Aquells records que governen la nostra vida

Malauradament no llegeixo tot el que voldria, vull dir… llegeixo molt però no sempre literatura. De fet em passo bona part de les hores del dia en les que no estic dormint llegint, llegint informes, powerpoints, mails, diaris digitals o blocs. Però no és aquesta el tipus de lectura que us vull parlar.. vell3.jpg

La frase ‘no tinc temps’ és l’excusa primera i primària quan pregunto perquè no es participa al bloc i penso: no es té temps per posar un ‘molt interessant el disc recomanat‘ o ‘a mi aquest llibre no m’ha agradat…‘ ?. Per tant tampoc ara m’excusaré dient que ‘no tinc temps per llegir’, perquè seria fals. Tots tenim el temps a la nostra disposició i de ben segur que el temps si es busca es troba.

Un dels llibres pels que he trobat temps i m’ha semblat prou interessant, bàsicament perquè m’ha provocat una certa activitat mental, necessària quan n’estàs convençut que el ritme de pèrdua de neurones per minut tindrà un final semblant al capil·lar, n’és un que parla dels ‘records’. Comencem a tenir una edat i el volum de records ha de ser ja considerable, fins el punt que com no tenim la possibilitat de tenir un disc extern, caldrà escollir molt bé amb quins ens quedem..

Bons o dolents, els records sembla estan lligats a la nostra persona més profunda, que ens parlen però o no els escoltem o no els acabem d’entendre. Com a mínim a mi aquesta lectura m’ha fet ‘recordar’ molts records que,scan-080121-0001.jpg paradoxalment, no recordava. Alguns m’han fet passar un mal moment, d’altres he pensat què perquè no els havia recuperat abans… Hi ha hagut moments de tant moviment, records que entraven i sortien, que fins i tot he hagut de parar de llegir i sortir al balcó a fumar-me una cigarreta. Els records estan lligats al nostre estil de vida actual i per tant sembla mentida com ens estan influint i fins i tot poden ser un fre pel nostre desenvolupament.

És curiós com aquests apareixen i desapareixen en moments determinats de la nostra vida, condicionant-nos permanentment. Semblen governar el nostre inconscient i orienten les nostres accions, decideixen les nostres eleccions i influeixen en el nostre destí, cosa que acaba acollonint-te. La teràpia sembla anar encaminada, primer a seleccionar-los voluntàriament i segon a entendre’ls.

L’autor és Patrick Estrade i el llibre es diu: ‘Esos recuerdos que gobiernan nuestra vida‘. Un títol suggerent que ho diu tot i que dóna certes pautes per poder entendre el perquè han estat seleccionats uns i no altres records i fins i tot a poder-los interpretar.

Patrick Estrade, psicòleg i psicoterapeuta: “Podemos reconstruirnos a través de los recuerdos. La infancia, a través de sus recuerdos, es el terreno sobre el que caminaremos toda nuestra vida, y merece la pena revisar lo que nos contamos..”

De ben segur que el nostre amic Raül ens pot complementar aquesta lectura amb el seu coneixement i/o contestar-nos alguns dubtes que poden sorgir de la mateixa. Si no teniu temps per llegir-lo no passa res, ja us en faré 5 cts al proper sopar… o no…

Si teniu una estona més no us perdeu ‘La contra’ de la Vanguardia a Patrick Estrade: article, és el més interessant d’aquest article…

Anuncis