Disc de la Setmana: Ann Hampton Callaway

Ann Hamptom Callaway “no és massa blanca per cantar blues?”

[splashcast c IWWT4086GE]

Artista

Ann Hamptom Callaway

Àlbum Easy Living
Cançó que escoltes Easy to love

Ann Hampton Callaway és una de les principals vocalistes contemporànies, però també és compositora, arregliste, pianista i actriu, entre altres menesters. És coneguda sobretot pels seus molt recomanables àlbums d’estudi, però la veritat és que els seus directes són igualment memorables, i també són freqüents les seves aparicions en TV o en el cinema (incloent importants produccions hollywoodienses). Destaca pels seus dots tècnics i el “poderío” de la seva veu, però també convenç en els passatges més lírics i fins i tot en les balades, quan del que es tracta és de transmetre un determinat sentiment. Per altra banda, seria injust parlar d’ella només com vocalista, perquè les seves composicions són molt interessants: ja siguin pop o jazz, es nota que coneix bé l’obra dels grans compositors nord-americà i, en termes generals, el American songbook. En defintiva, una artista crucial per a conèixer el jazz vocal des dels 90. Nascuda el 30 de Maig de 1959, és filla del periodista John Callaway i de la cantant, pianista i entrenadora vocal Shirley Callaway. Va ser aquesta última la qual li va aficionar per la música, doncs interpretava al piano temes de Gershwin i German. Després de ser descoberta per les seves evidents qualitats vocals, va poder iniciar una carrera operística, però va optar per la música que més li agradava, inspirada per Ella Fitzgerald, Frank Sinatra, Sarah Vaughan, Joni Mitchell o Stevie Wonder. Després de mudar-se a Nova York, aconsellada per George Shearing, va començar a col·laborar amb alguns dels millors músics de jazz. La seva qualitat, la seva simpatia i la seva facilitat per a improvisar han fet d’ella una de les vocalistas més demandades en directe, per aquest motiu hagi actuat amb Wynton Marsalis, la Lincoln Center Jazz Orchestra o Keith Lockhart. Després d’escoltar Tapestry, de Carole King, va decidir dedicar-se a la composició, i des de llavors ha compost més de 200 peces, no només per als seus àlbums, sinó també per a televisió, musicals de Broadway i per a diversos artistes, com Barbra Streisand, Liza Minnelli, Blosson Dearie o Amanda McBroom. En la seva faceta d’actriu, ha estat nominada als Tony per la seva actuació en el music Swing.

Pel que fa a la seva carrera discogràfica amb el seu nom, Va debutar en 1992 amb un àlbum homònim per a DRG, al que van seguir Bring back romanç (1994) i Sibling reverly (1996), ambdós en el mateix segell. En 1996 va arribar l’homenatge To Ella with love, en After 9 Records, i un any després After hours i White christsmas. Altre títol nadalenc, This christsmas, es va editar en Angel en 1998 i va acabar la dècada amb Easy living, en Sindrome. Ja en el tercer mil·lenni, i seguint amb el seu costum de canviar de segell constantment, van arribar Signature (2002, N-Coded), Slow (2004, Shanachie) i Blues in the night (2006, Telarc).

Aquest àlbum “Easy living” és el seu setè enregistrament, un dels seus millors, s’ha envoltat d’un grup d’excel·lents músics. Una col·lecció de cançons d’amor cantades amb convicció i sense adorns. Mostra el seu domini tant en la balada, com en el scat (blusette), swing i bossa.

Músics:
Kenny Baron, Bill Charlap, piano, Lewis Nash, Drums, Clarence “Tootsie” Bean, Drums, Peter Washington, Bass, Neal Miner, Bass, Jim Saporito, Percussion
Special Guest Appearances:
Wynton Marsalis, Trumpet, Nel son Rangel , Alto Sax & Flute, Andy Farber, Tenor Sax, Gerry Niewood, Tenor Sax.

Video actuació en Broodway al costat de la seva mare Liz.

La podrem veure el 14/03 en Jazz Terrassa http://www.jazzterrassa.org/

Anuncis