EL DISC DE LA SETMANA, NINA STEMME – RICHARD STRAUSS

La soprano sueca Nina Stemme s’està imposant com la soprano dramàtica o líric spinto, més important dels darrers anys.

Les seves visites al Liceu en la Jenufa i en el recital de la temporada passada han deixat una petjada molt important i s’espera amb veritable expectació la Salomé de Richard Strauss que ens farà en la temporada 2008-2009 presentada tot just fa dues setmanes.

La Stemme també sovinteja el repertori italià, però sense els mateixos resultats que quan ho fa amb Richard Strauss o Richard Wagner.

Avui us recomano el darrer disc que ha gravat per la seva casa discogràfica la convulsa EMI, que com segueixi amb la política presa pels nous dirigents es quedaran sense parròquia. Aquest disc es va gravar en el mes de setembre de 2006 a la seu mítica de Abbey Road de Londres, amb l’orquestra del Royal Opera House Covent Garden dirigida pel seu fantàstic director titular, Antonio Pappano.

Tot el disc està dedicat a Richard Strauss, amb el final de la Salomé com a principal atractiu, l’escena final del Capriccio, precedit del fantàstic preludi del clar de lluna i acabant per les quatre darreres cançons, Frühling, September, Beim Schlafengehen Hesse i Im Abendrot.

Jo us feria escoltar la totalitat del disc (56:22), de fet aquest és la cosa més negativa de tota la gravació, la curtíssima durada.

La resta és senzillament magistral, tant per la interpretació vocal, com pel fantàstic acompanyament del director operístic més interessant i complert del panorama actual.

Us deixo la darrera de les cançons de Richard Strauss, Im Abendrot

[splashcast IYJL3840PC]

Im Abendrot

Wir sind durch Not und Freude
Gegangen Hand in Hand,
Vom Wandern ruhen wir beide
Nun überm stillen Land.

Rings sich die Täler neigen,
Es dunkelt schon die Luft,
Zwei Lerchen nur noch steigen
Nachträumend in den Duft.

Tritt her und laß sie schwirren,
Bald ist es Schlafenszeit,
Daß wir uns nicht verirren
In dieser Einsamkeit.

O weiter, stiller Friede!
So tief im Abendrot ,
Wie sind wir wandermüde –
Ist das etwa der Tod?

Més informació al post que vaig dedicar a aquest disc a In Fernem Land.

Anuncis