Taller de fotografia (11)

11.jpgBé amics, amb el darrer article acabàvem les explicacions d’un dels paràmetres a manipular, la velocitat, i hauríem d’estar ara ja en condicions de posar-ho tot en comú i comprovar el que hem après. Després de haver vist els efectes de l’apertura i velocitat per separat avui veurem que aquests dos paràmetres no van per lliure i que estan íntimament relacionats. De fet ho estan tant que un restringirà la llibertat de l’altre.. què us pensàveu que era tot tan fàcil? Es broma, de fet ho és de fàcil.

Taller de fotografia (11): El procés de prendre una fotografia

I ara a què ve aquest títol? Veig que ja comences a rondinar… Sí, de fet una vegada entesa la relació i per tant els efectes que provoquen apertura i velocitat m’agradaria parlar del procés que heu de seguir al prendre una fotografia.
O sigui que fins ara hem fet el paperina.. No home, fins ara hem practicat, ens hem pres el nostre temps per repetir exercicis concrets, ara amb aquests primers 11 capítols hauríem de sortir a fer fotografies amb l’actitud de fer fotografies. M’explico? No gaire, però més val que calli…

Recordem a mena de resum els dos paràmetres més importants de la càmera que em permetran ‘conduir’ la fotografia fins el que realment vull captar:

taller111.jpg

Ho recordeu bé no? Fixeu-vos que hem tractat aquests dos paràmetres de forma independent i ja hem repetit en més d’un taller la relació que hi ha entre tots dos. Ara mateix no me’n recordo… Si home, recordes el símil amb l’aixeta que havia d’omplir un recipient? Per poder arribar al mateix nivell d’aigua ho puc fer obrint molt l’aixeta (apertura del diafragma) durant poc temps (velocitat) o poc durant molt temps… Ah sí..

Això ens porta a un tema important, i és l’automatisme que li demanarem a Mr Xipi que ens ajudarà a controlar els dos paràmetres. Es tracta de que nosaltres fixem l’apertura i que sigui ell qui posi la velocitat per obtenir la lluminositat correcta o a l’inrevés, fixem nosaltres la velocitat i que l’amic Mr Xip fixi l’apertura…

taller112.jpg

Veig que també ho pot fer tot Mr Xip.. Sí, és el mètode ‘P’ (totalment automàtic) però ací sí que perdem tot el que un li pot posar de ‘personal’ a la fotografia, és deixar l’obra d’art ens mans d’una màquina, perdona Mr Xip! I com veus també podem fer-ho tot nosaltres (mètode ‘M’).. de fet aquest mètode era el més habitual a les càmeres analògiques de fa uns anys… Si home, i com saps quina és la lluminositat correcta? Doncs en aquest cas taller10.jpghem de fixar-nos amb l’exposímetre, és a dir intentar que l’indicador de sub i sobre exposició estigui a ‘0’, això ens garanteix que la combinació Apertura/Velocitat ens porta a la lluminositat correcta (perdó, la que creu la màquina que és correcta..)

A l’esquema següent vull representar la relació que hi ha entre els dos paràmetres.

taller113.jpg

Es pot veure aquesta mena de rectangle que es pot moure de dreta a esquerra, seleccionant diferents valors d’apertura i velocitat, però aconseguint sempre el mateix nivell de lluminositat. Ara podeu entendre que la combinació de l’esquerra (f2,8, 250) aconsegueix la mateixa fotografia, en quant a llum, que la de la dreta (f22, 4) però ara, espero, enteneu les conseqüències d’una i l’altra.
Mira, crec que ho entenc…

Dons aquesta és la ‘lliçó magistral’ de la fotografia. Tota la resta dona voltes a aquest concepte bàsic. Però espera, que no és tan evident.. Què passa quan al fixar un paràmetre Mr Xip NO pot fixar l’altre? Què vols dir?

Som-hi, que ara ve lo bo:
1.
Imagineu que fixem l’apertura nosaltres. Compte en fixar una aperura molt oberta (número petit) ja que provocarà una velocitat molt ràpida, o ho és tant que sembla una foto ‘congelada’ o simplement la càmera no pot arribar a la velocitat tan ràpida, per exemple, és difícil que una càmera dispari a 1/5000 !!!. O al contrari, imagineu que fixo una apertura molt tancada, per exemple a f/22, provocarà una velocitat molt lenta (l’obturador necessita molta estona d’estar obert), tant que sense trípode la foto sortiria moguda… (recordeu els límits de 1/30 o 1/60)
2. Imagineu ara que fixem la velocitat. per exemple això m’interessa en una competició esportiva.. I la fixo molt alta, per exemple 1/1000, segurament provocarà una apertura molt oberta del diafragma (per exemple f2).. i què passa? Fàcil, que no tindrem profunditat de camp. Perfecte noi !
3. Una altra situació típica son les fotos d’interiors, una església per exemple.. Què té d’especial la situació? Clarament llum escassa. Bé, per tant hauríem d’obrir al màxim el diafragma i que Mr Xip posi la velocitat, però l’interior pot ser tan fosc que la velocitat proposada estigui per sota de 1/30 per lo que de ben segur sortirà moguda… O selecciono jo 1/60 per lo que m’asseguro que el tremolor de la mà no afectarà, però aleshores l’apertura proposada és tan gran que la càmera no hi arriba.. maco, i que fem? Ho resoldrem amb la ‘sensibilitat’, però això serà un altre dia…

Ara ho veig, en principi les combinacions son moltes però cada una dona una fotografia diferent i a més hem de tenir en compte els casos on un dels paràmetres té un valor extrem (per petit o gran).

