Taller de fotografia (14)

141.jpgHola amics, ja tornem a ser ací… Sí noi, encara no he paït el darrer taller i ja hi tornes… Ja em faig càrrec però per la teva tranquil·litat amb el tema d’avui haurem completat els elements bàsics de la fotografia.. Ja s’acaba, Bé!!!! No, no s’acaba però intentarem a partir d’ara centrar-nos una mica més en les tècniques de la composició i creativitat. Però no podem acabar sense el tema d’avui.. Però si ja no em queden botons per tocar a la càmera!! Sí home, en falta un de ben important i que és el culpable dels pitjors desastres en fotografia que he vist…

Taller de fotografia (14): El Flash

Ah sí, però què té de complicat? simplement quan es dispara surt la llumeta i au, foto feta.. Ja, però justament això pot ser un problema. Avui aprendrem a controlar el flash, evitant fotos desastroses i a la vegada solucionant situacions que d’altra manera no serien possibles de captar.

142b.jpgTots coneixem el que és el flash, es tracta d’una font de llum addicional que disposen la majoria de càmeres per afegir llum a l’escena que volem fotografiar.

Aquesta llum surt d’un únic focus situat a la part superior de la càmera emetent una raig de llum que haureu comprovat és ‘blanca’, a una temperatura de color de al voltant de 5500º, provocant la majoria de vegades uns efectes artificials a la situació que volem immortalitzar:

  • Pèrdua dels colors naturals de l’escena, amb predominància dels blancs.
  • La extrema rapidesa del raig del flash, entre 1/500 i 1/30.000 segons, congela l’escena, per lo que no tindrem sensació de ‘moviment’.
  • Contrastos extrems provocats per la duresa de les ombres dels objectes impactats pel flash i a la vegada ausencia d’ombres als objectes impactats directament pel flash.
  • La llum emesa pel flash s’atenua amb la distància, per lo que tindrem a mesura que ens allunyem de la càmera cada vegada menys llum.

    La potència del flash ve representada pel ‘Número Guia’ (Ng), per exemple un flash amb Ng=50 necessitaria una apertura de f/10 per il·luminar correctament un objecte a 5 m. Normalment no cal fer aquests càlculs ja que la majoria de les càmeres ja el fan per nosaltres.

    Veig que tot son problemes i complicacions… Vols dir que hem de continuar? Sí, precisament cal conèixer aquests efectes per saber quan i com l’hem d’utilitzar. Per norma diria que només utilitzarem el flash quan sigui estrictament necessari, és a dir quan realment necessitem una font addicional de llum. ‘La millor foto tirada amb flash és aquella que sembla que no està tirada amb flash’. Abans de fer servir el flash intenteu sempre provar augmentant la sensibilitat:

    143.jpg

    Una mica tendenciosa la comparació de dalt, no? No, gens ni mica, és la mateixa foto tirada amb flash i sense, simplement per què en podeu veure els efectes, en llum, en color, en contrast, en ombres, en textures, en calidesa… Mira, m’estàs posant nerviós, jo normalment enfoco i quan no hi ha prou llum la càmera em dispara el flash.. què hi puc fer jo? Doncs pots controlar-lo. Començarem amb els diversos modes que té el flash en una càmera, normalment a les compactes, ja que a les reflex el control el farem amb els els mètodes (A, Tv, Av, M…).

    Al quadre de la dreta podeu veure un exemple de les modalitats de la 144b.jpgfotografia amb flash. Normalment l’indicador està en ‘automàtic’, és a dir quan la càmera té al davant una situació de poca llum i no és capaç d’obrir el diafragma suficientment o la velocitat que li surt és tant lenta que la foto sortiria moguda activa automàticament el flash.

    La segona i tercera icona serveixen per explícitament dir-li a la càmera que activi o desactivi el flash, en aquests casos no permeto que sigui la càmera la que decideixi per mi. Això és important ja que ben utilitzat podrem obtenir molt bones fotografies.

