Disc de la Setmana: Terry Callier “Alive”

Com pot ser que una veu com la de Terry Callier pugui romandre en l’anonimat? Una veu profunda, plena de matisos, de colors, d’angles. Capaç de transmetre serenitat, energia. Una veu amb cor de soul, ànima de jazz, cos de blues i pell de folk.

[splashcast c NPHV5834IW]

Artista

Terry Callier

Álbum Alive
Cançó que escoltes Ordinary Joe

Abans d’abandonar el món de la música a principis dels anys 80 per una ocupació estable com programador informàtic en la Universitat de Chicago i per a dedicar-se a cura de la seva filla, Terry Callier havia començat una prometedora carrera musical que es va iniciar en l’any 1965 amb el seu primer àlbum The New Folk Sound of Terry Callier (Prestige, 1965), acollit de forma excel·lent per la crítica, i continuada amb discos com Ocasional Rain (Cadet, 1971) i What Color Is Love (Cadet, 1972), dues obres mestres, o Turn You to Love (Elektra, 1978), entre uns altres. Després d’una quinzena d’anys allunyat professionalment de la música, Terry Callier torna a l’escena internacional com un artista de culte per a molts músics, especialment per als joves (Massive Attack, Koop, Jamiroquay, 4 Hero o Beck, entre altres) de la mà de Eddie Piller (impulsor del Acid Jazz) i de Gilles Peterson (B.B.C/. Talkin’ Loud) i com un dels grans mestres de la música negra que encara molts estan per descobrir. Després de un parell d àlbums per al segell de jazz Verve i para Talkin’ Loud, la discogràfica londinenca Mr. Bongo publica un enregistrament en directe durant una actuació en el Jazz Cafè de Londres titulada Alive (2001) i Speak Your Peace (2002), que ens porta a un estilitzat i apassionat Callier en companyia d’una superba banda, amb brillants col·laboracions com la de Paul Weller. Natural de Chicago, cantant, guitarrista i compositor, admirador de John Coltrane, Callier segueix fidel als principis que han marcat la seva carrera artística: soul, blues, jazz i bones dosis de compromís social i innovació musical. Les seves cançons, d’un alt nivell líric, s’expandeixen i evolucionen amb subtils desenvolupaments i una brillant instrumentació. Encara que no es considera un jazzman , Callier se sent influït pel jazz en els seus inicis musicals, per Nat King Cole, Charlie Parker, Count Basie, Duke Ellington, Billy Eckstine, Billy Strayhorn, Louis Armstrong i fonamentalment per John Coltrane a partir de 1964, el disc dels quals A Love Supreme intenta escoltar almenys una vegada per setmana, ja que té la necessitat de no perdre la seva referència.

Advertisements