Taller de fotografia (9)

Després d’una setmana d’haver practicat .. Perquè heu practicat, no? Que no ‘heu tingut temps’? Ja, ja em faig càrrec.

És molt important que experimenteu amb les nocions explicades al darrer taller, n’és l’única forma d’aprendre, assimilant l’efecte d’haver jugat amb l’apertura del diafragma i veient el resultat. La sort de la fotografia digital és que podem fer totes les fotografies que volem i el temps d’espera per veure els resultats no és ja el d’anar a la tenda i esperar pel revelat… Per això hem de desfer-nos alguns tics de la fotografia tradicional analògica i recomano que davant una situació en la que dubteu tireu més d’una fotografia per, a l’arribar a casa, estudiar-ne els resultats.

Taller de fotografia (9): La profunditat de camp

Acabàvem el darrer taller amb una sèrie d’exercicis, els quals d’alguna forma son la clau del que podeu obtenir si controleu els dos paràmetres d’aperura i velocitat. Recordem els dos primers exercicis de la setmana passada:

>> Feu dues fotografies extremes d’un primer pla on es vegi el paisatge del fonsQue us digui què hauríeu d’haver-vos adonat sense fer-ho vosaltres no us ajudarà massa… però hem de apertura.jpgcontinuar… Doncs com us podeu imaginar pel que vam explicar la mateixa foto tirada amb una apertura gran (numero baix o icona ‘retrat’ per les compactes) deixa desenfocat el fons, mentre que al contrari, apertura petita (número gran o icona ‘paisatge’ a les compactes) aconsegueix enfocar més objectes a la composició.

>> Feu dues fotografies extremes d’un paisatge sense primer plaNo notem massa diferència d’enfoc i nitidesa, aparentment, entre les dues fotos tirades amb diferents apertures.

Aquest simple exercici és la base del taller d’avui, que continua aprofundint en el tema de l’apertura de diafragma. Perquè hem obtingut aquests resultats? Abans definim un dels conceptes més comuns a la fotografia: La profunditat de camp.

La profunditat de camp és el rang de la distància on tots els objectes d’una fotografia es veuen nítids.

És important entendre i controlar aquest concepte ja que ens juguem bona part de l’èxit de la fotografia, ja no tan sols per la conseqüència en l’enfoc de l’objecte sinó en el dels altres elements que intervenen a la composició. El paràmetre que controla bàsicament la ‘profunditat de camp’ és ‘l’apertura del diafragma‘, però en hi ha d’altres que tenen també coses a dir, com la distància a l’objecte i la distància focal (concepte que encara no introduirem).

Mireu el dibuix següent:

taller91.jpg

Gràficament és senzill d’entendre, com veieu tenint l’objecte a la mateixa distància la profunditat de camp augmenta a mesura que es tanca el diafragma, o el que és el mateix el número ‘f ‘ de diafragma és més gran.taller9a.jpg Us poso un exemple aclaridor: Imagineu que volem tirar una fotografia a un objecte (o subjecte) a 5 m de distància. Amb una apertura f/2.8 (icona retrat a les compactes) la zona enfocada (i per tant nítida) està 4,1 metres pel davant i 6,4 metres pel darrere de l’objecte, per tant tot el que s’hagi captat en aquesta zona sortirà nítid a la fotografia. Al contrari, la mateixa fotografia amb una apertura f/16 (icona paisatge a les compactes) enfocarà des de 2,2 m pel davant de l’objecte fins a infinit !!! Vol dir que el objecte i fons (paisatge per exemple) sortiran totalment nítids a la fotografia.

