Recordant Robert Capa

capa

La publicació conjunta ahir pel ‘Periódico de Catalunya’ i ‘The New York Times’ de les ‘fotografies perdudes’ de Robert Capa està sent un dels temes més comentats a foros i blocs de tot el món. És una excel·lent oportunitat per conèixer una mica més aquest fotògraf de guerra i el seu llegat extraordinari.

(Font: El Periódico) La troballa a Mèxic dels negatius perduts de les 3.500 fotografies de la guerra civil que van fer el mític fotoperiodista Robert Capa i els seus col.legues Gerda Taro i David Seymour, Chim, va fascinar ahir historiadors i fotògrafs de tot el món. La història, relatada a EL PERIÓDICO per l’escriptor Juan Villoro i de la qual va informar The New York Times, es va reproduir de manera immediata en molts blocs i fòrums d’internet. En els seus comentaris, els internautes expressaven la seva satisfacció i, sobretot, es manifestaven totalment ansiosos per comprovar quin material inèdit en sorgirà. L’entrada de Capa a Viquipèdia va ser actualitzada de manera immediata per parlar del maletí mexicà. Diferents persones que tenen coneixements sobre la història de la guerra civil i també de fotografia van valorar ahir per a aquest diari el descobriment.

Veure les fotos

capa

D’origen jueu, Capa va haver de marxar molt jove de la seva Hongria natal per qüestions polítiques. Amb tan sols 18 anys, i desprès d’haver estat arrestat un parell de cops, Capa marxà a treballar a Berlín com a guardaroba d’una agència de publicitat. Allí aprofitaria per fer les seves primes fotografies, on té especial interès la que feu a Lev Trotski.

L’arribada de Hitler al poder, obliga a Capa a marxar a París amb la seva promesa, representant i també fotògrafa, Gerda Taro. A Paris fundaren una agència de fotografies coneguda com a Magnum, on Capa feia les fotografies i Taro les comercialitzada. igualment, fou en aquesta agència on s’inventaren en el nom i la identitat fictícia de Robert Capa.

Les fotografies de Capa de seguida tingueren ressò, de manera que l’editor Lucien Vogel, els contractà per cobrir la Guerra Civil Espanyola. Capa i Taro entraren a Espanya amb les Brigades Internacionals. El seu reportatge fou molt extens: Bilbao, l’assetjament de Terol, la defensa de Madrid el front d’Aragó, etc… tot i que destaca la fotografia d’un milicià republicà que fou mort d’un tret al cap. El 26 de juliol de 1937 en un tràgic accident, Taro moria atropellada per un tanc republicà. A finals de 1938 tornaria a Espanya i cobriria l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, la evacuació i els últims bombardeigs a Barcelona i els camp de refugiats republicans a Argelers. Resta de l’article (Font: Viquipèdia)

Anuncis