No country for old men

ncfom1.jpgHi havia una serie de reclams que han fet impossible que passes per alt aquesta pel·lícula, els Coen, el nostre escriptor amic d’aquest bloc Cormac McCarthy, el Bardem o les 8 nominacions als Oscar han estat raons de pes per sacrificar bàsquets i futbols de dissabtes per la nit i de nou, pega-dolces en mà, passar la vetllada als Yelmo.

Anem per parts. Els Coen, als que tinc un respecte sostingut, és a dir justet per aguantar-los, son veritablement un clan a tenir en compte en el cinema actual tot i les irregulars partits jugats a “Muerte entre las flores”, “El gran Lebowski”, o “Fargo”, aquesta darrera la referència més interessant del seu currículum. Però en aquest cas es tracta d’una adaptació de la novel.la del nostre escriptor apadrinat, Cormac McCarthy (la falta de recomanacions literàries al nostre bloc fa que muntem veritables festes cada cop que ens en recomanen un) que ja per aquest motiu tenia interès per veure com caram es portava una de les seves històries a la pantalla. I el resultat es prou bo tot i la dificultat del guió.

La cinta, en podríem dir, és clarament una Coen-McCarthy. Increïble fotografia, paisatges de Texas i Nou Mèxic que no hi caben a la pantalla, grans silencis i violència més o menys controlada son elements que la parella desenvolupa magistralment.
El guió òbviament no sorprendrà als que heu llegit la novel.la i en podríem dir que conserva tota la seva genialitat. Si bé la coherència i ritme està totalment garantida, en podeu trobar petites peces, situacions, diàlegs absolutament genials, a mig camí entre la duresa i violència i l’humor negre. Humor que et permet relaxar-te de tant en tant de l’angoixa constant que suposa aquesta cacera humana.

ncfom2.jpg

I ací entren les dues descobertes, en Bardem i en Brolin. En Bardem, que per ell sol no m’hagués pas aixecat del sofà de casa, està i no vull dir sorprenentment perquè s’ho ha vingut currant, e-x-t-r-a-ò-r-d-i-n-a-r-i. Personatge malparit, es veu que ell mateix va dir que es va inspirar en Bush, sense cap mena d’escrúpols, amb un pentinat propi de la perruqueria del costat de casa que fa por només mirar-lo. Dicció en anglès perfecta i actuació absolutament expressiva que en molts moments sorprèn per la seva magistral interpretació.

Al davant té a Josh Brolin, un noiet que està xupant càmera com mai, American Ganster i Grindhouse (Planet Terror). Ho fa prou bé, molt bé en diria, portant bona part del pes de les dues hores de la pel.lícula. Decepcionant interpretació de Tommy Lee Jones, ridícula fins i tot i aquest home no hauria de fer aquests papers, era com si hagués sortit de Fargo, veritablement com si fos d’una altra pel·lícula.

Tot això plegat fa un bon producte, potser esgarrat per una història que té enganxat esperant que passi alguna cosa que mai passa, amb un final, pels que no havíem llegit el llibre, decepcionant. Al llibre almenys sap que és el final perquè no queden pàgines, al cinema t’adones que s’ha acabat perquè s’obren els llums…
Banda sonora gens destacable, el que recordo està en línia dels Coen i Tarantinos-Rodriguez però força irregular al llarg de la cinta..

En qualsevol cas i només per sentir al Bardem parlar anglès aneu al cinema. De cap manera veieu-la en castellà.

Com és ja habitual treballadíssima web de la pel.lícula:

http://www.nocountryforoldmen.co.uk/intl/es/

Comentaris a rottentomatoes.com:

http://www.rottentomatoes.com/m/no_country_for_old_men/

Anuncis