4 luni, 3 saptamini si 2 zile

3m2.jpg

Poques vegades m’he sentit tant malament després de veure una pel·lícula. Sí ja sé que no és la forma millor d’engrescar-vos a veure ‘4 mesos, 3 setmanes i 2 dies’ però no us precipiteu en les conclusions.

‘4-3-2’ arriba després d’haver vist ja bona part de les superproduccions hollywoodianes aspirants a Òscars i que ens mostraven les millors interpretacions del 2007 acompanyades de la màgia del cinema, la fotografia, la música, els decorats…  ‘4-3-2’ és en canvi una pel·lícula nua, cinema en estat pur, amb un pressupost baixíssim on el director, Cristian Mungiu, vol transmetre’ns un missatge i no li cal més artilugis que tres personatges per poder arribar a nosaltres. I de quina manera !

És aquesta una pel·lícula de por, d’angoixa.. molt més que ‘REC’, on se’ns mostra la terrible situació que es vivia a Romania al final dels 80’s. Una por que la sents des del primer minut i que aconsegueix de forma brillant captivar-te en aquesta historia angoixant de la que no pots sortir ni molt després d’haver aparegut els títols de crèdit del final de la pel·lícula.

He passat mala nit. No he deixat de pensar amb la esperpèntica situació que l’il.luminat del Ceaucescu va provocar al que creia que era el país que li pertanyia. El seu decret 770 obligava a les famílies a tenir fills per ‘obligació’, arribant a declarar que ‘l’embrió humà pertany a l’Estat’. En els tres anys següents a la posada en marxa del decret van néixer més de 2 milions de nens, molts d’elles van ser abandonats acabant en els malauradament coneguts orfandats de Ceaucescu, per no dir morts pels carrers de Bucarest.

L’avortament era per tant absolutament il·legal i perseguit pro-activament, encara avui Romania té la mortalitat infantil més alta d’Europa producte d’anys de falta d’educació social i sexual.

3m.jpg

La pel·lícula tracta de la historia d’un avortament a l’entorn de repressió que hi havia al país. Les escenes i diàlegs tenen una força tan real, tan propera que et provoquen angoixa i ràbia creixent al llarg dels minuts, en bona part provocada per Anamaria Marinca que està absolutament fantàstica, capaç de transmetre a l’espectador els seus propis sentiments. Pateixes, penses i sents com ella…

La història és en essència senzilla i és el seu desenvolupament i la tètrica visió que càmera en mà ens dona el director el que la fa digna dels premis obtinguts (Palma d’Or a Cannes 2007). Escenes amb el desconegut que ‘facilita l’avortament’ o la festa d’aniversari de la família del novio de la Otilia (Anamaria Marinca) encara em fan efecte hores després d’haver-les vist. Realista i crua, amb tocs de marginalitat, però que no cau mai en el melodramatisme que històries com aquesta haguessin provocat en altres directors.

El poder-se apartar de la tendenciosa influència mediàtica sobre els ciutadans de l’Europa de l’est, rumans especialment, presentats a la societat com delinqüents i centre de protestes ciutadanes demanant la seva expulsió, i concedir el temps necessari per entendre una mica més el perquè una societat és com és, trobo que és necessari i convenient per la nostra salut mental.

És curiós com en aquests dies coincideix en cartellera amb una altra pel·lícula ‘Juno’ i és precisament aquest fet el que crea encara més distància de la que ja existeix entre les dues cintes, de temàtica al voltant de l’avortament però absolutament diferents en el seu missatge. Cal veure les dues per apreciar-les encara més.

Espero que us provoqui la mateixa remoguda cerebral i emocional que m’ha provocat. No us la perdeu (i ja posats si podeu fer doblet no us perdeu tampoc ‘Juno’).

 

Si us interessa saber més sobre l’etapa ‘Ceaucescu’ ací teniu alguns links:

Article 1  Article 2 Article 3 Article 4

Anuncis