Disc de la Setmana:Stacey Kent “Breakfast….

[splashcast c SKQM7553VZ]

Artista

Stacey Kent

Álbum Breakfast on the Morning Tram
Cançó que escoltes Breakfast on the Morning Tram

La cantant nord-americana Stacey Kent, considerada una de les millors vocalistas de jazz de l’actualitat, ha volgut reflectir la “maduresa” que viu als seus 39 anys en el seu nou àlbum, ‘Breakfast on the Morning Tram’, que suposa el debut de Kent amb el prestigiós segell Blue Note. Han transcorregut 10 anys des de que va gravar el seu primer disc, ‘Close your eyes’, i ara amb més experiència, comença a fer-se preguntes i a veure les coses d’una manera més realista i madura. A aquestes preguntes són a les què “d’una manera inconscient i no pretèssa” ha volgut respondre la vocalista en aquest àlbum, una barreja de composicions originals i versions de pop francès, bossanova i jazz, considerat per ella mateixa com el seu disc “més honest i personal”.

‘Breakfast on the Morning Tram’ va començar a gestar-se després de la gira del seu anterior àlbum, ‘Shall we balli’, publicat en 2004, quan la cantant i el seu marit, el saxofonista britànic Jim Tomlinson -qui ha produït i compost la majoria de cançons del disc-, van decidir passar un temps de relax en les muntanyes de Colorado. “Després de la llarga gira de ‘Shall we balli’, necesitába passar un temps relaxada en la naturalesa. La pau que havia allí va ser estupenda per que trobés inspiració i preguntar-se què volia fer en el seu nou àlbum. D’aquestes petites vacances van sortir les 12 cançons que, entre composicions de Tomlinson i Kazuo Ishiguro i versions d’artistes com Serge Gainsbourg o Louis Armstrong, conformen aquest disc, que el seu single d’avenç, la bossanova ‘Samba Saravah’ -de la pel·lícula ‘Un home i una dona’-, “resumeix la idea central de l’àlbum que sense tristesa, no pot existir felicitat”.

“Li encanta la idea i aquest és el missatge que vol transmetre amb les seves cançons”, confessa la cantant, qui va escollir el títol ‘Breakfast on the Morning Tram’ (‘Desdejuni en el tramvia del matí’), a part de per sonar “com poesia” i de ser la seva cançó favorita del disc, perquè “concentrava perfectament aquesta essència”.

El viatge particular de Stacey va començar gairebé per casualitat fa 17 anys quan la cantant, que per aquella època acabava de graduar-se en Literatura Comparada en la seva ciutat natal, es va marxar de vacances a Oxford i allí va conèixer a diversos músics que anaven a presentar-se a una audició a Londres per a entrar en una escola de música. A pesar de no tenir cap formació musical, la cantant, que va créixer escoltant a Joan Baez, Neil Young o Crosby, Stills & Nash, també va ser acceptada en el curs i allí va conèixer al que avui és el seu marit, amb qui va començar la seva carrera musical actuant en clubs de jazz londinencs. Ara, quan es compleixen 10 anys des de la publicació del seu primer disc, al que seguirien vuit més, i després d’haver estat guardonada amb el ‘British Jazz Award’ en 2001 o el ‘BBC Jazz Award’ en 2002, la cantant, a qui li agrada considerar-se “una comptadora d’històries”, recorda amb afecte aquests començaments gairebé per accident.

Un molt bon disc amb grans arranjaments, pot ser un punt massa elaborat, una gran veu, i un acompanyament, especialment la guitarra, que sempre saben estar en el seu lloc i amb músics poc coneguts però de molt bon fer, per posar una pega em sobra l’ultima cançó “What a wonderful world”, manies meves.

Anuncis