement conèixer els elements de la càmera i experimentar els resultats canviant els paràmetres de velocitat i apertura.

Els exercicis que us proposo son:
Feu un parell de fotos amb combinacions extremes (una amb el diafragma molt obert i l’altra molt tancat, per exemple) per veure’n els efectes: (apunteu-vos en cada cas els dos números de apertura i velocitat)

* D’un primer pla on es vegi el paisatge del fons
* D’un paisatge sense primer pla
* D’una foto d’interior sense flash
* D’algun lloc on hi hagi aigua en moviment (una font, una cascada que tingueu a mà…)

I si voleu enviar-me-les les podrem comentar tots plegats.

Bona setmana i fins el proper dilluns.

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Advertisements