Disc de la Setmana: Jackson Browne “Late for the sky”

[splashcast c CWRN1921XI]

Artista

Jackson Browne

Àlbum Late for the sky
Cançó que escoltes Late for the sky

A Jackson Browne ho vaig descobrir fa molts anys, amb 16 anys quan començava ha buscar en el dial de la ràdio músiques fascinants, que venien de l’estranger, en aquesta època que en el nostre país el més modern es deia “la cançó de l’estiu”, vaig descobrir un programa conduït per José María Pallardó que va revolucionar els meus migdies d’adolescent, amb el que crec ha estat el millor programa de música que ha passat per les meves oïdes “El clan de la una” a Ràdio Joventut, que feia que volgués tornar abans a casa per a escoltar els meus himnes imprescindibles, i parlant de programes de l’època no voldria oblidar-me del ” A mil por mil” que em va provocar llargues nits d’insomni escoltant al Pallardó i esperant el canvi de dia per a somriure amb Tito B. Diagonal.

running.gif En aquests programes vaig escoltar el disc que us recomano avui, a Barcelona no es trobava i ho vaig demanar que m’ho baixessin d’Andorra, no m’ho van trobar i em van portar “Running on Empty” que conté el mític “Stay”, i em vaig acabar d’enganxar. Autor poc prolífic, uns dotze àlbums en més de trenta anys de carrera, Aquest magnífic músic apareix i desapareix durant diversos anys i de tant en tant ens obsequia amb un material exquisit que en tot moment agrada encara que, gairebé sempre, li ha faltat el punt de donar amb la cançó excel·lent. Jackson protagonitzava aquesta nostàlgia hippy de la seva Califòrnia adoptiva (nascut a Alemanya, de pare militar), unida a unes cançons sense estridències, amb una veu càlida i perfecta, amb uns arranjaments i producció excel·lent però sempre sense sobresalts. Aquesta música que molta gent va definir com AOR, (Rock Orientat a Adults) i que tenia altres protagonistes com James Taylor o Fleetwood Mack, va quedar relegada a un segon pla en els anys vuitanta i ja mai més va tornar a ser popular.

Després d’unes estades per Barcelona (ha viscut diverses èpoques de la seva vida en el barri de Gracia), se’m presenta l’últim disc de Jackson Browne, collita del 2002 i titulat “The Naked Ride Home”. La meva sorpresa, després de la primera audició, va ser majúscula atès que m’agradava moltíssim, tornant-me a entusiasmar aquest músic que tenia gairebé oblidat. Després d’aquesta grata sorpresa descobreixo, amb les noves tecnologies, tota la seva discografia. Vaig descobrir munts de cançons meravelloses i unes lletres excel·lents, molt compromeses i tremendament crítiques amb la política americana. No obstant això torno a insistir que a Jackson li falta una mica més de geni per a aconseguir no solament grans cançons, que les té i moltes, sinó cançons excel·lents que, vulguem o no, li falten. Els temps de “Stay” van acabar i ara Jackson faci el que faci serà músic de minories com gairebé tot en aquesta música que tant estimem i que es diu simplement música Folk-Rock.

La recomanació de avui data de 1974, arribava el seu tercer àlbum “Late For The Sky”, un dels seus treballs més personals i introspectius va tornar als temes del seu debut (l’amor, la pèrdua, la identitat, l’apocalipsi) que li confirma com el gran poeta romàntic de la contracultura californiana. . És una obra mestra que se sustentava en peces del lirisme del seu tema central al costat de “Fountain Of Sorrow”, “For A Dancer” i molt especialment “Before The Deluge”. Un altre disc imprescindible.

Anuncis