Per tant, mentalment penseu simplement com voleu que surti la vostra composició en quant a nitidesa dels objectes i us vindrà al cap ràpidament el número f que heu d’escollir). Ací en teniu un exemple:

taller93.jpg

Com veieu el resultat amb les dues apertures diferents és ‘radicalment’ diferent. Ho enteneu? Sí? Ho sento però ara us ho complicaré una mica…

La regla anterior queda modificada si introduïm una nova variable: ‘la distància a l’objecte‘. Mirem-ho a l’esquema següent, intento representar que a igualtat de diafragma la profunditat de camp varia amb la distància a l’objecte, sent molt petita quan l’objecte està molt proper a nosaltres:

taller92.jpg

Per fer-ho fàcil, la regla que hem comentat perd el seu efecte si la distància del primer pla (objecte) és petita. Aleshores es redueix dràsticament la profunditat de camp.. taller9b.jpgA l’exemple que hem posat abans fixeu-vos que passaria si en lloc de 5 metres l’objecte del primer pla està a 3 metres: Amb f/2.8 els rang de distàncies van des de 2,6 pel davant a 3,6 pel darrera.. ja veieu que la ‘zona’ enfocada és més petita.. però encara que canviem el número de diafragma a f/16 no aconseguim augmentar fins a infinit la profunditat de camp, simplement 1,7 m pel davant a 11,4 metres pel darrera !!!! Per tant, les muntanyes del fons sortiran desenfocades… però potser ja era això el que volíem..

Per tant podem dir que la ‘profunditat de camp’ augmenta amb la distància a l’objecte. A l’exemple següent teniu un exemple del mateix objecte a distàncies diferents però usant la mateixa apertura f/4 (foto feta amb trípode ja que la velocitat com veieu és d’un quart de segon). Fixeu-vos amb la nitidesa del fons:

taller94.jpg

Tot plegat ja veieu que no és complicat el tema… Hi ha però una tercera variable que haurem de tenir en compte en el futur, és la ‘distància focal de la lent utilitzada’ però ara encara no és el moment… Aleshores podrem entendre d’on ve el número ‘f’ que hem estat fent servir, però no hi fa res que no entengueu exactament d’on surt f/2,8 o f/11, simplement cal entendre que f/2,8 significa que el diafragma està molt obert i deixa passar molta llum mentre que f/11 tot el contrari.

Però.. a veure si ens entenem.. estic d’acord que amb objectes al primer pla i a una distància no massa propera he pogut observar clarament els efectes d’obrir o tancar el diafragma, però en fotos de paisatge, com que enfoquem pràcticament a l’infinit tant se val utilitzar una o altra apertura ‘f’ de diafragma, no? Doncs si i no. Efectivament es pot tirar una foto d’un paisatge amb el diafragma molt obert, per exemple f/2,8, i la foto sortirà enfocada (sempre que tots els objectes estiguin llunyans, com unes muntanyes o un horitzó,….), però ací les conseqüències son a la nitidesa, sí m’explico, a l’obrir molt el diafragma la imatge que capta el sensor és una mica menys nítida (tant per dispersió dels raigs de llum al passar pel forat del diafragma com per l’aberració que provoquen les lents). Pot ser que no us doneu compte però a l’ampliació del detall de la foto següent en veieu la diferència:

taller96.jpg

Per tant us recomano que en aquestes situacions useu sempre un número ‘f’ el més alt possible (tancar molt el diafragma). Al proper taller veurem que no és tan fàcil augmentar el número f del diafragma ja que té conseqüències en la velocitat i la foto pot arribar a sortir molt lenta…

No acabo satisfet del tot si no us poso uns exercicis per la propera setmana…. És una mena de ‘revàlida’ on hi podreu aplicar tot els que hem compartit en els darrers dos tallers:

taller95.jpg

Pels qui teniu càmera compacta simplement canvieu les opcions per a) diafragma obert o b) diafragma tancat (icona retrat) o (icona paisatge), per uns i altres no us costarà gens encertar però m’agradaria conèixer les raons que us porten a escollir una o altra opció. No m’envieu correus que em satureu el servidor, simplement contesteu, si us ve de gust, a ‘comentaris’, així tots hi podem col.laborar.

Bona setmana i fins el proper dilluns.

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Advertisements