Aquesta activitat mental abans de fet una foto ens pot arribar a angoixar i per això hi ha gent que tira les fotos en ‘P’ o en el cas de les compactes simplement mira i dispara..

Intentem definir el procés que un fa per tirar una fotografia, en direm ‘procés conscient de fer una fotografia‘… crec que hauries de canviar de medicació.. Molt graciós, però soc de l’opinió que l’aprenentatge de la fotografia segueix un procés molt clar i que si el seguim podem fer bones fotografies, més enllà de llegir mil llibres sobre tècnica…

El que vull dir-vos és que si voleu aprendre i fer bones fotografies heu d’adoptar una actitud conscient de voler fer bones fotografies:

taller114.jpg

1- Cal tenir un motiu, ja sigui perquè el busquem o per és ell qui ens busca.
2- Tenim davant nostre el motiu, o motius, i l’entorn.. ràpidament (i aquesta és la fase més creativa) cal que visioneu ‘quina foto voleu treure‘. Cal que us imagineu la foto abans de treure-la !!!
3- A continuació, i encara no ens hem portat la càmera a l’ull, ve la part tècnica. Amb el que heu ‘visionat’ de la foto que voleu treure cal que seqüencialment repasseu els 4 o 5 paràmetres que us permetran obtenir els resultats: Balanç de blancs (pel color), apertura, velocitat, sub/sobre-exposició. En la majoria dels casos no en manipulareu cap excepte l’apertura (quan escollim el mode Av) o la velocitat (quan ho fem amb Tv).
4-
Ens portem la càmera a la cara i virem pel visor: Pas importat, estem en la fase de ‘composició’ i ‘enfoc’.
5- Disparem

Diuen els bons fotògrafs, que la part més important és la primera, la capacitat d’anar caminant tranquil·lament i anar ‘visionant’ diferents fotografies. Les bones fotografies et criden, tu simplement les escoltes, et pares i fas la foto.

A veure, que avui estàs una mica místic.. Si ho he entès bé, el que dius és que sense la càmera observi el quadre i visioni la foto que vull treure, remeni al meu cervell els coneixements tècnics i manipuli els paràmetres de la càmera, miri pel visor, composi, enfoqui i tiri la fotografia… Caram, no ho hagués fet millor ! Exactament. Jo només afegiria que si no n’estàs content amb el resultat tiris totes les fotos que facin falta fins aconseguir-ho. El procés de veure la fotografia i descobrir què has fet malament és el més important en l’aprenentatge de la tècnica fotogràfica.

Una cosa maco, tinc una amiga que té una compacta i ja fa dies que s’avorreix amb el teu taller.. Sí, ho entenc. Bona part de les tècniques explicades en aquests darrers tallers no son possibles a les compactes, però el procés és vàlid igualment !! Vull dir, la teva amiga ha de tenir la mateixa actitud davant la fotografia, diga-li que la composició, l’enfoc, el motiu, son el més important, simplement que en el seu cas serà Mr Xip qui li controli l’apertura i la velocitat. Es poden fer molt bones fotografies amb les compactes !

Acabem avui amb un exercici del que us proposo una de les moltes solucions. Es tracta de tirar una foto sense càmera. De veritat què estàs bé? Sí tranquil, vull que mireu els dos motius que teniu al davant, el paisatge meravellós de la serra del Pedraforca i a la Marina i composeu una fotografia. Jo us en proposo una:

taller115.jpg

i l’he aconseguit amb els paràmetres que veieu: Av (prioritat a l’apertura) i he escollit una apertura mitja, f7,1, ja que volia el fons una mica desenfocat per donar més importància a la Marina, que per a mi és el motiu principal. La velocitat l’ha fitxat Mr Xip, ja m’està bé. El balanç de blancs ni tocar-lo (AWB que és l’automàtic). He sobre-exposat un pèl per donar-li més llum a la figura principal, he enquadrat la composició (regla dels terços), he enfocat a la Marina i he mogut la càmera a l’esquerra i ‘clic’.. Ah! i he fet sevir el procés conscient de fer la fotografia….

Bé amics, espero que en traieu profit. Els següents tallers els anirem complicant amb tècniques cada cop més sofisticades però veniu sempre que vulgueu a aquest taller 11 per recordar el senzill procés que us he explicat.

Bona setmana i bones fotografies !

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Anuncis