Buddha Collapsed out of Shame

bedv1.jpgNo sé massa bé si pels premis de la pel·lícula o per la nena que surt als cartells de publicitat el que em va atreure a veure aquesta pel.lícula tan fora dels cercles de cinema comercial i ara, amb tantes  novetats en cartellera, podia fins i tot ser benèvol i un passerell donar-li aquesta oportunitat a 80 minuts de diàlegs en afganès.

Buda va explotar de vergonya‘ és l’experiència d’una jove directora iraniana, Hana Makhmalbaf, de 19 anys, que ens explica una senzilla història però de profundes reflexions sobre els efectes que pateix la societat després d’anys de violència, escollint l’Afganistan per desenvolupar-la però que malauradament podien haver estat tants i tants llocs amb situacions similars.

El conte ens mostra bellesa i dolor i es desenvolupa al voltant de les estàtues de Buda destruïdes pels Taliban a Bamian (Afganistan 2001) i és una meravella de nena, Baktay (Nikbakht Noruz), la que porta tota la història, senzilla, realista i plena de connotacions, que conta les dificultats que troba per poder anar a l’escola a l’Afganistan d’avui. La pel·lícula, no perd interès en cap moment i és la seva senzillesa, lo imponent del paisatge i la tendresa d’aquesta nena de 6 anys el que et té captiu els 80 min.

Les reflexions sobre la destrucció cultural, no només física de les estàtues, després de diferents invasions i governs no tarden en aparèixer i és inevitable les comparacions amb els nostres fills i amb la nostra societat actual. És potser aquesta terrible comparació el que ens hauria de permetre entendre molt millor altres societats i com la violència, no la de la televisió sinó la real, la que han patit de veritat després d’anys i anys, té els seus efectes sobre els nens d’avui.

bedv2.jpg

Rodada gairebé com un documental però sense ser-ho, amb actors que no ho son, m’ha semblat una de les més interessants experiències d’un cinema exempt d’additius i edulcorants i que gràcies als seus premis (Gran Premi al Festival de Donostia)  poden desenvolupar el seu paper de difusió i denuncia de fets que ens queden normalment massa lluny.

Reprodueixo les paraules de la directora:

Afganistan és un país estrany. En un període de 25 anys ha tingut diferents governs, russos comunistes, Al-Qaeda, els grups islàmics extremistes taliban i els cristians occidentals o laics. Cada governant ha contribuït a la destrucció del país per poder salvar-lo de l’hegemonia del contrari. Les destruccions actuals a l’Afganistan no es limiten únicament a les ciutats i llars.

Ara, els nens de la regió juguen a disparar-se entre ells amb armes de fusta, juguen a lapidar nenes i a posar mines.

Aquests nens han aprés a jugar emulant als adults. Com actuaran en el futur?

Web de la pel-icula: http://www.lecahier-lefilm.com i entrevista amb la directora

 

Anuncis