    La ‘Reducció d’ulls’ permet normalment que la persona fotografiada no sembli vinguda dels Càrpats i el darrer ‘sincronització lenta’ el deixem com traca final… Ja m’espantes…

    A les reflex únicament en el cas de mode ‘A’ (automàtic) cedirem el control a la càmera, a la resta, prioritat de l’apertura (Av), de la velocitat (Tv) o manual (M), podrem decidir nosaltres si activem o no el flash.

    Però en quines situacions necessitem el flash? Baixa lluminositat? Sí i no. Bé, fem-ho senzill, comencem donant-te la raó. Sí, efectivament amb situacions de baixa lluminositat pot ser necessària la llum del flash, però ja us he comentat moltes vegades que prefereixo usar la ‘sensibilitat’ per evitar l’ús del flash.

    Hi ha una situació especialment important i és un clàssic de les fotografies desastroses: El contrallum.

    Què és això del contrallum? La mateixa paraula ho diu i son aquelles situacions on l’objecte que volem fotografiar al primer pla té pel darrera una escena amb molta llum. Mr Xip es torna boig per entendre la situació i normalment ens farà una foto on el primer pla és totalment fosc. Ja, però com ho soluciono sense flash? No pots, i d’ací la importància del flash en aquestes situacions. Sense flash per molt que jugui amb la sobre i sub exposició o cremo el fons o el primer pla em surt fosc. No té solució i en aquests casos una font de llum addicional per il·luminar el primer pla ens pot resoldre la situació. Mireu la mateixa fotografia tirada amb i sense flash:

    145.jpg

    El resultat en mode automàtic és el que podeu veure a la foto del mig, primer pla correcte però incapaç de captar la llum del fons, bàsicament per què la foto amb flash sol ser molt ràpida i no hi ha temps suficient de captar tota la llum de l’escena. La foto, a excepció de la model és clar, és tan dolenta com la de l’esquerra, que ha estat tirada sense flash augmentant la sensibilitat. La solució és el darrer indicador que ens havíem deixat: ‘Sincronització lenta‘, dit d’una altra manera, enganyem la càmera dient-li que ‘no farem servir el flash’ (és a dir usem els mateixos paràmetres com a la foto de l’esquerra), però al darrer moment activem el flash. No ho trobo bé, la veritat… Els efectes son molt interessants ja que obtenim el que volíem, un primer pla il·luminat (gràcies al flash) però amb la gràcia de poder veure el magnific fons amb la seva llum i colors correctes. Sí, maco queda… (aquest mateix efecte es pot obtenir amb el segon botó de ‘flash activat’ però en algunes càmeres compactes aquest botó torna a modificar els paràmetres d’apertura i velocitat i ens tornaría a donar la foto del mig. Experimenteu-ho !). A les reflex simplement prepareu la càmera com si no fessiu servir el flash i al final activeu el flash.

    146.jpgPerò tot el que no sigui disparar amb el flash automàtic pot portar alguns problemes. Entrem una mica en la mecànica del flash. En el quadre podeu veure la representació del temps en que l’obturador està obert i el flash. És una representació molt senzilla i probablement incorrecta tècnicament, però només vull que en veieu els efectes.

    Un flash sincronitzat vol dir que rep ordres precises de la càmera per emetre el raig de llum amb la intensitat i durada justa per provocar una correcta exposició. És el cas normal, el (1), el cas per defecte de càmeres compactes i reflex amb el flash automàtic. Podeu experimentar a les càmeres reflex que quan activeu l’indicador de flash, la càmera fixa el valor de la velocitat en 1/60 fins a 1/250 (depenent del model), això indica que és la velocitat òptima de sincronització i a partir d’aquest valor es calcula l’apertura necessària. A les reflex, o càmeres on es pot manipular el paràmetre de velocitat, podreu augmentar el temps d’exposició, cas (2), i tindreu fotos ben creatives però no reduir o tindreu el cas (3). Compte per tant en modificar el valor de la velocitat per sobre o sota del valor de sincronització.

