There Will Be Blood

twbb1.jpgLa gent em mirava perplexa quan just a l’entrada de la sala 10 feia exercicis d’estirament… No era per menys, tenia per davant 160 min que a les edats nostres i amb l’espai de llibertat que disposes m’auguraven una bona estona de patiments que podia malaguanyar i influir en la pel·lícula que anava a veure. La bona noticia es que percentualment el temps de soroll de crispetes era molt menor que en altres pel·lícules….

La cinta que anava a veure era ‘There Will Be Blood’, de nou per penjar al que l’ha traduït per ‘Petróleo Sangriento’ o ‘Pozos de Ambición‘, si bé com és habitual la vaig anar veure en versió original. Treball del per mi desconegut Paul Thomas Anderson amb Daniel Day-Lewis i Paul Dano com artistes principals i música de Jonny Greenwood amb guió adaptat de la novel.la de Upton Sinclair ‘Oil’. I justament aquestes cinc referències son les que la fan mereixedora de 8 nominacions als Oscar: Millor pel·lícula, director, guió adaptat, actor principal (Daniel Day-Lewis), fotografia, muntatge, direcció artística i efectes sonors.

Estem davant d’una magistral obra cinematogràfica, de les que et fan tenir la boca oberta permanentment, on les imatges son tan impressionants que la resta ja no caldria, però hi ha resta….

Ara si no us sap greu continueu llegint amb la música de fons:

 

Feia temps que no veia una tan impressionant interpretació, es tracta de Daniel Day-Lewis, que pensava que li havia passat alguna cosa després de tant temps de no veure’l. Aquest home surt del seu cau i torna a amagar-se per deixar-nos aquestes interpretacions, com a Gangs of New York (2002), En el nombre del padre (1993), La edad de la inocencia (1993), La insoportable levedad del ser (1987) o Una habitación con vistas (1985). Un tros d’artistàs que fa un paper impecable, on minut a minut perceps la transformació que l’ambició, la cobdícia, l’orgull que poc a poc el portarà a la destrucció com a ésser humà.

Al seu costat està Paul Dano, que encara tenim fresca la seva interpretació a Pequeña Miss Sunshine (2006) i veritablement si aquest noi no és així de retrassat i és interpretació aleshores cal reconèixer que tot i les dificultats del paper que li toca fer se’n surt amb dignitat.

La història pretén resumir en les 2 hores i mitja la historia de Daniel Plainview, la seva desmesurada ambició i crueltat cap els que l’envolten i la relació amb el seu fill i amb el predicador. La successió de fets que Paul Thomas Anderson ens presenta és absolutament fluida amb imatges que mostren maduresa tècnica i una fotografia extraordinària.

twbb2.jpg

La música adquireix una rellevància capital. No només fa de comparsa per no sentir al de les crispetes del costat sinó que relata bona part de la història. Els primers 15 minuts sense dir ni paraula només podien estar possibles amb una perfecta conjunció d’imatge i música.

I com sempre la increïble pàgina web de la pel·lícula: http://www.paramountvantage.com/blood/

Una pel·lícula, en definitiva, que en sentirem parlar per què algun Oscar li caurà i que hagués fregat la categoria de gran obra mestra, és la meva opinió, si en Paul Thomas Anderson no li hagués donat aquest petit toc de lleugeresa, de frivolitat, com si volgués desdramatitzar els seus personatges que val a dir, ja ho havíem entès fa temps amb en JR a Dallas. Pot ser ací està la gràcia i jo no ho he entès.

Aneu-hi i quan més gran sigui la pantalla millor.

Anuncis