    Ho podeu veire millor en el quadre, on l’obturador el represento per la cortina grisa que està sempre tancada i s’obre únicament per tirar la fotografia:

    147.jpg

    El cas de dalt: Sincronització perfecta. El flash es dispara i no interfereix amb l’obturador (recordeu la porta o el teló que puja i baixa).

    Cas del mig: Hem posat una velocitat més ràpida que la de ‘sincronització’. Cagada. El flash es dispara i les portetes de l’obturador encara pugen i baixen. La foto surt tallada per una franja horitzontal.

    Cas de baix: Interessant. La velocitat és més lenta que la de sincronització. Dit d’una altra forma, mantinc l’obturador obert més temps que lo que necessitaria el flash, és el fenòmen de la ‘sincronització lenta’ i em permet continuar exposant la foto tot i que la llum de flash ja s’ha apagat. És el que passava a la foto de la dreta de la model i la posta de sol (contrallums) o a les noietes fent ‘cors’ amb un encenedor… És interessant que experimenteu aquest tipus de fotos, els resultats diguem-ne que donen un aire molt especial a la fotografia, tant als contrallums com a les fotos nocturnes amb ‘flash lent’.

    Tota aquesta casuística només la trobem a les reflex, ja que a les compactes el flash està sempre sincronitzat i només aquelles càmeres compactes que tenen la possibilitat de ‘sincronització lenta’ o ‘flash lent’ podràn obtenir el tercer cas comentat a dalt. A les reflex tenim un control total. Si poseu la càmera en ‘A’ i activeu el flash descobrireu els valors per defecte de la velocitat de sincronització de la vostra càmera (sol ser 1/60 en bona part dels models). Si ara passeu a mode manual (M) o semi-manual (Tv o Av) podreu variar el paràmetre de velocitat, obtenint desastres o fotos creatives…

    M’has deixat una mica acollonit, per tot això serveix el flash?

    Sí, jo diria per resumir que hi ha dues situacions on veritablement és necessari o convenient l’ús del flash, la del ‘contrallum’ o ‘flash de complement’ on activem el flash voluntàriament per donar més llum al primer pla i la que es fa necessari per la falta de lluminositat, si és que amb sensibilitats altes no ens en sortim:

    149.jpg

    Tant a les situacions de contrallum com a les de ‘sincronització lenta’ o ‘flash lent’ el flash ens pot evitar captures desastroses (fotos 1 i 3).

    • La foto 1 i 2 és un contrallum típic. Hi ha llum suficient i si no li dieu res a la càmera el flash no s’activarà provocant un primer pla (foto 1) totalment fosc, en canvi a la foto 2 he activat el flash voluntariament obtenint primer pla i fons correctes.
    • La foto 3 és la clàssica situació on la falta de llum activa automàticament el flash, i ja m’està bé, però la llum del flash no arriba al fons provocant les clàssiques fotos on darrere de l’objecte principal no hi ha més que foscor. Ho vaig resoldre a la 4, on vaig preparar la foto com si no anés a disparar el flash (així vaig captar la llum del fons) i tot i que la foto em sortia amb una velocitat molt lenta, per sota de 1/15, vaig forçar el flash i finalment vaig disparar, i.luminant el primer pla però també el fons, donant-me una foto equilibrada en llum, color i profunditat.

    Practiqueu amb aquests situacions especials:

    1. Proveu un contrallum activant el flash i quedareu sorpresos dels resultats
    2. Activeu el flash en ple dia, quan ningú diria que el necessiteu, per afegir llum al primer pla mantenint el fons intacte.
    3. Agafeu una espelma o encenedor i que algú us faci una fotografia a les fosques disparant el flash mentre moveu la llum de l’espelma o encenedor, és per tant necessari que l’exposició sigui tant lenta com el temps que necessiteu per jugar amb la llum. Feu la mateixa foto sense activar el flash. Quina és la diferència entre les fotos?

    Bona setmana i fins el proper dilluns.

    <<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

    Anuncis